JORDI RUBIO Futbolista
JORDI RUBIO: «Si jugues a futbol és per guanyar títols en comú»
Va ser el gran protagonista de la Gala dels Premis de la Federació Andorrana de Futbol. No només va ser guardonat com el jugador més destacat de l’any, sinó que també va fer el gol més espectacular. També va rebre un reconeixement pels partits que suma ja amb la samarreta de la selecció. N’cacumula 33. / Per JOAN JOSEP BLASCO
– Els futbolistes primen més els títols col·lectius que no pas els individuals. Però aquests també fa il·lusió rebre’ls...
– Si jugues a futbol és per guanyar títols en comú, per poder-ho celebrar tots junts després de molt esforç. Però també agrada que els teus propis companys, entrenadors i tota la gent del futbol et reconeguin la feina, perquè vol dir que has fet una bona temporada.
– A principi de temporada el seu entrenador, Emiliano González, exposava que aquesta temporada havia de ser la de la UE Santa Coloma i per fi guanyar la Lliga. Van per bon camí...
– Cada any el nostre propòsit està a la Lliga, però fins ara no l’hem pogut aconseguir mai tot i que sempre hem estat allà per lluitar-la. En tenim moltes ganes. El club ha fet una aposta forta per guanyar-la, fent molts bons fitxatges. Hi ha una plantilla molt compensada per assolir l’objectiu que tots desitgem.
– Quina és la diferència que veu en l’equip aquesta temporada respecte a les anteriors?
– Som un grup molt unit. No només som amics, sinó que som com una família. Portem molts anys junts i ens coneixem a la perfecció. A més aquest any hem fet una sèrie de fitxatges molt encertats. Potser no són grans noms, però són molt bons jugadors i ens han ajudat en tots els aspectes del joc. Al vestidor hi ha un ambient impressionant i això ens afavoreix.
– Precisament aquest ambient és el que sempre ha destacat a l’equip...
– És que ens estimem els uns als altres. És així. Els que arriben nous de seguida s’acoblen i la gent de fora ens diu que es nota molt la unió que hi ha al grup.
– És que ens estimem els uns als altres. És així. Els que arriben nous de seguida s’acoblen i la gent de fora ens diu que es nota molt la unió que hi ha al grup.
– Sempre es parla que la Lliga cada cop s’obre a més equips, però a mida que passen les jornades queda clar que sou els quatre de sempre els que lluiteu pel títol...
– De moment sí, però està canviant. Altres anys les diferències en els resultats eren molt més grans. Nosaltres hem guanyat partits al minut noranta i això ja indica que és molt complicat aconseguir les victòries. Tots els equips cada vegada més treballen millor durant la setmana i la competitivitat és màxima. Ja no existeixen els partits fàcils, com podia passar abans. Està ple d’exemples els últims anys que si en un partit et relaxes una mica el rival ho acaba aprofitant.
– A la selecció és un fixe a les convocatòries. Es troba en una generació intermitja a l’absoluta, amb els joves cada cop comptant amb més protagonisme. No es poden adormir o els prendran el lloc...
– Queda clar que hem de donar cadascun el màxim per comptar per al seleccionador. Tenim un grup molt maco de jugadors, de diferents edats, i tots donem un cop de mà als joves. Estan demostrant tenir qualitat i hi posen moltes ganes. Crec que en els pròxims anys podem fer coses maques.