PUBLICITAT

JOEL SALA Militant de Liberals d’Andorra

JOEL SALA: «A Andorra la gent és molt liberal i no ho sap»

Joel Sala va néixer a Andorra la Vella i va estudiar Hostaleria a Tolouse. És un apassionat dels estudis i té previst formar-se al llarg de molts anys de la seva vida. A partir dels 16 anys es va començar a interessar en la política, però fa tan sols dos anys que participa activament amb el partit, especialment en les darreres eleccions comunals. Li van proposar revifar la secció jove del partit i està molt orgullós de la seva situació actual. / PER MARC SOLANES

–Per què va iniciar carrera política?
–Des de sempre he estat interessat en l’actualitat política del país. El meu cercle més proper, a més, també s’hi ha interessat sempre, el que m’ha facilitat molt la meva entrada en aquest món

–I per què Liberals d’Andorra?
–Jo crec que té una ideologia molt marcada amb la que m’hi identifico bastant. A part, penso que la societat andorrana és molt liberal, tot i que molta gent no se n’adona o no ho vol veure.

–Què significa per vostè la política?
–Jo crec que fer política és preocupar-te pel que succeix al teu país, participar-hi de manera voluntària, trobar solucions i intentar indagar més sobre determinats temes (tot i que no s’estigui en el Govern ni en l’oposició).

–Creu que, en el panorama actual, s’està complint aquesta definició?
–Penso que la política d’avui en dia és honesta per part d’alguns però per part d’altres no deixa de ser abstracta i fosca. No m’agradaria pensar que aquesta tergiversació es produeix per interès propi. Malgrat tot, en el cas del partit governant, porten mes de sis any al timó del país i Andorra no ha fet res més que anar cap avall.

–Per què se senten tan poc identificats els ciutadans amb vosaltres?
–Tinc la sensació que hi ha una por a participar, a fer públiques les opinions. Jo crec que la gent fa política cada dia, quan parla amb la família o amb els amics sobre l’actualitat. Malgrat tot, també veig que a molta gent li falta fer el pas definitiu i implicar-se activament a través d’una formació política.

–Quan es va començar a produir aquest distanciament?
–Aquesta situació política ve de la crisis econòmica, que ha provocat que la societat culpi al Govern i el carregui amb tots els mals. Sí que és veritat que l’Executiu té una part de la responsabilitat, però penso que això no hauria de passar en un país com el nostre, en què la política hauria de tenir un to molt més proper.

–Per què és tan pronunciat en els joves?
–En primer lloc, les seccions joves són molt recents i és veritat que costa trobar joves que s’hi vulguin implicar, tot i que en el nostre cas som més de 20. Les preocupacions principals dels joves d’aquest país són acabar els estudis i trobar feina quan tornin, pel que dediquen a la política molt poca atenció.

–Tenim uns nivells d’abstenció històrics d’aquesta franja d’edat, què es pot fer per revertir la situació?
–Fer xerrades, conèixer els seus neguits, saber què és el que els preocupa i què és el que volen. Quan fem campanya porta a porta, bona part dels joves no volen ni veure’ns. Tot i això, jo sóc optimista i crec que aquesta situació es revertirà. Cada vegada més, ja sigui per amiguisme o per tenir coneguts dins d’algunes formacions, una part de la societat s’està implicant cada vegada més.

–Creu que les xarxes socials són un bon mètode per comunicar-se a nivell polític?
–Per descomptat, tant a nivell polític com en totes les altres àrees tant ocioses com professionals. Es tracta de l’eina més econòmica i que arriba a més gent en molt poc temps. Twitter i Facebook són dues eines fonamentals.

–Pensa que els acords d’integració al mercat interior europeu seran positius per al país?
–Com va dir el Grup Parlamentari Liberal, s’han de respectar unes línies vermelles que, pel que sembla, no s’estan respectant adequadament. Hauria de ser un acord ben consensuat entre tots els partits polítics. Nosaltres no hem dit mai no a Europa, però cal fer-ho correctament i amb uns límits ben marcats.

–Com veu el panorama polític d’aquí a 20 anys?
–Espero que millor i que finalment es faci política honesta al servei del ciutadà, sense que es produeixi una situació com la que vivim a dia d’avui. A Andorra s’està contractant a gent de fora del país enlloc de comptar amb els joves formats locals. M’agradaria que canviés la situació d’una vegada.

–Estarà Andorra dins de la UE?
–Això no t’ho puc contestar, no ho sé. Malgrat tot, crec que falta molta meditació en aquest tema, no sé si tothom hi estaria d’acord.

–És Andorra millor avui en dia per al futur dels joves que fa 20 anys?
–Per descomptat. S’han obert moltes oportunitats: la Universitat d’Andorra, l’Escola d’Hostaleria... Tot i això, considero que el Govern actual no està gestionant correctament els serveis i les eines que existeixen o que es podrien dur a terme.

–Què en pensa del fet que no hi hagi dret a vaga?
–Aviam, el dret a vaga significa dir la teva i dir el que sents, manifestar-se pel que un considera que ho ha de fer. Entenc que si som un país democràtic, hauríem d’obrir-nos una mica en aquest tema. La gent d’Andorra, però, no fa vaga però es manifesta d’una altra manera.

–L’avortament hauria de ser un dret per als andorrans tal com ho és als països veïns?
–Nosaltres ni ens oposem ni ens posicionem a favor. No ens hem d’immiscir en la vida de la gent.

–En els països més propers (especialment Espanya), la situació de precarietat laboral dels joves arriba fins a nivells alarmants. Com valora la del Principat?
–A Andorra els joves treballen. Som un país turístic on hi ha molta feina en àrees com la restauració o l’esquí. El principal problema resideix en que hi ha molta gent que no pot treballar del que s’ha format.

–Què en pensa de la possibilitat d’assolir la doble nacionalitat?
–No s’ha de poder tenir la doble nacionalitat. Malgrat les dificultats que de vegades pugui ocasionar ser andorrà en qüestions de feina i estudi a l’estranger, la solució és que el Govern faciliti aquests tràmits.

–Troba excessiu el fet que es necessitin 20 anys residint al Principat per assolir la nacionalitat?
–No. Hi ha coses més prioritàries a canviar. Malgrat tot, tant tenint la nacionalitat com sent resident formes part d’Andorra.

–Canviarien molt les coses si els immigrants legalitzats correctament tinguessin dret a vot?
–Per a unes comunals, se’n podria parlar, però no pas per a unes nacionals. En cas que poguessin votar canviaria moltíssim el panorama polític. Apareixerien molts partits nous i tot viraria cap a una direcció molt diferent de l’actual. Sempre és bo que hi hagi més votants, però ara mateix hauríem de preocupar-nos per tots aquells andorrans que no exerceixen el seu dret a vot.

–Hauríem de votar en referèndum si volem ser un coprincipat o una república?
–Si. Tot i això, no crec que a curt o mitjà termini es dugui a terme. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT