PER JOAN RAMON BAIGES / El dirigent liberal repassa l’actualitat política en un moment en què Andorra té diversos fronts oberts que condicionaran el futur. La Unió Europea, els funcionaris, els comuns o la sanitat preocupen a Ld’A, com també aquells esdeveniments negatius que afecten a la imatge d’Andorra.

–Estem en la legislatura més difícil que ha viscut Andorra?
–Sens dubte hem hagut de fer front a una sèrie d’esdeveniments encadenats que han malmès molt el nom d’Andorra. Segurament hi ha hagut moltes fragilitats per minories parlamentàries, dificultats econòmiques diplomàtiques, però del calat que estem patint se’m fa difícil recordar. És la primera legislatura que estic com a conseller i no ha estat un inici fàcil per al grup. Cap de nosaltres tenia experiència parlamentària i com qui diu hem estat des del principi prenent decisions complexes i importants, com valorar la crisi que va esclatar el 10 de març amb la nota del FinCEN. Nosaltres encara no havíem jurat el càrrec, ho vam fer 13 dies després. Està sent una legislatura que a causa de certs factors ens està impedint concentrar-nos en els problemes interns que a priori pensàvem tots, com és la recuperació econòmica, la relació amb Europa, la reforma del sistema sanitari, el model de funció pública i la reforma dels comuns. Això estava en el full de ruta de tots els grups parlamentaris.

–En poc temps s’han concentrat altres afers als habituals –evasió fiscal i contraban de tabac- que encara perjudiquen més la imatge del país, com l’afer Cinca, Aigua d’Arinsal, cas Pujol. I ara s’hi ajunta l’informe preliminar de la Comissió Europea que situa Andorra com a candidata a tornar a ser un paradís fiscal. Com es remunta això?
–Malauradament, Andorra surt en els mitjans internacionals més per notícies negatives que positives, i no vol dir que no en tinguem de bones. Hi ha la tendència a destacar allò dolent que ens passa més que no el bo que fem. M’atreviria a dir que el desgast de la reputació d’Andorra no havia estat abans tan afectada com la que s’està donant en aquest any i mig de legislatura que portem per la crisi BPA; per vincular-la amb el procés català; per la vinculació del ministre de Finances amb els papers de Panamà i d’altres afers qüestionables. I tot això provoca que s’hagi parlat molt d’Andorra, i això és molt dolent en una conjuntura econòmica difícil. No és la millor publicitat. Tots els esforços que es puguin fer a nivell de campanyes per vendre Andorra les malmet una campanya, encara que sigui de dos dies, de mal nom a la premsa veïna.

–I la pre-llista de la UE?
–Vull matisar que està feta en base a una fotografia del 2013. Des de llavors s’han fet molts esforços, i m’atreviria a dir que malgrat que el Govern defensa que la fotografia canviarà, sortir en aquesta llista és una justificació per al Govern per encarar algunes de les reformes que vol fer i fins i tot revisions fiscals que té en ment. La manera de passar el missatge i fer entendre a la ciutadania, segons el punt de vista de DA, que per ser homologables i evitar algunes llistes cal augmentar la imposició i fer un desplegament d’altres figures fiscals, a l’Executiu li va bé indirectament, perquè li dóna la possibilitat d’argumentar el discurs de què a nivell fiscal l’impost de societats és molt baix i s’ha d’incrementar. Desconec fins a quin punt tot això pot estar orquestrat una mica perquè sigui així. El Govern de DA ha encarat el camí cap a un acord d’associació sense tenir en compte les especificitats i un model econòmic i fiscal que està obsolet, amb un full de ruta que altres països ja estan canviant. Per exemple, les sancions de la UE a Irlanda per les multinacionals demostra que el model fiscal que va defensar DA basat en l’obertura econòmica i captar inversió estrangera, no està donant els resultats previstos i està obsolet, com ja vam dir nosaltres en campanya el 2015.

–Això farà endurir el vostre discurs sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Des del principi hem dit que l’acord pot ser una opció interessant a estudiar sempre i quan tinguem més a guanyar que a perdre. Ara estem discutint coses que ja tenim guanyades, que són nostres, com l’acord duaner, les quotes d’immigració que funcionen. Per tant, no tenim sobre la taula el que Andorra pot guanyar. Hem dit des del principi que som europeus, però abans de tot som andorrans. Per sumar-nos a un pacte d’estat ha de ser per quelcom que sumi a favor d’Andorra, i de moment està per demostrar que el Govern negociï alguna cosa que sumi a favor del país. Ens parlen de la mobilitat dels estudiants, i no del que s’haurà de renunciar.

–Per exemple?
–Tal i com s’està enfocant haurem de renunciar a l’acord duaner, amb el que suposa per al model d’Andorra i els ingressos del tabac; renunciar a la sobirania tal i com l’entenem a partir del moment que les directives s’hagin d’implementar encara que Andorra no hi estigui d’acord. Altres països funcionen diferent, amb comissions mixtes on poden decidir com s’implementa la directiva, demanar-ne una revisió per veure si encaixa amb la normativa interna, si el país la pot assumir... Nosaltres tenim uns recursos i assumir el cabal comunitari que vindrà d’Europa de la manera com s’està plantejant, és un risc i un cost que el país no es pot permetre.

–No hi ha una mica de demagògia en aquest discurs catastrofista?
–Com a prova l’acord monetari. Les normes que s’havien de desplegar no s’han fet i tinc dubtes de què s’arribin a desplegar. Estem parlant de coses serioses, de cedir sobirania, de canviar el model social a través de la política d’immigració, potser perdrem competitivitat, s’ha de canviar el marge diferencial des del punt de vista de fiscalitat directa i indirecta. Estem davant d’unes decisions prou serioses com perquè no es facin amb pressa, i més en un moment on a Europa hi ha una gran reflexió sobre el model a seguir, especialment després del brexit. Cada cop més països qüestionen certs valors que la UE tenia com a irrenunciables. Però és que la fotografia del 2009 d’Europa és molt diferent de la del 2016. Per tant, quan el Govern de DA diu que els liberals van començar el camí cap a Europa el 2009 parlant de l’Espai Econòmic Europeu, jo dic sí, i per això els liberals sempre hem sigut pro-europeus, però l’escenari ha variat. És el cas de la crisi dels refugiats que està fent que s’analitzi molt el tema de la lliure circulació de persones. Per tant, el Govern està basant la negociació amb la UE sobre un model obsolet. Per això no estem al pacte d’Estat i demanem que en el tema de la relació amb Europa el que cal és una aturada, una reflexió per tenir clar a què no es pot renunciar i que es pot obtenir. No tenir pressa.

–La UE està distreta en altres temes i és bon moment per recular?
–Per a la UE és més important resoldre l’encaix amb la Gran Bretanya que la necessitat de signar un acord d’associació amb tres petits estats. Tinc la sensació que és més la insistència del Govern de DA de voler tancar un acord amb la UE per passar a la història, que no fer una pausa per intentar aconseguir els màxims de beneficis. Andorra està en una crisi interna important, les darreres xifres econòmiques ho constaten, els resultats del 2015, internament el sector financer està en una situació fràgil, s’estan implementant canvis legislatius per al sistema financer, i amb aquesta indecisió, inestabilitat i incertesa Andorra no pot seure’s a la taula de negociació de la Unió Europea fins que no s’estableixin les bases d’un sistema financer, econòmic i sanitari estable.

–El seu discurs és entès?
–Fa uns dies el president de la Cambra de Comerç clamava un esforç dels polítics per decidir tots plegats, sector públic i privat, el model de país que volem. Ho vam dir en campanya: hem de parlar del model d’estat que ens podem permetre, no el que voldríem. Tinc clar que no ens podem permetre una hemorràgia de dèficit i de descontrol com s’està vivint en aquesta etapa en la qual veiem com les administracions continuen augmentant les seves partides de funcionament, mentre al 2015 l’economia va créixer un 0,4%. Dintre de poc es portarà al Consell General la llei d’intercanvi d’informació automàtica. És l’últim pas que queda. A partir d’aquí, què ens diferencia de qualsevol altre estat de la UE?

–Ld’A es refereix molt sovint a un informe elaborat per un catedràtic que ningú ha vist...
–El Govern el té. Abans de l’estiu vam entregar un dels informes; el nostre assessor ha fet varis. No hem tingut resposta. Volem insistir durant la tardor en explicar el model que proposem, que no és d’estancament, ni de mantenir-nos d’esquenes a Europa, ni de renunciar als avantatges que té Europa. Volem explicar els avantatges i els inconvenients, i els costos que ningú explica, tot i que és feina del Govern, perquè si al final la decisió ha d’estar validada per un referèndum, com ha de ser aquest? Només explicant la part positiva? Aquest Govern en cada fòrum intern on parla d’Europa jo només el sento referir-se al programa Erasmus o a un mercat de 500 milions de consumidors que ara és més petit sense Gran Bretanya. També és cert que en aquest mercat de Champions per a Andorra no serà gens fàcil competir, malgrat que es doni a entendre que tindrem un pastís molt gran per menjar-nos. Que ningú pensi que serà bufar i fer ampolles. Penso que com aquest govern ha estat incapaç amb la seva política econòmica i d’obertura a la inversió estrangera de reinvertir el cicle econòmic, estan cremant el darrer cartutx d’Europa amb el missatge de què allà tindrem la salvació. S’està fent veure que el Govern no creu en els sector madurs de l’economia andorrana que sustenten els ingressos de l’Estat.

–DA aprofita el vostre discurs sobre Europa per posar-vos l’etiqueta de populistes, immobilistes. Us molesta?
–Em sorprèn. S’hauria de mirar la trajectòria política de tots. Jo sempre he estat liberal, i a nivell internacional estem en una família amb persones més conservadores i més progressistes. Al mateix moment que ens diuen antieuropeistes ens diuen que som els liberals els que vam iniciar el camí cap Europa. Ells mateixos s’acaben contradient. No molesta, entenc que és part del joc polític. Som un partit andorrà que pensa en el bé del país i que entén que les relacions comercials s’encarin cap a Europa, però que siguin profitoses per al país. Quan ens diuen que som immobilistes no ens ho creiem. Els 14 anys que vam estar al govern vam desplegar bona part dels acords que es van fer amb la UE, i al final de l’etapa liberal, al 2009, es va parlar de com tenien que ser les relacions, que eren un possible encaix en l’àmbit econòmic europeu, sense descartar altres opcions. Quan algú no té projecte el fàcil és criticar a aquells que et qüestionen. Si per defensar els interessos d’Andorra d’altres ens qualifiquen de populistes, forma part del joc.

–En aquesta família liberal, on se situa Liberals d’Andorra?
–A la Internacional Liberal hi conviuen partits més progressistes i altres més conservadors, i això és el que es reprodueix en el nostre partit, on hi ha gent més identificada amb un cert corrent liberal-progressista, i hi conviu harmoniosament amb gent que defensa propostes més conservadores. Això ha estat així des dels orígens del PLA, i continua sent així. Penso que és bo perquè provoca la confrontació d’idees i de models.

–Heu estat molt crítics amb el ministre Cinca. Que se sàpiga no hi ha cap denúncia i vosaltres veu demanar la seva dimissió si no replicava i es querellava contra algunes informacions.
–En un primer moment vam dir que en qualsevol altre país per unes notícies semblants el ministre hagués dimitit. Aquí no, que cadascú faci la seva lectura. Després el tema sobre els papers de Panamà es va complicar més amb altres notícies i vam demanar la dimissió o querelles contra els mitjans que suposadament l’estaven difamant. No pot ser que a causa d’informacions vinculades a la seva persona s’estigui desgastant la reputació d’Andorra. No es coneix cap acció judicial, i seguim pensant que amb la magnitud dels fets un govern seriós hagués fet dimitir al ministre per poder defensar la seva honorabilitat sense malmetre el nom d’Andorra. DA sovint confon el Govern i el país amb ells mateixos. Un atac al ministre no és un atac al país ni al Govern.

