PERE BRACHFIELD Expert en morosologia
PERE BRACHFIELD: «La morositat genera més morositat: és un fenomen que es retroalimenta»
Pere Brachfield és el soci fundador i director de la consultora Morosólogos Asociados, de Barcelona. A més, és professor de credit management, president de l’Associació de Professionals en la Gestió del Risc de Crèdit i Cobrament (Apgri), articulista i escriptor. Així mateix, és el creador de la morosologia, disciplina de les ciències empresarials que investiga com combatre la morositat. / Per MARC SOLANES
–Què és la morosologia?
–La morosologia és una disciplina de les ciències empresarials desenvolupada per un servidor i encarregada d’estudiar i investigar el fenomen de la morositat, el comportament dels morosos i de buscar fórmules per combatre-la en els pagaments. Està dedicada
a la investigació i lluita contra la morositat des d’una perspectiva holística que permet entendre el fenomen des del punt de vista de les múltiples interaccions que el provoquen i que facilita una comprensió contextual del seu procés, dels seus protagonistes i del seu context.
–Ha augmentat molt la morositat des de l’esclat de la crisi econòmica?
–La crisi econòmica va provocar una gran falta de liquiditat tant en les empreses com en les famílies. Les empreses no tenien efectiu per pagar els seus deutes, en gran part perquè les entitats bancàries els havien tallat l’aixeta del finançament. Això va causar una crisi de liquiditat generalitzada que va provocar que milers d’empreses no poguessin pagar als seus creditors.
–És a dir, una reacció en cadena?
–Exacte. Les empreses que no podien pagar als seus creditors van provocar que aquests, al seu torn, no poguessin pagar els seus deutes, i així successivament. La combinació dels dos factors, falta de liquiditat i baixada de la xifra de vendes, va ser un brou de cultiu perfecte perquè augmentés la morositat en tots els nivells de l’economia. La morositat genera més morositat.
–I quines empreses van ser les més afectades?
–Les petites, perquè tenien menys fons de maniobra per finançar-se. Sempre pateixen més les de mida reduïda perquè qualsevol problema derivat de la crisi econòmica repercuteix automàticament en les seves finances i en la seva solvència.
–Quin és el perfil més comú d’impagador?
–D’entrada, per fer una anàlisi del deutor i esbrinar la seva tipologia, simplement cal plantejar-se sis preguntes clau: Vol pagar el deutor? Pot pagar el deutor? Sap el deutor que ha de pagar? És de bona fe el deutor? Té el deutor una raó objectiva per no pagar? Té el deutor una motivació subjectiva per no pagar?
–...
–Del resultat d’aquesta anàlisi el creditor pot esbrinar a quin tipus pertany el deutor. Amb les respostes obtingudes utilitzant aquesta metodologia es pot fer una primera classificació d’aquests. Així doncs, tenim sis categories bàsiques que són les més comunes de morosos: els morosos intencionals (poden pagar però no volen); els deutors fortuïts o sobrevinguts (que volen pagar però no poden); els deutors incompetents o desorganitzats que poden pagar però no saben el que han de pagar; els deutors negligents o despreocupats que segueixen la filosofia de l’endeutat, gaudeix, viu feliç i no et preocupis; els deutors circumstancials i els deutors insubmisos, per exemple els del moviment de no pagar els peatges.
–Què passa quan una persona no vol pagar un deute?
–En primer lloc reaccionar de seguida, el pas del temps és el pitjor enemic del cobrament. El refrany que diu «deute vell és deute mort» és la pura veritat. Les possibilitats de cobrament són molt elevades si s’actua abans dels tres mesos de produir-se l’impagament, però a partir dels 90 dies les probabilitats de cobrament es redueixen dràsticament, i passat l’any es veuen reduïdes a gairebé un 25%.
–Quins mecanismes te una empresa per recuperar els diners que se li deuen?
–El creditor ha d’actuar immediatament posant-se en contacte amb un interlocutor vàlid que pugui representar el deutor en les negociacions de cobrament. El costum d’algunes empreses de donar al client un marge d’unes setmanes per veure si arriba el pagament és un error, ja que es pot començar la gestió immediatament, sempre que el gestor de cobraments sàpiga plantejar la reclamació de la forma correcta.
–Quins són els mètodes més usuals?
