Esteve Vidal (@EsteveVidal1977) és secretari d’organització de Demòcrates per Andorra (DA) des de l’abril del 2015 i ha estat cap de gabinet del cap de Govern de Toni Martí en la primera legislatura. / PER ESTHER JOVER MARTIN

–Per a vostè, quina ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Desgraciadament li he de dir que per a mi el més destacable de l’any 2016 ha estat la situació de crispació política i social que hem viscut durant tot any. Una crispació, en la meva opinió, voluntàriament induïda.

–I a l’estranger, d’abast internacional?
–Sens dubte la victòria electoral de Donald Trump als Estats Units i el brexit a Europa. Les dues notícies tenen paral·lelismes evidents i inquietants.

–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017?
–Més que un desig es tracta pràcticament d’una realitat. L’obertura del Museu Carmen Thyssen a la part alta d’Escaldes situarà Andorra com a destí cultural internacional amb els evidents beneficis que suposarà per a la parròquia d’Escaldes-Engordany i per al país.

–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera i econòmica?
–Estic convençut que al 2017 es notarà una millora de la nostra economia lligada a les polítiques que s’han dut a terme internament (obertura econòmica, homologació fiscal, potenciació de la promoció econòmica i turística...), però també lligada a la millora de la conjuntura econòmica dels nostres veïns que, finalment, són els nostres principals clients. M’agradaria, però, que aquesta millora fos percebuda per tots.

–Quin ha estat el moment més emocionant de l’any que hem acabat?
–En un any complicat per a la nostra autoestima com a país, crec que la presència d’una competició de tan ressò internacional com el Tour de França va ser com un bàlsam. Fora de les nostres fronteres tenim millor imatge de la que sovint creiem.

–Com valora, en general, l’any 2016?
–Un any complicat, no es pot negar. La crispació s’ha apoderat de la política nacional instigada per l’afer BPA. Malgrat això, també ha estat un any esperançador ja que hem començat a veure símptomes de recuperació de la nostra economia.

–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–Que tots plegats ens adonéssim que tenim un país fabulós i que tots hem de treballar conjuntament per fer-lo encara millor. Les divisions, les fractures i el ressentiment no porten enlloc, i encara menys en un país tan  petit com el nostre.

–Què li demanarà als Reis?
–Sincerament, demano salut per a tots els meus.

–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–Quan era petit a casa érem més aviat de Reis. Ara, per una qüestió pràctica, celebrem més aviat el Pare Noel.

–Pessebre o arbre?
–El Pessebre vivent d’Escaldes, òbviament!

–Un desig per a les institucions andorranes de cara al 2017.
–Seny i valentia per afrontar reptes cabdals pel nostre futur com a país.

–Quina llei voldria que prosperés durant el 2017?
–M’agradaria que s’avancés decididament en la reforma sanitària. Tenim una sanitat excel·lent i cal que ho continuï sent, però cal aplicar les mesures correctores apropiades per tal de fer-la més eficient i sostenible.

–Per què ens hem d’apropar a Europa?
–En primer lloc, perquè és el nostre horitzó natural. Es tracta del nostre gran i, podríem dir, únic veí. Si hi pensem fredament, Europa és l’espai geogràfic amb més benestar del planeta. Si analitzem la situació dels països que han fet el pas abans que nosaltres, en tots els casos veurem que han progressat econòmicament i social arrel de la seva aproximació o integració a la UE. No intentar-ho seria una irresponsabilitat.

–Quin avenç social considera més urgent?
–La reforma del codi de relacions laborals que ha de permetre de donar més flexibilitat i seguretat a treballadors i empresaris. Crec que cal actualitzar la nostra normativa laboral per tal que incentivi la contractació i la creació de llocs de treball.

–Quin és el seu projecte personal per al 2017?
–Disposar de més temps per a la família.