JOSEP GARCIA PRESIDENT DE LA FAEG
JOSEP GARCIA: «En el cúrling arbitrem els jugadors, no els àrbitres»
Josep Garcia (Sant Julià de Lòria, el 10 de gener del 1976) té una filla patinadora. Com altres pares, va al Palau de Gel a recollir-la i un dia, per matar el temps mentre esperava, va veure per la tele una partida de cúrling dels Jocs d’Hivern de Sotxi 2014. Hi havia material d’aquest esport de l’Acura, un equip que havia desaparegut fa uns anys. Es va enredar ell i uns quants més, van acabar muntant un equip i fins i tot s’ha convertit en el president de la Federació Andorrana d’Esports de Gel (FAEG). / Per IVÁN MOURE
–La gent sap què és el futbol, el bàsquet, o l’esquí. Però el cúrling... Com el definiria?
–Sobretot, un esport de cavallers. Hi ha una dita de la Federació Internacional que diu que és millor perdre tenint raó que guanyant fent trampes. És la filosofia que té, molt peculiar, amb uns valors i unes normes no escrites que tothom respecte. Per exemple, que no es pot deixar un equip a zero o guanyar de molt. I un molt curiós és que l’arbitre està per consulta tècnica però mai decideix. Arbitren els equips i mai hi ha polèmica. Aquí no intentem fotre-li a l’altre... I quan acabes un partit te’n vas a fer un beure amb l’equip rival i paga qui guanya.
–Per què aquestes normes no escrites?
–És un esport d’origen britànic que es jugava al segle XVI als llacs gelats amb pedres i que practicava un segment de gent que també jugava a golf. I volen guardar les normes d’elegància i mantenir les tradicions.
–Feia uns anys que no se sentia parlar d’un equip andorrà de cúrling, l’Acura. Per què va desaparèixer?
–Van jugar uns quants Europeus... Ells van acollir el primer mixt a Canillo, però Andrew Fergusson, l’ànima mater, va anar de president de l’Europea i allà va començar la decadència. Ara tenim el material que ells utilitzaven i la seva dona, Anna Arce, i Josep Duró continuen amb la nova fornada i ens aporten la seva experiència, que és vital per progressar... I t’ajuden molt amb les normes no escrites d’etiqueta. Ells tenen molta culpa de que debutéssim al Mundial mixt a Kazan l’octubre de l’any passat i vam guanyar el primer partit de la història d’Andorra en aquesta competició. Contra Bèlgica. Vam acabar el 30 de 37.
–Algun projecte per què el cúrling andorrà no torni a morir?
–Som vuit federats, tres escocesos residents que volen incorporar-se a l’equip i tenim quatre noies d’entre 9 i 12 anys i la idea és fer una escola per fer créixer la base. Semblarà poc però en percentatge de població, som més que a Espanya (150 practicants) i Hongria (100). I també competim a la Lliga Catalana, el torneig internacional de Puigcerdà... Aquest és el millor entrenament que podem fer perquè no som prous per organitzar els partits als entrenaments. I necessitem una pista de joc, perquè la que s’utilitza per al patinatge, hoquei gel i cars no ens serveix. Ha d’estar impecable. Organitzarem el pròxim Europeu Canillo i hem llogat la pista dues setmanes, la primera només serà per treballar el gel i no trepitjar-lo, perquè són molt curosos amb això.
–Com a president de la FAEG, s’encarregarà de que es construeixi la pista de cúrling?
–Si el Palau de Gel renova el contracte de lloguer, sí. Tenim un preprojecte. La pista mesura 5x45 metres i la idea seria ampliar la façana [que arriba al terra] uns cinc metres i fer-la al lateral.
–La gent sap què és el futbol, el bàsquet, o l’esquí. Però el cúrling... Com el definiria?
–Sobretot, un esport de cavallers. Hi ha una dita de la Federació Internacional que diu que és millor perdre tenint raó que guanyant fent trampes. És la filosofia que té, molt peculiar, amb uns valors i unes normes no escrites que tothom respecte. Per exemple, que no es pot deixar un equip a zero o guanyar de molt. I un molt curiós és que l’arbitre està per consulta tècnica però mai decideix. Arbitren els equips i mai hi ha polèmica. Aquí no intentem fotre-li a l’altre... I quan acabes un partit te’n vas a fer un beure amb l’equip rival i paga qui guanya.
–Per què aquestes normes no escrites?
–És un esport d’origen britànic que es jugava al segle XVI als llacs gelats amb pedres i que practicava un segment de gent que també jugava a golf. I volen guardar les normes d’elegància i mantenir les tradicions.
–Feia uns anys que no se sentia parlar d’un equip andorrà de cúrling, l’Acura. Per què va desaparèixer?
–Van jugar uns quants Europeus... Ells van acollir el primer mixt a Canillo, però Andrew Fergusson, l’ànima mater, va anar de president de l’Europea i allà va començar la decadència. Ara tenim el material que ells utilitzaven i la seva dona, Anna Arce, i Josep Duró continuen amb la nova fornada i ens aporten la seva experiència, que és vital per progressar... I t’ajuden molt amb les normes no escrites d’etiqueta. Ells tenen molta culpa de que debutéssim al Mundial mixt a Kazan l’octubre de l’any passat i vam guanyar el primer partit de la història d’Andorra en aquesta competició. Contra Bèlgica. Vam acabar el 30 de 37.
–Algun projecte per què el cúrling andorrà no torni a morir?
–Som vuit federats, tres escocesos residents que volen incorporar-se a l’equip i tenim quatre noies d’entre 9 i 12 anys i la idea és fer una escola per fer créixer la base. Semblarà poc però en percentatge de població, som més que a Espanya (150 practicants) i Hongria (100). I també competim a la Lliga Catalana, el torneig internacional de Puigcerdà... Aquest és el millor entrenament que podem fer perquè no som prous per organitzar els partits als entrenaments. I necessitem una pista de joc, perquè la que s’utilitza per al patinatge, hoquei gel i cars no ens serveix. Ha d’estar impecable. Organitzarem el pròxim Europeu Canillo i hem llogat la pista dues setmanes, la primera només serà per treballar el gel i no trepitjar-lo, perquè són molt curosos amb això.
–Com a president de la FAEG, s’encarregarà de que es construeixi la pista de cúrling?
–Si el Palau de Gel renova el contracte de lloguer, sí. Tenim un preprojecte. La pista mesura 5x45 metres i la idea seria ampliar la façana [que arriba al terra] uns cinc metres i fer-la al lateral.