PUBLICITAT

RAPHAEL Cantant

RAPHAEL: «Serà el primer any que vinc, però espero que es converteixi en un costum»

El cantant internacional Raphael.
El cantant internacional Raphael.
Cinc dècades i mig sobre l’escenari, desenes de cançons i un disc d’urani, que és diu ràpid. Raphael és un referent de la música i tot i la seva llarga trajectòria, assegura que encara li queda «molt per fer». L’artista actuarà aquest divendres a les 20.00 hores al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. I tot i que és la primera vegada que vindrà a mostrar el seu talent, Raphael espera que venir al Principat «es converteixi per a mi en un costum». / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–No és la primera vegada que ve a Andorra.
–Exacte, vaig venir quan era molt jove, però no vaig venir a cantar. Vaig venir com un turista més. Això sí, estic parlant ja de fa molts anys... 
 
–I ara ha decidit tornar.
–Sí, però ara sí que serà per cantar. Em van proposar si volia venir a Andorra a oferir el meu concert i de seguida vaig dir que sí. 
 
–Amb què es trobarà el públic?
–Es trobarà amb molts dels grans èxits de la meva carrera en la seva versió més noble i meravellosa: la simfònica. És un espectacle digne de veure i que ja fa un any que l’estic realitzant, l’acabem a finals d’octubre i està tenint un èxit molt gran, la veritat. L’hem passejat per tot el món. I podria dir que és una de les meves gires musicals més important. 
 
–Per què?
–No ho desvetllaré, però quan el públic ho vegi a l’escenari ho entendrà perfectament. [riu] És un espectacle jo diria que grandiós. A més, estarà ple de cançons que són molt populars i grans temes que formen part de la música de la nostra vida, podem dir que l’èxit podem, per una part, ja està assegurat. 
 
–En més d’una ocasió ha dit que té un públic jove que el segueix, aquest concert serà també per a ells?
–Serà per a un públic molt ampli. Afortunadament, i des de fa diversos anys, hi ha molta gent jove que s’interessa per la meva música, i puc veure com als coliseums, teatres, auditoris, estadis o altres llocs on actuo hi ha un públic molt divers, de diferents edats i condició social. 
 
–Li sorprèn que els joves tinguin interès en la seva música?
–En realitat, jo sempre he tingut un públic jove. M’explico, quan jo tenia 20 anys, hi havia gent de 10 que m’anava a veure. Quan en tenia 30 hi havia gent de 10, de 15 i de 20 anys que anava a veure’m. Sempre he tingut a gent més gran, més jove i de la mateixa edat que jo que m’han vingut a veure. Per tant, no és d’ara que tingui un públic jove, sempre l’he tingut. 
 
–Tenir un repertori tant ampli l’ajuda a connectar amb diversos tipus de públic?  
–Pot ser, tot ajuda. A més, jo sóc també una persona que treballa en diferents parts del món. 
Això et fa ser una persona que sols agradar a tot arreu. Què vas bé amb qualsevol mentalitat o nacionalitat. Estar treballant per tot el món i ser acceptat per tot el món significa que alguna cosa hi ha que agrades a totes parts. 
 
–Hi ha un país on s’hagi sentit més acollit?
–M’he sentit acollit sempre en tots els països on he estat. Perquè la prova no és que jo hi hagi anat una vegada, cada any i mig o dos apareixo pels mateixos llocs. Per tant, igual estic a Mèxic, que a Nova York o al Japó. I l’any que ve espero estar un altre cop a Andorra. 
 
–Ens convertirem així en un país on farà les seves parades anuals?
–Bé, aquest serà el primer any que vindré a Andorra a cantar, però espero que n’hi hagin més i que venir al Principat es converteixi en un costum. 
 
–Però com a turista o com a cantant?
–Com a cantant per suposat! La idea és portar concerts. Com a turista ja puc venir en altres ocasions. 
 
–Quina creu que és la seva joia musical?
–Escollir-ne una? És impossible. [riu] Podria dir-ne algunes: Cuando tú no estás, Mi gran noche, Amor mío, En carne viva, Que sabe nadie, Escándalo... És que són tantes... Ah! I Yo soy aquél, per suposat.
 
–En moltes ocasions es fa referència a vostè com una vella glòria. Se’n considera?
–No. Aquesta és una més de les diverses bajanades que es diuen. Jo no soc cap glòria. Sí soc major, però glòria no. [riu]
 
–En tot cas, tenim Raphael per anys?
–Em temo molt que sí. 
 
–Li ha quedat alguna cosa a fer en el món de la música?
–En realitat no. Perquè tot el que m’he proposat fins ara ho he anat fent. Però també és cert que encara queda molt per viure i seguiré fent coses, tinc moltes coses a fer encara!
 
–Canviaria alguna cosa?
–Jo no miro mai enrrere, no sóc nostàlgic. Potser aquest és un dels motius pel qual estic sempre vigent, perquè no vaig mai enrrere, sempre miro endavant. Això també ho reflecteixo en les meves cançons i en la meva forma de ser i actuar. 
 
–Cinc dècades i mig cantant. Quan va començar s’imaginava arribar tant lluny?
–Jo mai he pensat on puc arribar. Sempre he tingut la idea de fer les coses bé i ja està. No m’he posat mai metes. 
 
–Tot i la seva experiència, encara sent nervis al pujar a l’escenari?
–Els nervis hi són sempre, mai desapareixen. Això es diu sentit de la responsabilitat.

–Què espera transmetre quan surt a l’escenari?
–Jo sempre espero que el públic passi una estona fantàstica i que surti desitjant tornar.
 
–El seu talent també ha estat imitat per molts. Li agrada que l’imitin?
–Jo crec que no he estat imitat. Perquè imitar és molt difícil. Fan caricatures, que és diferent. Imitar és una cosa meravellosa que no pot fer tothom. A més, ser imitat és un honor. Perquè s’imita allò que s’admira. 
 
–Què escolta Raphael en el seu temps lliure?
–Cada vegada hi ha més estils i més músiques, però no totes són audibles. I dins de les que es poden escoltar jo escolto música en funció de les hores. Normalment escolto flamenc i jazz, també m’agrada molt el rock i escolto pop. Però com dic, depèn molt de les hores i els moments. Jo soc molt bon escolta. M’encanta escoltar música. 
 
–Quan diu que no totes les músiques són audibles, a què es refereix?
–Hi ha algunes músiques que no s’han d’escoltar, perquè tot el dolent sempre s’encomana. [riu]
 
–Pot posar algun exemple?
–No, jo mai em poso amb ningú. 
 
–Pel que fa a l’evolució en general, com creu que ha esta el camí de la música?
–Estem vivint una època que –com passa en totes– hi ha coses interessants, coses que no ho són, coses que estan mitjanament bé i altres que no. Els temps van evolucionant i la música també. A vegades per a bé i altres no tant. 
 
–Però la música d’avui en dia és positiva?
–Jo diria que hi ha de tot, hi ha música que es bona i altra que no. 
 
–Es partidari de barrejar estils?
–Jo personalment sóc molt fidel al meu estil. Perquè és una cosa que vaig inventar jo, i per tant, he de ser fidel al meu estil i la meva forma. En aquest sentit, crec que els altres han de seguir el seu camí i no voler clonar-se en algú. Hi ha gent que té aquesta aspiració i vol ser com un altre artista, i jo no, sempre he volgut ser jo mateix. 
 
–És la balada romàntica el seu estil?
–És un dels pals que jo toco, sí. Però tinc altres estils i formes. Jo considero que sóc un cantant amb molta força i molt vital en l’escenari, i en ocasion sóc romàntic, però en altres no. Depèn de la cançó i la història que estigui explicant. 
 
–És imprescindible que una cançó expliqui una història?
–Sí. Perquè per dir: El cel és blau, blau, blau... [riu]
 
–En el món de la música, que té més pes, la cançó o el personatge que la canta?
–Jo crec que és una combinació de les dues coses. Tant mèrit té el compositor que composa una cançó com el que la defensa. És difícil composar una cançó, però també ho és defensar-la i portar-la a l’èxit, així com mantenir-la amb el pas del temps. 
 
–Hi ha una clau de l’èxit?
–L’èxit no té una clau. És una cosa molt complicada, el veus i el treballes o a vegades no el veus. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT