El Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea) s’implementarà també a Formació Professional (FP) de forma progressiva a partir de del curs vinent. El director del departament de Formació Professional i Recursos Educatius, Quim Torredà, explica els canvis que comportarà el nou model d’ensenyament, així com altres novetats vinculades a l’FP. /Per Lídia Raventós

 

–El Permsea s’anirà desplegant progressivament, com s’ha fet en la segona i primera ensenyança. La nostra idea és començar amb la branca de microinformàtica i xarxes. Hem escollit aquesta branca perquè és un dels sectors que ha evolucionat d’una manera més sobtada i canviant en els darrers anys. Aquesta branca té escassament vuit anys i ja ens estem trobant que el plantejament dels programes inicials anaven molt enfocats a botigues de microinformàtica i avui en dia aquest format cada vegada existeix menys i es busca un professional que sigui capaç de gestionar xarxes, entorns virtuals, xarxes de vigilància amb videocàmeres... Aquest tipus de professional és el que té més sortida i no pas el tècnic que canvia components informàtics. Aquest exemple demostra que el sector ha canviat molt ràpidament i que nosaltres tenim l’obligació de traslladar-ho als nostres programes. 

 

–Segons la nostra planificació, l’any que ve ja voldríem començar el primer curs del Diploma d’Ensenyament Professional (DEP) amb Permsea a la branca de microinformàtica i xarxes. I després anar creixent progressivament. 

 

–La nostra idea és agafar una primera branca i centrar tots els nostres esforços per definir el model. Quan tinguem aquest definit, el farem extrapolable a la resta de branques. 

 

–En el millor dels casos seria així. Ens preocupa una cosa. Tenim els equips tècnics del ministeri molt estressats. Pensa que ara tenim els equips de treball a primera ensenyança, a la segona ensenyança tot just es comença aquest any a implementar a l’últim curs i el Batxillerat està treballant per començar l’any que ve. I nosaltres ens alinearíem també per fer aquest pas amb ells. Un cop implementat a microinformàtica i xarxes veurem si fem el salt a la resta de forma simultània, o si n’escolli’m dos, això encara no ho tenim clar. 

 

–L’any passat ja es va començar. És la tercera dimensió del Permsea. Amb el nou pla hi ha una feina molt tècnica de renovar i revisar els programes, una feina molt d’estructura educativa de pensar aquests blocs educatius, i una que és el que en diem l’enfocament metodològic. Aquest és el que ja s’ha començat a treballar d’una manera més directa amb els docents perquè vol dir que passen de treballar amb un plantejament més clàssic, més disciplinari, més de l’assignatura, a un plantejament més competencial, de treball per projectes, que són més significatius, propers i reals. 

 

–Es presenten situacions o reptes reals de la vida quotidiana d’aquell àmbit professional i els alumnes es veuen obligats a desenvolupar un seguit de destreses i de recursos per donar-hi resposta. Com si ja estiguessin treballant, per entendre’ns. Es tracta d’un plantejament que ja s’està fent a primera i segona ensenyança. Batxillerat i FP ja és l’última rosca en aquest esperit de fer un aprenentatge significatiu i cada vegada menys escolar.

 

–Aquest concepte és important, nosaltres volem una FP que no sigui escolar. Malauradament encara participem d’un entorn de la FP del sud d’Europa que està molt vinculada a una visió bastant de centre escolar. Nosaltres no volem aquest model, volem una FP molt propera als sectors productius i a la realitat de les diferents empreses perquè al cap i a la fi és per al qual els estem preparant. I una FP menys bolcada a un plantejament d’uns calendaris i uns horaris com es fa a l’escola. 

 

–No perdem de vista que quan fem una formació estem invertint en els nostres col·laboradors. Per tant, si aquestes persones estan consolidades, són fixes, la inversió serà més segura, en el sentit que en traurem més rèdit. Però no podem obviar que els eventuals és una realitat que tenim. Tenim un contingent important encara d’eventuals i el que no podem fer és deixar-los al marge, per tant, han de participar igualment de les formacions. El que és interessant aquí és que aquest tipus de formacions són vàlides per a tot el sistema educatiu. És a dir, no són formacions que només valen per a un professor d’FP. Per tant, si aquesta persona l’any que ve treballa en un altre centre també li servirà. 

 

–Hi ha de tot. Tenim els dos pols, des dels professors engrescadíssims que més aviat els hem de frenar perquè ja voldrien fer la revolució abans de tenir un programa sòlid, fins a professors que són més refractaris al canvi, que tota la vida ho han fet així i no veuen perquè cal canviar. Aquests són els dos extrems però el gruix està al mig. Els professors han entès que el Permsea és una oportunitat per fer el salt a l’ensenyament del segle XXI. 