–Els tres grans mitjans per contactar amb el deutor i reclamar el pagament són la visita personal al deutor, les trucades telefòniques i la correspondència.
–Al seu nou llibre parla de recobrament amistós. Què vol dir això?
–El recobrament amistós és la reclamació d’un deute impagat per la via extrajudicial, és a dir, a través d’una negociació no litigiosa amb el deutor. Està basat en la capacitat del creditor per analitzar la situació, negociar un acord de pagaments realista i raonable, trobar arguments per convèncer el deutor i utilitzar els instruments més adequats a cada fase de la gestió.
–Quins mecanismes existeixen per evitar treballar amb persones susceptibles de morositat?
–No es poden evitar al 100% els impagats en els temps que corren, però es pot prevenir la morositat i evitar entrar en risc amb la majoria de les persones i empreses que tinguin antecedents de ser pagadors dolents o insolvents. Una primera mesura és comprovar que la raó social i el domicili del client són vàlids i que l’empresa candidata a ser client existeix i funciona correctament.
–Quins són els passos a seguir?
–El primer que cal fer és comprovar si el NIF presentat correspon a una empresa legalitzada escrita al Registre Mercantil: si té propietari, si presenta regularment els comptes anuals, quina forma social té, quina és la responsabilitat dels socis i quina antiguitat té el negoci. Cal demanar un informe jurídic complet de l’empresa i, després, un informe econòmico-financer investigat: com està l’empresa, què endeutaments té, quins crèdits té, com compleix amb els pagaments, etc.
–Quins són a els sectors econòmics amb un percentatge més alt d’impagadors?
–L’any 2017 i a l’Europa occidental els sectors que presenten major risc d’impagament són l’agroalimentari, el d’energia, el del metall, el de fabricació de paper i derivats i el tèxtil.
–S’haurien d’implementar més mecanismes per a què els empreses puguin recuperar a els seus deutes?
–El model francès és el que els altres Estats del sud d’Europa haurien de seguir com a exemple per aconseguir mecanismes eficaços per recuperar els crèdits en situació d’impagament.
–Per què?
–França és un país que des de fa molt de temps ha implantat mecanismes legals resolutius perquè els creditors comercials puguin recuperar els seus crèdits en poc temps. Això és possible per l’existència dels Tribunals de Comerç, que ofereixen procediments ràpids i econòmics per aconseguir una sentència en poques setmanes i, posteriorment, una execució ràpida de la mateixa a través dels Huissiers de Justice. H
–Què és la morosologia?
–La morosologia és una disciplina de les ciències empresarials desenvolupada per un servidor i encarregada d’estudiar i investigar el fenomen de la morositat, el comportament dels morosos i de buscar fórmules per combatre-la en els pagaments. Està dedicada
a la investigació i lluita contra la morositat des d’una perspectiva holística que permet entendre el fenomen des del punt de vista de les múltiples interaccions que el provoquen i que facilita una comprensió contextual del seu procés, dels seus protagonistes i del seu context.
–Ha augmentat molt la morositat des de l’esclat de la crisi econòmica?
–La crisi econòmica va provocar una gran falta de liquiditat tant en les empreses com en les famílies. Les empreses no tenien efectiu per pagar els seus deutes, en gran part perquè les entitats bancàries els havien tallat l’aixeta del finançament. Això va causar una crisi de liquiditat generalitzada que va provocar que milers d’empreses no poguessin pagar als seus creditors.
–És a dir, una reacció en cadena?
–Exacte. Les empreses que no podien pagar als seus creditors van provocar que aquests, al seu torn, no poguessin pagar els seus deutes, i així successivament. La combinació dels dos factors, falta de liquiditat i baixada de la xifra de vendes, va ser un brou de cultiu perfecte perquè augmentés la morositat en tots els nivells de l’economia. La morositat genera més morositat.
–I quines empreses van ser les més afectades?
–Les petites, perquè tenien menys fons de maniobra per finançar-se. Sempre pateixen més les de mida reduïda perquè qualsevol problema derivat de la crisi econòmica repercuteix automàticament en les seves finances i en la seva solvència.
–Quin és el perfil més comú d’impagador?
–D’entrada, per fer una anàlisi del deutor i esbrinar la seva tipologia, simplement cal plantejar-se sis preguntes clau: Vol pagar el deutor? Pot pagar el deutor? Sap el deutor que ha de pagar? És de bona fe el deutor? Té el deutor una raó objectiva per no pagar? Té el deutor una motivació subjectiva per no pagar?
