Carmen Matalobos ha inaugurat l’exposició Metamorfosi, que es podrà veure fins el 17 de febrer al Centre Cultural la Llacuna d’Andorra la Vella. Es tracta d’una mostra de joieria feta amb papers i peces de tela. I és que les mans de Matalobos són les d’una alquimista que –amb dosis de treball i creativitat– aprofundeix en els materials i els transforma per crear-ne joies. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–És una col·lecció de joies fetes amb paper de diferents tipus i acabats de roba i altres materials, com plata. Tot ho faig jo; les tanques i els cordills també. Per tant, cada peça és única i diferent. 

 

–No. Les diferents joies que ara s’exposen les vaig crear amb anterioritat, sempre estic creant. Abans de fer l’exposició vaig fer algunes peces de paper i em van agradar, així que vaig decidir mostrar-les. A banda de ser una exposició, les peces també es poden comprar. 

 

–Pròpiament així sí. He fet alguna exposició col·lectiva de joies i en vaig fer una de cotxes fets amb plàstics i coure, també amb alguna joia de per mig. 

 

–Porto prop de 30 anys a Andorra i he estat anant a l’Escola d’Art. Vaig començar fent treballs de ceràmica i pintura i alguna cosa de fotografia, però un cop vaig fer un taller de creació de joies i ja em vaig quedar en aquesta temàtica. Llavors vaig decidir muntar un taller a casa per poder fer les meves creacions. 

–La veritat és que no sabria que dir-te. Jo agafo el paper o el material que sigui i a partir d’aquí fabrico les peces. A vegades no surt res, i altres, tot i que començo amb una idea fixa, acabo fent una peça totalment contraria al que havia pensat en un inici, o fins i tot en faig dos o tres diferents a partir de la primera idea. 

 

–Faig de tot: collarets, arracades, anells, penjolls, fermalls... 

 

–Ara he presentat l’exposició de joies fetes en paper i roba, però també he fet joies a partir de peces de fruita o hortalisses. 

 

–No tinc un estil molt marcat. Però és cert que m’agrada utilitzar sobretot el color negre i el marró. Els utilitzo com a base i després els complemento amb altres colors, però normalment parteixo d’aquestes dues tonalitats. Una cosa que també faig molt és rovellar la plata. No m’agrada el color de plata lluent, sempre intento rovellar-la perquè tingui un color més fosc. 

 

–No, però ja no només a Andorra, en general. I la veritat és que tampoc m’ho he proposat, perquè a banda de fer les joies tinc la meva feina. La fabricació de joies és com un afegit, les vaig fent quan me les demanen o per tenir una petita col·lecció. Ara, per exemple, he pogut fer l’exposició.