 

–Com a punt fort no destacaria l’enfocament competencial perquè per definició, i això és una sort, a FP el tipus d’aprenentatge que es fa ja és per competències perquè es prepara als alumnes per tenir destreses en el món laboral. Pensa que tot el món de les competències ve del món de l’empresa i del món professional. Per tant, en aquest sentit, no és gens traumàtic, el contrari. Ara, quina és la gran aportació? Que a partir de la ciència i la pedagogia ens donen unes eines per sistematitzar aquests projectes. És molt bonic dir que treballes per projectes però és bastant complex conciliar el seu desenvolupament amb les necessitats dels aprenents que sempre són individualitzades. Casar això no és evident. Per tant, el que aporta el Permsea és una metodologia estructurada de com fer això, de quina manera puc treballar per ser cada vegada menys disciplinari i no només parlar de la meva assignatura. Perquè al dia a dia quan treballem no ens trobem parcel·les de fer ara una mica de llengua, ara una mica de matemàtiques, sinó que t’ho trobes tot de cop. Aquesta integració de recursos, de continguts, que et trobes en el dia a dia, ja te’l trobes en el procés d’aprenentatge, això sí, pautat, guiat i endreçat. Aquest és el pas que han de fer els professors. 

 

–Aquest és el gran repte, és la part més complexa. Així com a nivell de treball, especialment a l’FP, ja ve de forma molt intuïtiva, a nivell d’avaluació, els processos per treball per competències sempre són molt complexes perquè s’han de tenir en comptes moltes variables. I aquestes variables, que són múltiples, són a més a més molt individualitzades perquè cada alumne està en un nivell diferent i si tu realment el vols estirar al màxim de les seves capacitats has d’entendre molt bé en quin punt està aquest jove per reprendre’l des d’allà. 

 

–Sí, malgrat que encara no hem fixat una data. Però el que sí que tenim clar és l’àmbit, estarà relacionat amb el turisme. Volem reforçar i acabar de professionalitzar perfils com els guies turístics.
 

–Aquí només ho ha fet la Universitat d’Andorra. En aquest sentit, vam treure un decret ara fa pràcticament un any d’ordenació a les titulacions d’FP que entre altres coses propícia que entitats privades, no només el sector públic, pugui desenvolupar ensenyaments professionals en l’àmbit, sobretot, de l’ensenyament superior perquè és on les entitats privades veuen que hi ha més negoci. 

 

–En l’àmbit del turisme. Fent anàlisi de sectors laborals, ens hem adonat que en el turisme els tipus d’aprenentatges que necessitaria el país van més aviat en la línia d’ensenyament superior. Per tant, el nou decret possibilitaria que per exemple el centre d’Aixovall pogués fer formació professional superior en aquest sentit. 

 

–Sí, són els processos de Reconeixement i Validació de l’Experiència Professional. El ministeri ho va començar a desenvolupar en el moment en què vam començar a detectar que en l’àmbit de les guarderies, per exemple, hi havia molts professionals que portaven molts anys treballant però que no tenien cap titulació que els acredités. Aleshores vam pensar en un circuit alternatiu al presencial, pensat per a persones que poden acreditar un mínim de tres a cinc anys treballats en aquell àmbit i que a través d’uns processos pautats poden demostrar les seves competències i obtenir el títol com si l’haguessin fet de forma presencial. Actualment ja ho hem desplegat en tres branques: sociosanitari, microinformàtica i xarxes i secretariat multilingüe. 

 

–Encara no. En el cas d’activitats físiques i esportives és un àmbit molt nou i encara no tenim professionals que tinguin aquesta experiència i, per tant, no es crea aquesta necessitat. Passa el mateix amb estètica, cosmètica i perfumeria. És un sector on les empreses formen molt els seus professionals amb mòduls molt concrets. Sí que hi ha la necessitat però, de buscar una manera de reconèixer tot un seguit de professionals que demanen la validació de la seva experiència professional no contra un títol concret que ja existeixi, sinó contra una capacitació professional concreta. Per exemple, un instal·lador d’alguna cosa específica. 

 

–Estem treballant en una llei de la Revep que el ministre Jover vol que sigui una realitat aquesta legislatura. Aquest document donarà resposta legal per poder fer aquests reconeixements més específics. Aquest és un projecte de transcendència. Sí que és veritat que és molt tècnic i té poc ressò de cara a la societat, però després a nivell pràctic té molta demanda.