–...
–Del resultat d’aquesta anàlisi el creditor pot esbrinar a quin tipus pertany el deutor. Amb les respostes obtingudes utilitzant aquesta metodologia es pot fer una primera classificació d’aquests. Així doncs, tenim sis categories bàsiques que són les més comunes de morosos: els morosos intencionals (poden pagar però no volen); els deutors fortuïts o sobrevinguts (que volen pagar però no poden); els deutors incompetents o desorganitzats que poden pagar però no saben el que han de pagar; els deutors negligents o despreocupats que segueixen la filosofia de l’endeutat, gaudeix, viu feliç i no et preocupis; els deutors circumstancials i els deutors insubmisos, per exemple els del moviment de no pagar els peatges.
–Què passa quan una persona no vol pagar un deute?
–En primer lloc reaccionar de seguida, el pas del temps és el pitjor enemic del cobrament. El refrany que diu «deute vell és deute mort» és la pura veritat. Les possibilitats de cobrament són molt elevades si s’actua abans dels tres mesos de produir-se l’impagament, però a partir dels 90 dies les probabilitats de cobrament es redueixen dràsticament, i passat l’any es veuen reduïdes a gairebé un 25%.
–Quins mecanismes te una empresa per recuperar els diners que se li deuen?
–El creditor ha d’actuar immediatament posant-se en contacte amb un interlocutor vàlid que pugui representar el deutor en les negociacions de cobrament. El costum d’algunes empreses de donar al client un marge d’unes setmanes per veure si arriba el pagament és un error, ja que es pot començar la gestió immediatament, sempre que el gestor de cobraments sàpiga plantejar la reclamació de la forma correcta.
–Quins són els mètodes més usuals?
–Els tres grans mitjans per contactar amb el deutor i reclamar el pagament són la visita personal al deutor, les trucades telefòniques i la correspondència.
–Al seu nou llibre parla de recobrament amistós. Què vol dir això?
–El recobrament amistós és la reclamació d’un deute impagat per la via extrajudicial, és a dir, a través d’una negociació no litigiosa amb el deutor. Està basat en la capacitat del creditor per analitzar la situació, negociar un acord de pagaments realista i raonable, trobar arguments per convèncer el deutor i utilitzar els instruments més adequats a cada fase de la gestió.
–Quins mecanismes existeixen per evitar treballar amb persones susceptibles de morositat?
–No es poden evitar al 100% els impagats en els temps que corren, però es pot prevenir la morositat i evitar entrar en risc amb la majoria de les persones i empreses que tinguin antecedents de ser pagadors dolents o insolvents. Una primera mesura és comprovar que la raó social i el domicili del client són vàlids i que l’empresa candidata a ser client existeix i funciona correctament.
–Quins són els passos a seguir?
–El primer que cal fer és comprovar si el NIF presentat correspon a una empresa legalitzada escrita al Registre Mercantil: si té propietari, si presenta regularment els comptes anuals, quina forma social té, quina és la responsabilitat dels socis i quina antiguitat té el negoci. Cal demanar un informe jurídic complet de l’empresa i, després, un informe econòmico-financer investigat: com està l’empresa, què endeutaments té, quins crèdits té, com compleix amb els pagaments, etc.
–Quins són a els sectors econòmics amb un percentatge més alt d’impagadors?
–L’any 2017 i a l’Europa occidental els sectors que presenten major risc d’impagament són l’agroalimentari, el d’energia, el del metall, el de fabricació de paper i derivats i el tèxtil.
–S’haurien d’implementar més mecanismes per a què els empreses puguin recuperar a els seus deutes?
–El model francès és el que els altres Estats del sud d’Europa haurien de seguir com a exemple per aconseguir mecanismes eficaços per recuperar els crèdits en situació d’impagament.
–Per què?
–França és un país que des de fa molt de temps ha implantat mecanismes legals resolutius perquè els creditors comercials puguin recuperar els seus crèdits en poc temps. Això és possible per l’existència dels Tribunals de Comerç, que ofereixen procediments ràpids i econòmics per aconseguir una sentència en poques setmanes i, posteriorment, una execució ràpida de la mateixa a través dels Huissiers de Justice. H