PUBLICITAT

MARTA TRICUERA ACTRIU

MARTA TRICUERA: «Els instants previs, millors que el que acaba passant»

Marta Tricuera.
Marta Tricuera.
Arriba la vuitena edició del Dia de la Poesia a Encamp i Marta Tricuera (Sabadell, 1986) serà la coprotagonista de la representació Instants Previs, un espectacle que combina música, interpretació i poesia. Titulada en Interpretació i traducció de llengua de signes i acabada d’adobar a l’Institut del Teatre, trepitja Andorra per primer cop per treballar en allò que va mamar a casa seva i que li apassiona com res. / Per IVÁN MOURE

–Com ha aconseguit ser el producte estrella de la Diada de la Poesia?
–Em van trucar de la biblioteca d’Encamp per oferir-me actuar. No sé ni com ha anat a parar el meu nom a les seves mans. Em va sobtar... Però estic encantada.


–Josep Sobrevals és l’altre actor d’'Instants previs'. Es coneixien?
–Sí, però mai hem treballat junts. Jo tenia unes poesies que volia compartir i volia donar-li forma d’espectacle. Un dia parlant amb ell, resulta que també tenia uns textos guardats. La unió fa la força. Entre el seu material i el meu va néixer aquest projecte.

–Diuen que és un format diferent als que es troben habitualment a les cartelleres, cert?
–No és exactament un format novedós, però sí poc habitual. L’únic que fem és que, si la poesia es recita llegint-la, nosaltres la memoritzem i li donem un toc teatral. La gràcia també radica en què és una obra senzilla, petitona. Per a qui no li agradi la poesia és una obra amena, gens embafadora.

–Amb els textos de poetes catalans de renom, no es fa difícil seduir a tothom?
–D’entrada, segurament és un dels motius pels quals ens han trucat per al Dia de la poesia a Encamp. Hi apareixen clàssics com Joan Salvat Papasseit, Vicent Estellés, Joan Margarit, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Enric Casasses, Joana Raspall, Ovidi Montllor o Feliu Formosa. Però el cert és que no és per gent experta, sinó per a tots els públics. Els nens es queden atrapats.

–Serà per què combina molts generes?
–Pot ser. Toquem una mica de tot. L’amor, l’amistat o la mort, amb ingredients humorístics, dramàtics, romàntics... Son 40 minuts intensos. Tampoc interpretem un sol personatge, estem al servei del text i cada història té els seus protagonistes.

–Quin és el fil argumental?
–Tot neix a partir d’un article d’Albert Om on explica la teoria dels Instants previs de la relació d’una parella que, resumint, diu que sempre és millor el que està a punt de passar que el que acaba passant. Es tracta d’un espectacle de poesia teatralitzada i en algun moment acompanyat a la guitarra. I s’ha de dir que en aquest cas, l’obra agrada tant ens els instants previs, durant la funció i el sabor que et queda un cop vista. No hi ha un fil argumental, ja que cada poema conté la seva petita història, i cadascuna té els seus personatges que interpretem entre els dos. Sempre parlant fent vers, amb tots de guitarra, però l’important és la paraula i la manera de transmetre-la.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT