Juntament amb Cristina Soler, Jaume Navarro presenta avui, a les deu de la nit, a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, De pas, amb què es tanca els ‘Vespres d’estiu’. Una obra muda i humorística, apta per a tot el públic i que augura mal de mandíbula pel riure.

 

–És un espectacle que parla del cicle de la vida en clau de clown. L’espectador podrà veure una vida passar. Des que es neix fins que es mor, tot plegat a la plaça d’un poble.

 

–Cada moment de la vida tractat des del punt de vista del pallasso. És un homenatge a la vida, a les places de poble on es juga. On després vas de festa major i trobes l’amor per acabar, passejant-te de vell.

 

–Exacte, és una bona plaça per De pas, perquè, a més, té la particularitat que es fa en rodó: el públic està al voltant de l’espai escènic, i no al davant. Els espectadors són alhora protagonistes amb les seves reaccions a l’espectacle. 

 

–És diferent en funció del lloc, però l’empatia resumeix, en general, la reacció: empatia amb els personatges i identificació amb la pròpia vida, pot fer venir records. Tot, en clau de clown, pel que els riures estan assegurats.

 

–Hi ha el final de la vida. No sé si és tràgic o,  sent-ne conscients, aprofitem per gaudir de la resta de la vida. 

 

–Els actors som en Jaume Navarro i la Cristina Soler. A més hi ha un mestre de cerimònia, l’Aleix Ramisa. És qui mou tot l’espectacle.
 

–No, el text és gestual. Parlen els cossos, les mirades. Hi ha sorolls, alguna que altra paraula, però és teatre gestual.

 

–De pas és un espectacle per a tots els públics, la qual cosa no vol dir que sigui infantil: l’obra està pensada perquè tothom pugui interpretar-la. Té dues lectures: una per a adults i l’altra per als nens.

 

–Nosaltres mateixos. A partir d’un procés de creació, d’un procés de joc i d’improvisacions, va arribar l’espectacle. Vam començar a improvisar amb el què podien ser els diversos moments de la vida i a partir d’això ha sortit l’obra. No el vam escriure abans; a partir de la idea general en van sortir les idees.

 

–Sí; havíem fet Vermell, també En color?... Espectacles similars, de gest. Això ens permet viatjar arreu del món sense haver de traduir, la qual cosa és complicada.

 

–Feia anys que no pujàvem, havíem estat amb altres espectacles, com Motards, la darrera edició del  Festival de Pallasses d’Andorra la Vella. 

 

– Osnabrük, Alemanya, el diumenge. Després tornem cap aquí i estrenem el nou espectacle, Nàufrags, a Fira Tàrrega.