És un esdeveniment que va guanyant adeptes. En la seva tercera edició acollirà un centenar de participants, que es posen en mans de professionals que donen classes a nivell internacional. És una activitat oberta a tothom, tant en l’edat com en el nivell.

 

–Així ho esperem. És un esdeveniment que s’està consolidant i esperem que cada cop compti amb més gent. Vénen aquí professors reconeguts especialment per donar les classes.

 

–Els de la primera hora poden donar més canya que els de l’última. La darrera classe ha de ser més amena, tant en la música com en la intensitat que s’imposa. En funció de l’hora s’ha de tenir en compte.
 

–El professor és el secret. Que una classe triomfi o no depèn de com la dóna el professor. Depenen molts factors, com la música, l’entrenament en si, el to de veu i el llenguatge verbal i no verbal. Tot ha d’anar ben conjuntat. Per exemple, un punt important és la música. No hi ha la mateixa assistència de gent si no hi ha varietat. No és el mateix posar música canyera als cinc minuts de començar una classe que fer-ho en la part final. Per a uns, una cançó els recorda unes coses, i per a uns altres, unes altres. Moltes vegades després de la classes em pregunten per la música que he posat i si els hi puc passar. 

 

–No només és físic el que s’ha de treballar, sinó també la part mental. A preparar la classe puc dedicar-li tot un dia. Buscar la música que posaré i preparar quin tipus d’entrenament els faré. Fer una classe no només són els quaranta o cinquanta minuts que dura, sinó que al darrera hi ha molt més.

 

–El tant per cent que ho fa és molt poc. Tinc un públic molt fidel, però tots sabem que no podem agradar tothom. Els primers dies t’has de trobar en un ritme còmode. Després comproves que aguantes més, que pots suportar més càrrega i això comporta una dosi d’automotivació important. Molts alumnes s’han convertit en amics amb el temps.

 

–S’ha de fer, perquè has de canviar el guió depenent del que vegis. Sempre tinc un pla B si la gent no pot. No es tracta de parar la música i canviar-ho tot. Depenent dels alumnes es pot variar la càrrega per a que no sigui tan feixuc, sempre treballant des del punt de la seguretat.

 

–És una activitat que pot practicar tothom, de qualsevol edat. No es necessita material, no t’has de moure del lloc i no es produeixen tantes lesions com en altres tipus d’activitats. A més enganxa molt a la gent, perquè comproves com vas progressant. A Andorra ha evolucionat molt. Hi ha hagut un boom, com en molts d’altres països. És que és una activitat molt bona!