–El passat 18 d’agost els accionistes majoritaris de BPA van denunciar coaccions de la Policia espanyola per donar informació dels Pujol. El Govern ha defensat la sobirania del país?
–Ja vam dir de forma prudent que si es demostren aquests fets estaríem davant una crisi institucional molt greu, perquè caldria fer servir la via diplomàtica per esbrinar perquè es va permetre tot això, perquè el Govern no ha actuat encara que fos coneixedor a posteriori. L’Executiu manté que se li van donar unes informacions genèriques i no hem de dubtar tampoc de la paraula del Govern, de la mateixa manera que tampoc ho hem de fer de la paraula del senyor Cierco, Hi ha dues versions que s’han de clarificar. Estem parlant de pèrdua de sobirania, de no respectar-nos com a estat de dret i com a país i d’un Govern, si es confirmen les amenaces, que no ha defensat a un ciutadà andorrà que està patint unes extorsions. Sense entorpir la via judicial s’han de donar explicacions al parlament. El cap de Govern s’ha mostrat obert a anar a la comissió especial on s’ha de respectar la confidencialitat.

–Jaume Bartumeu vol una compareixença oberta. És possible?
–No ho sé. S’hauria de parlar a la comissió. Bartumeu és lliure de comparèixer i de manifestar en quins termes vol fer-ho. Jo no hi veig cap inconvenient.

–El ministre de Salut vol el màxim suport per a la reforma de la sanitat. Podrà comptar amb els liberals?
–Hem agraït el gest del ministre però cal veure si hi ha certa flexibilitat. Si hi ha un full de ruta tancat que s’ha de validar, serà difícil per a nosaltres. Si la voluntat és acceptar propostes hi serem a la taula de treball per contribuir amb propostes. S’ha de tenir clar que DA va guanyar les eleccions, i és qui té la responsabilitat de tirar endavant les reformes. Va tenir una legislatura amb 22 consellers generals i ho va poder fer de manera molt còmode, i és curiós que ara amb menys suport vulgui encarar diversos temes amb la forma de pacte d’estat: pacte d’estat per Europa, per la sanitat, potser per la funció pública. Nosaltres estem a l’oposició.

–Quina reforma sanitària voleu?
–Fixar les despeses i les prioritats. No es pot parlar de fer un edifici de 30 milions d’euros com The Cloud quan hi ha un dèficit sanitari molt elevat.

–Què passa amb les transferències i competències dels comuns?
–El Govern de DA ha canviat d’estratègia i ha intentat fer una reforma a pedaços. A partir de modificar la llei del sòl treu unes competències als comuns, amb la de carreteres el mateix... Em sorprèn que els comuns no diuen res, fent un flac favor a la parròquia. No se sap res nou de la taula, i en canvi es fa una reforma encoberta d’aquells aspectes que al Govern li interessa.

–Per què estan calladets els comuns?
–No és fàcil enfrontar-se al Govern i políticament no hi ha un front comú perquè es comparteix el mateix color polític.

–Temeu que als comptes del SAAS hi hagi quelcom més que irregularitats?
–Estem parlant de diner públic i si es detecta que ha existit un mal ús del diner públic s’ha d’anar fins el final. De moment volem ser prudents.

–Es pot parlar de recuperació econòmica?
–L’alegria va per barris. Hi ha sectors que detecten un cert repunteig, altres no. En general la fotografia és preocupant. És cert que s’està recuperant el nombre de visitants, però hi ha sectors molt tocats com la construcció i el comerç. Hi ha un altre element clau: el sector financer. Cal veure com queda, si hi ha un replantejament, fusions, què aportarà Vall Banc. El model de captació d’inversió estrangera no funciona. Cap empresa important s’ha instal·lat al país. El que està clar és que quan arribem al 2019, DA ens deixarà un país pitjor de com se’l va trobar el 2011. Malgrat la majoria al Consell i el suport dels comuns.