THORBJøRN JAGLAND
THORBJøRN JAGLAND: «Cal destacar la participació d’Andorra en la responsabilitat col·lectiva amb els refugiats»
La seva llarga trajectòria política l’ha portat a erigir-se en l’actualitat com a secretari general del Consell d’Europa, càrrec que ostenta des de l’any 2009. Abans, no obstant, Thorbjørn Jagland ha desenvolupat diverses tasques de rellevant importància en l’àmbit de l’Administració pública, entre les quals el rol de Primer Ministre de Noruega els anys 1996 i 1997. Posteriorment, va ser titular d’Afers Exteriors per passar, l’any 2000 i fins al 2005, a presidir l’Storting (parlament noruec).
Fora de l’àmbit polític, ha presidit des del 2009 fins a dia d’avui el Comitè noruec del Premi Nobel, l’òrgan que concedeix el Novel de la Pau. Com a president d’aquest organisme va atorgar, el 2014, el Nobel de la Pau a Malala Yousafzai. Jagland va voler destacar aquesta faceta per explicar la seva presència com a ponent a la 33ª Universitat d’Estiu, on ahir va abordar El paper dels drets humans en la salvaguarda de la seguretat a Europa i en què va felicitar el paper d’Andorra a l’àmbit de l’educació. /PER MARISA DA COSTA
–Com valora el procés d’aproximació entre Andorra i la Unió Europea?
– No és el meu camp, no em pertoca parlar en nom de la Unió Europea. Jo puc parlar en nom dels 47 estats que formen part del Consell d’Europa. Però he de dir que les coses es van fent; hem presenciat uns canvis durant aquests darrers anys, l’assumpció de reptes. Andorra ha posat en marxa tota una sèrie de reformes del sistema jurídic i està abordant temes com el blanqueig de diners, a més de l’engranatge d’obertura del sistema bancari. Tot això és positiu.
–A més dels avançaments pel que fa a reformes fiscals ressaltades i l’educació andorrana que ha felicitat en una de les seves intervencions. Quins reptes hauria d’afrontar el Principat?
–Hi ha molts temes sobre la taula on Andorra, així com tots els altres 47 estats membres del Consell, té un paper important a desenvolupar en tots els aspectes que ens concerneixen en l’actualitat. Turquia, la reforma d’Ucraïna, qüestions de la Federació Russa... Són alguns exemples de les fites internacionals. Tots aquests països, com sap, no formen part de la Unió Europea. Malgrat això, tots són membres del Consell d’Europa i, per tant, el paper que té Andorra és important.
–Un altre dels temes que els 47 aborden, també de molta vigència, és el tema dels refugiats. Andorra ha assolit el compromís d’acollir 20 persones arribades de Síria però, segons el Govern, existeixen moltes dificultats i traves a nivell legal. Com podem, altrament, col•laborar o participar d’aquesta problemàtica?
–El Govern d’Andorra es va comprometre i va acceptar rebre 30 refugiats de Síria, la qual cosa cal destacar donada la reduïda mida del país. Andorra està fent la seva part i està participant, en aquest sentit, de la responsabilitat col•lectiva. Per desgràcia, no tots els països d’Europa estan prenent aquesta iniciativa.
–Diversos informes internacionals han suspès el Principat en matèria de Drets Humans; la igualtat pel que fa a gènere o qüestions com la presó preventiva, són només alguns exemples. Durant la seva reunió amb Martí, ha sortit algun d’aquests temes? De què han parlat?
–No hi hem entrat. Hem parlat de reformes molt importants per a nosaltres, com la ja esmentada reforma del marc jurídic o la cooperació, especialment pel que fa a la col•laboració d’Andorra en la lluita contra la corrupció i el blanqueig de capitals, tot plegat relacionat amb el procés d’obertura del sector bancari. Amb tot, paral•lelament, hem abordat la qüestió de la transparència. També hem tractat alguns dels canvis que encara ha de dur a terme Andorra, com per exemple el que concerneix, encara en la línia de combatre la corrupció, el finançament dels partits polítics.
D’altra banda, hem parlat sobre com desenvolupar la lluita contra el cibercrim. El Consell d’Europa és l’únic organisme que ha fet un conveni mundial contra aquesta problemàtica, un tema que entenc d’importància per a Andorra tenint en compte els atacs de diferents organismes cibercriminals contra bancs d’Andorra. Aquest mateix matí he estat i intervingut al Consell General, on he aprofitat per fer una crida perquè es ratifiqui el més aviat possible aquest conveni.
–Concernint al pilar que podríem definir com a fonamental del Consell d’Europa: Andorra està en el bon camí, en el què respecta als drets humans?
–No he vist cap matèria en què s’hagi de parlar de problemes. Sempre hi ha lloc per millorar, en tots els estats d’Europa, sobre diferents temes, però no veig cap problema notable.
Fora de l’àmbit polític, ha presidit des del 2009 fins a dia d’avui el Comitè noruec del Premi Nobel, l’òrgan que concedeix el Novel de la Pau. Com a president d’aquest organisme va atorgar, el 2014, el Nobel de la Pau a Malala Yousafzai. Jagland va voler destacar aquesta faceta per explicar la seva presència com a ponent a la 33ª Universitat d’Estiu, on ahir va abordar El paper dels drets humans en la salvaguarda de la seguretat a Europa i en què va felicitar el paper d’Andorra a l’àmbit de l’educació. /PER MARISA DA COSTA
–Com valora el procés d’aproximació entre Andorra i la Unió Europea?
– No és el meu camp, no em pertoca parlar en nom de la Unió Europea. Jo puc parlar en nom dels 47 estats que formen part del Consell d’Europa. Però he de dir que les coses es van fent; hem presenciat uns canvis durant aquests darrers anys, l’assumpció de reptes. Andorra ha posat en marxa tota una sèrie de reformes del sistema jurídic i està abordant temes com el blanqueig de diners, a més de l’engranatge d’obertura del sistema bancari. Tot això és positiu.
–A més dels avançaments pel que fa a reformes fiscals ressaltades i l’educació andorrana que ha felicitat en una de les seves intervencions. Quins reptes hauria d’afrontar el Principat?
–Hi ha molts temes sobre la taula on Andorra, així com tots els altres 47 estats membres del Consell, té un paper important a desenvolupar en tots els aspectes que ens concerneixen en l’actualitat. Turquia, la reforma d’Ucraïna, qüestions de la Federació Russa... Són alguns exemples de les fites internacionals. Tots aquests països, com sap, no formen part de la Unió Europea. Malgrat això, tots són membres del Consell d’Europa i, per tant, el paper que té Andorra és important.
–Un altre dels temes que els 47 aborden, també de molta vigència, és el tema dels refugiats. Andorra ha assolit el compromís d’acollir 20 persones arribades de Síria però, segons el Govern, existeixen moltes dificultats i traves a nivell legal. Com podem, altrament, col•laborar o participar d’aquesta problemàtica?
–El Govern d’Andorra es va comprometre i va acceptar rebre 30 refugiats de Síria, la qual cosa cal destacar donada la reduïda mida del país. Andorra està fent la seva part i està participant, en aquest sentit, de la responsabilitat col•lectiva. Per desgràcia, no tots els països d’Europa estan prenent aquesta iniciativa.
–Diversos informes internacionals han suspès el Principat en matèria de Drets Humans; la igualtat pel que fa a gènere o qüestions com la presó preventiva, són només alguns exemples. Durant la seva reunió amb Martí, ha sortit algun d’aquests temes? De què han parlat?
–No hi hem entrat. Hem parlat de reformes molt importants per a nosaltres, com la ja esmentada reforma del marc jurídic o la cooperació, especialment pel que fa a la col•laboració d’Andorra en la lluita contra la corrupció i el blanqueig de capitals, tot plegat relacionat amb el procés d’obertura del sector bancari. Amb tot, paral•lelament, hem abordat la qüestió de la transparència. També hem tractat alguns dels canvis que encara ha de dur a terme Andorra, com per exemple el que concerneix, encara en la línia de combatre la corrupció, el finançament dels partits polítics.
D’altra banda, hem parlat sobre com desenvolupar la lluita contra el cibercrim. El Consell d’Europa és l’únic organisme que ha fet un conveni mundial contra aquesta problemàtica, un tema que entenc d’importància per a Andorra tenint en compte els atacs de diferents organismes cibercriminals contra bancs d’Andorra. Aquest mateix matí he estat i intervingut al Consell General, on he aprofitat per fer una crida perquè es ratifiqui el més aviat possible aquest conveni.
–Concernint al pilar que podríem definir com a fonamental del Consell d’Europa: Andorra està en el bon camí, en el què respecta als drets humans?
–No he vist cap matèria en què s’hagi de parlar de problemes. Sempre hi ha lloc per millorar, en tots els estats d’Europa, sobre diferents temes, però no veig cap problema notable.