SANDRA TUDÓ I PILAR CAPDEVILA CODIRECTORES DE L'ESBART DE LES VALLS DEL NORD
SANDRA TUDÓ I PILAR CAPDEVILA: «Mantenim la tradició i afegim passos moderns»
Aparences és l’espectacle que commemora el cinquè aniversari del cos de dansa i veterans de l’Esbart de les Valls del Nord, entitat codirigida per Sandra Tudó i Pilar Capdevila. La proposta artística es podrà veure demà a les set de la tarda a l’Auditori Nacional. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–De què va Aparences?
–L’espectacle va vinculat al cinquè aniversari de l’esbart, una fita que ens feia il·lusió celebrar. Ens basem en personatges i esdeveniments del país, del Pirineu, de la muntanya, com els contrabandistes, que per a uns han estat al límit de la llei, i per a altres només han intentat subsistir en una Andorra on era difícil. També homenatgem la figura de les padrines remeieres, les trementinaires, que feien pegats i guariments, que per a alguns eren bruixes. Finalment, hi surt la justícia, amb el cos del sometent. Els balls es vinculen en llocs estratègic de les nostres muntanyes. Per exemple, el dels contrabandistes es titula De Pal a Setúria, i les trementinaires fan camí per la vall de Sorteny.
–Per què han escollit aquest títol?
–Una aparença és la devolució que tu tens d’una imatge, vista des d’un mirall o des dels teus ulls, però l’aparença no és sempre el que sembla. Hi ha una dualitat, és un joc d’aparences perquè l’espectador es quedi amb el que vulgui.
–Com és l’espectacle?
–Les coreografies d’Aparences, que són balls de nova creació, les veureu a la segona part. A la primera part interpretarem balls emblemàtics que han deixat petjada a l’esbart.
–Quanta gent veurem sobre l’escenari?
–Una cinquantena de persones, el cos de dansa i la secció de veterans.
–Ens poden recordar com ha estat la trajectòria i evolució de l’Esbart de les Valls del Nord en aquests cinc anys?
–Vam començar el gener del 2011 recuperant el Grup Dansaire d’Ordino, amb les seccions que hi havia, però vam tenir una forta afluència de canalla, i quan Ordino i la Massana es van comunicar el vam batejar com l’Esbart de les Valls del Nord. Assagem a Ordino però fem actuacions a les dues parròquies.
–El relleu generacional està garantit?
–Sí, amb els petits, tenim quatre grups i una seixantena de dansaires. Però és cert que costa mantenir el jovent, sobretot els nois.
–Hi ha relació amb els altres esbarts?
–Bé, cada esbart va per lliure, però si cal ens ajudem. L’11 de febrer col·laborarem totes les seccions infantils en un acte a favor de Mans Unides.
–A Andorra hi ha molta tradició dansaire.
–A Andorra i a Catalunya. El primer esbart va ser és el Santa Anna, i ja en som cinc, nosaltres som els més joves. Per a un país tan petit, cinc esbarts és una xifra important. Intentem mantenir la cultura, els balls tradicionals que es feien a plaça, però també innovem. Mantenim la tradició i afegim passos moderns, contemporanis, de jazz.
–És difícil innovar cada any i alhora trobar cançons tradicionals?
–L’espectacle del cinquè aniversari ja fa dos anys que el treballem, perquè la feina de crear és complicada i requereix molt de temps. De música sempre busquem nous grups de folk.
–De què va Aparences?
–L’espectacle va vinculat al cinquè aniversari de l’esbart, una fita que ens feia il·lusió celebrar. Ens basem en personatges i esdeveniments del país, del Pirineu, de la muntanya, com els contrabandistes, que per a uns han estat al límit de la llei, i per a altres només han intentat subsistir en una Andorra on era difícil. També homenatgem la figura de les padrines remeieres, les trementinaires, que feien pegats i guariments, que per a alguns eren bruixes. Finalment, hi surt la justícia, amb el cos del sometent. Els balls es vinculen en llocs estratègic de les nostres muntanyes. Per exemple, el dels contrabandistes es titula De Pal a Setúria, i les trementinaires fan camí per la vall de Sorteny.
–Per què han escollit aquest títol?
–Una aparença és la devolució que tu tens d’una imatge, vista des d’un mirall o des dels teus ulls, però l’aparença no és sempre el que sembla. Hi ha una dualitat, és un joc d’aparences perquè l’espectador es quedi amb el que vulgui.
–Com és l’espectacle?
–Les coreografies d’Aparences, que són balls de nova creació, les veureu a la segona part. A la primera part interpretarem balls emblemàtics que han deixat petjada a l’esbart.
–Quanta gent veurem sobre l’escenari?
–Una cinquantena de persones, el cos de dansa i la secció de veterans.
–Ens poden recordar com ha estat la trajectòria i evolució de l’Esbart de les Valls del Nord en aquests cinc anys?
–Vam començar el gener del 2011 recuperant el Grup Dansaire d’Ordino, amb les seccions que hi havia, però vam tenir una forta afluència de canalla, i quan Ordino i la Massana es van comunicar el vam batejar com l’Esbart de les Valls del Nord. Assagem a Ordino però fem actuacions a les dues parròquies.
–El relleu generacional està garantit?
–Sí, amb els petits, tenim quatre grups i una seixantena de dansaires. Però és cert que costa mantenir el jovent, sobretot els nois.
–Hi ha relació amb els altres esbarts?
–Bé, cada esbart va per lliure, però si cal ens ajudem. L’11 de febrer col·laborarem totes les seccions infantils en un acte a favor de Mans Unides.
–A Andorra hi ha molta tradició dansaire.
–A Andorra i a Catalunya. El primer esbart va ser és el Santa Anna, i ja en som cinc, nosaltres som els més joves. Per a un país tan petit, cinc esbarts és una xifra important. Intentem mantenir la cultura, els balls tradicionals que es feien a plaça, però també innovem. Mantenim la tradició i afegim passos moderns, contemporanis, de jazz.
–És difícil innovar cada any i alhora trobar cançons tradicionals?
–L’espectacle del cinquè aniversari ja fa dos anys que el treballem, perquè la feina de crear és complicada i requereix molt de temps. De música sempre busquem nous grups de folk.