La historiadora d’art, Aurora Baena, oferirà demà a les vuit de la tarda una xerrada per recordar perquè estimem l’art i revisar les raons que fan de l’art «un dels més importants vehicles d’expressió humana». L’activitat, que es farà a la Biblioteca Fundació Ràdium (davant del Taller Tèxtil), està oberta a tothom qui tingui interès en conèixer els orígens i propòsits de l’art d’una forma interactiva i participativa. / PER ESTEFANIA GRACIA 

 

–És una activitat molt especial, perquè estem celebrant el desè aniversari de les Xerrades d’art. Ja fa 10 anys que va començar aquesta iniciativa i ho hem volgut celebrar tornant una mica als orígens, per aquest fet, la xerrada es titula Arrels. Durant els darrers 10 anys hem parlat de diferents artistes, moviments, tècniques, valors, etc, i precisament, després de tot aquest temps, hem decidit tornar al tema bàsic: per a què serveix l’art. Per tant, la xerrada girarà una mica entorn a aquest concepte: quina importància té l’art, quines funcions pot tenir, com es manifesta... L’objectiu és tornar a les arrels. 

 

–Depèn de qui es faci aquesta pregunta. Per exemple, per als mercats, que els usuaris contemplin l’art no serveix per a res, però per a les persones és fonamental. Perquè ens fa pensar. Ens porta al camp dels pensaments i les emocions, i bàsicament, és el més important que tenim com a persones. Per tant, pot ser molt o poc útil, depenent de qui s’ho pregunti. 

 

–És un concepte molt elàstic que també va en funció de l’època. No s’entén de la mateixa manera l’art de l’antiga Grècia que el del món contemporani. Respon a diferents necessitats. Però sí hi ha una cosa clara: d’art n’hi ha hagut sempre –des que l’home és home– i en qualsevol moment històric i espai del món. 

 

–Avui en dia, l’art és expressió. Qualsevol suport a través del qual un artista vol transmetre una idea, un sentiment... És un vehicle d’expressió, i la importància recau en el missatge. Per contra, en l’època clàssica, era més important la destresa de l’artista i no tant el contingut. Es valorava l’habilitat amb les mans. 

 

–Podríem viure, però no seríem persones. Biològicament podríem viure, però no tindríem l’essència humana. Imaginem-nos un món tot igual (perquè l’arquitectura també és una disciplina artística), sense música, literatura, pintura... No hi hauria res que parlés de nosaltres ni res que haguéssim pogut heretar. 

 

–Sí, jo crec que hi ha sensibilitat per l’art i es promouen diverses arts. Tot i això, com sempre, es podria fer més, però considero que és un país que té estima per l’art. 

 

–Bé, jo des de la meva visió potser diria que és necessari trobar més espai per a l’art contemporani i local, o crear circuits més amplis. Però també és veritat que a mi m’apassiona l’art i que sempre en demanaria més.