PUBLICITAT

VINCE MAHARAVO: «Un ‘freestyler’ és més lliure i creatiu»

VINCE MAHARAVO: «Un ‘freestyler’ és més lliure i creatiu»

Vince Maharavo, en la presentació del Total Fight Masters of Freestyle.
Vince Maharavo, en la presentació del Total Fight Masters of Freestyle.
Aquest rider francès de 19 anys en fa nou que viu a Andorra, on va conèixer la que és la seva passió. Forma part de l’equip nacional gal i pren part a la Copa del Món. Entre els seus objectius més propers es troba classificar-se pels Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang de l’any vinent.
 
–Quan va començar a practicar estil lliure?
–Vaig iniciar-me als 12 anys. Abans feia esquí de fons i hoquei sobre gel. Amb els meus pares vam venir a Andorra a viure i no sé com vaig descobrir el freestyle. M’agradava molt a l’hora de veure’l, perquè és molt impressionant i creatiu, ho vaig voler provar i em vaig inscriure al Coliflor Freestyle Academy al Tarter. No sabia que m’acabaria atrapant com ho ha fet. És la meva passió i la meva feina, i també un estil de vida.
 
–No només es tracta d’esport, perquè també és una forma de vida...
–Del tot. Un freestyler és més lliure i creatiu que esportistes d’altres disciplines, sempre estem descobrint noves coses. Vaig a entrenar-me quan vull encara no sigui amb l’entrenador, faig els trucs que em venen de gust i intento provar coses noves. És sempre diferent. Mai trobem dues competicions iguals, que ho fa molt interessant. La composició de les baixades, els salts, els rails i el caixons sempre són diferents, mai es repeteix i això ho fa molt atractiu. No ens permet que mai ens avorrim.
 
–Té sempre al cap el següent truc que vol realitzar? Se’n va al llit pensant com l’aconseguirà fer?
–Estic constantment pensant en la meva ronda futura, la dels meus somnis. Ho faig tot per poc a poc anar aprenent el nous trucs que vull incloure a la meva ronda. Per exemple, si vull fer un nou doble, ho penso, treballo molt el simple, després provo el doble al llit elàstic al 360 Extrem, que és una estructura que tenim a Andorra molt interessant per provar els trucs, i més tard ho trasllado a la neu per poder posar-ho en una ronda de competició.
 
–Sempre li surten?
–No, ja m’agradaria. Hi ha moltes caigudes i bastantes lesions d’esquena, genolls i braços. Tot això és una cosa amb la que hem de conviure. Amb l’entrenament i l’experiència em caic menys.
 
–Les lesions són el gran handicap que teniu...
–El freestyle és un esport extrem i com el seu nom indica és perillós. La lesió pot arribar molt ràpid i sempre es produeix al moment que menys esperem. Hem de ser molt forts mentalment per poder recuperar-nos ràpid i amb confiança, perquè quan et lesiones i tornes a entrenar tens por i perds confiança. No estàs tant còmode per realitzar els trucs. S’ha d’afrontar i superar amb el temps.
 
–Quins objectius té marcats aquest any a la Copa del Món?
–Aquesta és la meva primera temporada a la Copa del Món i el meu objectiu era fer un top 25, entre un centenar de riders. Ho he aconseguit i per la pròxima temporada m’estic preparant per entrar a les semifinals i finals, que és al top 20 i 16. No em queda molt.
 
–Es veu en un futur dedicant-se exclusivament al freestyle?
–M’agradaria molt. Seria un somni poder participar als X Games o classificar-me pels Jocs Olímpics de l’any que ve. Després continuar vivint d’això i aguantar mínim 10 anys més. Tenim l’avantatge que és un esport molt mediàtic i que tens l’aspecte competició i també el de realitzar produccions de video. Hi ha gent que es dedica a fer vídeos i es guanya bé la vida.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT