PUBLICITAT

VICENÇ TORRA CATEDRÀTIC EN INFORMÀTICA

VICENÇ TORRA: «És d’hora, però la ciència ficció podria ser realitat»

vicenç torra
vicenç torra
El Prat del Roure acull avui la sessió d’inauguració de les Jornades de la Innovació i les Noves Tecnologies d’Andorra (Inntec) que, nascudes amb la voluntat de divulgar activitats, productes i serveis de l’àmbit de la innovació i les noves tecnologies tant a escala nacional com internacional, inclou entre les ponències d’obertura la intervenció de Vicenç Torra. El catedràtic en Informàtica a la Universitat d’Skövde (Suècia) abordarà a les 13.05 hores els Projectes innovadors: vincle entre la recerca i la indústria. 
 
–Sobre què ha vingut a parlar a les jornades Inntec?
–Explicaré una mica què és la intel·ligència artificial i les aplicacions que tenen en diferents àmbits. 
 
–Com es pot definir, resumidament, el concepte d’intel·ligència artificial? 
–Hi ha molta disparitat sobre què és. Una definició informal podria fer referència a la creació de programes que resolen les coses que es considera que són difícils per a les persones.
 
–Com?
–Amb aplicacions destinades molts àmbit i molt diversos.
 
–Als sectors turístic i financer, per exemple?
–Una de les aplicacions són els recomanadors, apta tant per als bancs com per al turisme. Aquest darrer cas és clar: hi ha aplicacions per recomanar hotels i restaurants. I el mateix passa amb els bancs: hi ha sistemes que decideixen si es dóna o no un crèdit.
 
–Quins són els reptes imminents?
–No considero que hi hagi uns reptes totalment diferents als dels darrers anys. El que passa de tant en tant és que hi ha aplicacions o sistemes que criden l’atenció perquè d’alguna manera trenquen alguna barrera pendent, però el tipus de recerca que es fa en intel·ligència artificial és similar a la de fa una dècada. Amb el temps es milloren les tecnologies i alhora hi ha una millora en la capacitat de càlcul perquè nous problemes es puguin resoldre. 
 
– On ens permetrà arribar?
–No ho sé. Ara mateix està molt lluny, però pot ser es compliran aquests robots que apareixen en ciència ficció i ho fan tot.
 
–Fa una mica de por que ens avancin. 
–No crec que passi en un futur immediat. Hi ha gent de l’àrea que diu que sí, però crec que jo no ho veuré. Encara falta.
 
–On queda la privacitat, amb tot?
–Actualment, la quantitat de dades que té qualsevol sistema informàtic és molt alta i la informació, sensible. Una empresa de telecomunicacions pot saber en què treballem, on vivim i què ens agrada deduïnt-t’ho de l’ús que fem del mòbil. Aquesta informació no la tenen, però la poden inferir. La qüestió és que les empreses no facin l’ús indegut que a vegades fan perquè és confidencial. 
 
–Què fan perquè no sigui així?
–Hi ha coses que no es poden evitar, però nosaltres intentem evitar que si se cedeixen informacions, s’emprin per adquirir coneixements que han de tenir utilitat per a la societat però no dades personals.
 
–Estem desemparats?
–Hi ha legislació en aquest aspecte. La protecció bàsica passa per no publicar el que no volem que se sàpiga. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT