AGUSTÍ FRANCH Director de l'obra 'Fred'
AGUSTÍ FRANCH: «No saben si els mataran o els empresonaran»
Agustí Franch dirigeix l’obra Fred, que s’estrenarà el proper 13 d’aquest mes al teatre de les Fontetes de la Massana. L’espectacle s’emmarca en la temporada d’enguany de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) i mostra l’angoixa d’una família andorrana dels anys 40 en acollir uns refugiats jueus a casa seva. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Que veurà el públic en aquesta obra?
–Amb l’espectacle volem explicar l’angoixa d’una família andorrana de principis dels anys 40 que es troba amb l’arribada d’uns refugiats jueus a casa i que pràcticament no sap qui són, d’on vénen, perquè fugen, perquè els persegueixen...
A tot se li afegeix la por que té la família de tenir als refugiats a casa, perquè no saben que els pot passar si algú s’assabenta que estan donant recer als refugiats. No saben si els mataran, si els empresonaran o que passarà.
–Com sorgeix el projecte?
–Fa un any i mig, el Joel Pla, que treballa amb mi, em va dir que li faria gràcia fer un espectacle sobre el tema dels passadors, ho vaig trobar bona idea i vaig començar a escriure l’obra. La vam presentar al Premi de Teatre de Crèdit Andorrà, vam guanyar, i a partir d’aquí, la vam presentar també a l’ENA i els va semblar un bon projecte per produir. Així, l’hem anat treballant fins poder-lo estrenar ara. Es tracta doncs un espectacle inèdit.
–Hi ha intencions de portar-lo a fora?
–Sí, la idea és traspassar fronteres. Volem anar a tot arreu on es pugui i l’objectiu més ambiciós és Barcelona. S’està treballant en això, però veurem si s’acaba confirmant.
–De quants membres es conforma el projecte?
–Hi ha tres actors en escena que fan sis personatges diferents, i darrera hi ha l’equip tècnic habitual d’un espectacle: disseny de llums, de vestuari, escenografia, música, producció... En total som unes 12 o 15 persones.
–L’espectacle és per a majors de 13 anys. Per algun motiu en concret?
–Hi ha una escena que –tot i que no es veu res– s’insinua una mica, i potser per això s’ha limitat a aquesta edat. I també perquè potser els nens més petits no entrarien tant en l’obra. Però tampoc crec que passés res si veiés l’obra un nen menor de 13 anys.
–Què esperen transmetre al públic?
–Esperem transmetre la il·lusió amb la que hem fet l’obra. Que la gent vegi que s’ha fet una feina ben feta, que s’ha fet professionalment, que tots els detalls estan ven cuidats i que ho hem fet tan bé com hem pogut. Al final, l’obra –a nivell subjectiu– a la gent li agradarà més o menys, com passa sempre, però volem que tothom surti de l’obra pensant que ho hem fet bé, que hem treballat molt.
–Com ha estat el procés de realització?
–Tenim la sort d’haver trobat un equip humà amb qui ha estat molt fàcil treballar. Tothom hi ha posat el 100% i tothom tenia moltes ganes i molta il·lusió, això ha facilitat molt les coses. També és cert que el procés ha hagut de ser molt ràpid, per temes de calendari, i amb un mes s’ha muntat tot l’espectacle, cosa que no és habitual. Però la veritat és que en cap moment hem patit, doncs tot ha anat evolucionant mica a mica, sense pausa. Ha sigut relativament senzill dins del que podia haver estat.