El món compta amb un bon grapat de països i una barreja impressionat de cultures i paisatges que aporten sensacions. Hi ha alguns que toquen especialment i entren dins la persona per fer-se-la seva. Això li va passar a Àngela Adrán amb el Marroc. Es va quedar impregnada del país i tot el que s’hi viu. Fa uns anys va decidir crear Janka Tours amb Hmad Bouramdane. Volen acabar amb els estereotips davant la desconeixença de la realitzat d’aquell país i que la gent el conegui a través de les experiències.

 

– Com se li va passar pel cap atrevir-se a crear l’empresa?

–Sempre he estat una persona viatgera i m’ha agradat aquest món. Sóc una gran amant del Marroc, un país espectacular, que ho té tot. La cultura, la música, el paisatge, la gastronomia i moltes altres coses. També un gran nombre de llocs que són patrimoni de la humanitat. Hi he viatjat ja infinitat de vegades i sempre descobreixo coses noves. 

 

– Què la diferencia de la resta d’agències?

–Janka Tours és una empresa pionera en l’organització i contractació directa de viatges al Marroc. L’organitzem al complert, fent tota mena de rutes pel país. El nostre valor afegit és que quan fem el viatge el fem exclusivament només nosaltres. Això vol dir que no hi ha intermediaris. El tracte és directe i ens adaptem al que demana el client. Fugim de les rutes típiques i massificades. Ens movem amb 4x4 amb guies locals berebers, amb només quatre o cinc persones per cotxe. Les rutes les creem nosaltres mateixos, no fem el mateix que fa tothom. El 99,9% de les nits dormim en raids, que és el que coneixeríem com un hotel amb encant, que estan molt ben cuidats, tenen elements antics i on tot està completament adaptat per al client. Al desert almenys pernoctem una nit, en una haima.

– Que té el Marroc per a què l’hagi atrapat d’aquesta manera?.

–És un país espectacular on hi ha de tot, des de platges verges a desert, muntanya, boscos i neu. És exuberant, amb uns contrastos molt grans. Pots estar a dalt d’una muntanya amb un anorac posat i trepitjant neu, i en poques hores anar només amb una samarreta de tirants al desert. I no és gens perillós, com a vegades fan pensar. Hi ha molta seguretat i la sensació que tens quan ets allí és aquesta. Està molt a prop i sembla mentida que un país que es troba a només quatre hores d’Andorra estiguis en un altre món. M’agrada perquè desconnecto. Allí no hi ha consumisme i la gent és feliç amb allò que té. És un canvi radical i valoro molt com viuen, els valors que tenen i el tracten que et donen.

 

– Un país que és proper, però en canvi té una imatge molt diferent de la realitat...

–Crec que sí. La gent del desert és molt hospitalària i noble. Ho és tothom a l’interior del país. Sembla que hi hagi certa reticència a anar-hi pel pensament que hi ha que és gent tancada, però no és així i els que hi van tornen encantats. Sembla que estiguis com en una família. La cultura amazigh, la dels berebers, és completament matriarcal i no són gens masclistes.

 

– Coneix molt bé Marroc. Ja sé que no és una pregunta de fàcil resposta, però amb quin lloc es queda?

–És difícil dir-ne només un perquè hi ha molts paisatges. Si es tracta de mar, sens dubte Sidi Kaouki i les seves platges. I si és a l’interior, al desert, Hassilabied i la seva sorra de color taronja.