PUBLICITAT

CRISTINA CARDONA ÒPTICA

CRISTINA CARDONA: "La clientela et veu com una mena de mag"

Cristina Cardona, a l'òptica Pasteur.
Cristina Cardona, a l'òptica Pasteur.
Cristina Cardona Vidal va néixer fa 43 anys a Sabadell i és mare de dos fills, la Berta i el Guillem. Va viure a Santa Perpètua de la Mogoda fins els 23 anys, quan va decidir marxar cap a Andorra després d’acabar la carrera d’òptica-optometrista a la facultat de Terrassa. El s seus pares la van animar a tenir aquí la seva primera experiència professional que es va convertir en la seva vida i lloc de residència fins al dia d’avui.

–Per què vàreu triar l’òptica?
–A casa tots hem portat ulleres. Cada any visitàvem la nostra òptica habitual a Sabadell, on amb la Noemí, la responsable del centre, es va crear un vincle d’amistat i em vaig començar a interessar per aquesta professió. Casualitats de la vida, la seva filla, 20 anys més tard, va venir a treballar al mateix centre que jo, convertint-se amb una de les persones més importants per a mi.

–Com era abans la feina?  
–Antigament era molt diferent, s’utilitzava, i encara s’utilitza, la retinoscopia (permet obtenir la refracció de manera objectiva, no cal una resposta per part del pacient) conjuntament amb l’ullera de prova (és una muntura que utilitza lents intercanviables manualment) però jo a la universitat, ja utilitzava el foròpter (canvi de les lents de manera automàtica).

–I com és ara? Ha millorat?
–Les noves tecnologies, com el foròpter digital, acceleren el procés de graduació i el fan més còmode. L’òptic també és un contactòleg, que ha de trobar la lent de contacte idònia per a les necessitats del pacient, tenint en compte la visió, la comoditat i la salut ocular. En aquest aspecte, tot ha millorat molt, els nous materials no tenen res a veure amb els de fa 20 anys, on s’han substituït els hidrogels tradicionals pels de silicona. Fa 30 anys, les lents eren anuals, en canvi ara quan més renovem una lent millor és per al nostre ull. Això ha donat pas a les lents mensuals i diàries, ja siguin només de lluny o multifocals.

–Què és el que més us agrada de l’ofici?
–El millor és veure sortir el client satisfet. De vegades et veuen com una mena de mag. Entren amb una problemàtica i en qüestió d’unes hores aquell problema ha desaparegut. Amb molts dels nostres clients es crea un vincle afectiu important.

–I el que menys?
–No hi ha una cosa que em desagradi concretament de la meva professió. Seria més el fet de treballar en el món del comerç. Som a Andorra, vivim del turisme, només tanquem 4 dies l’any i compaginar la vida familiar i laboral quan es tenen fills no sempre és fàcil i jo en tinc dos.

–Els horaris i sous han canviat?
–Obrim tota la setmana sense tancar. Els sous són més alts que la mitjana d’Espanya, tot i que degut a la crisi ja no és guanya el que es guanyava antigament.

–I la relació amb companys i superiors?
–Treballo en una empresa familiar i el tracte amb la direcció, és molt proper i molt bo. Amb els companys a nivell laboral hi ha una bona relació amb tothom. A nivell personal com a tot arreu tens més afinitat amb alguns que a més de ser companys som bons amics. És important que amb la persona que treballa colze a colze diàriament amb tu i que exerceix la mateixa professió t’hi entenguis. En el meu cas sóc afortunada.

–I la clientela, ha canviat gaire?
–El client cada vegada és més exigent, busca una atenció personalitzada, un preu raonable, qualitat del producte i sobretot que li solucionis els seus dubtes. Avui en dia, amb internet tenen molta informació i saben molt bé allò que volen.

–Ha afectat la implantació de noves franquícies a Andorra?
–Crec que és molt positiu, perquè això ens obliga a cuidar encara més el client i estar a l’última en productes i preus.

–És una feina que estressa?
–Jo sóc una persona que em considero bastant tranquil·la. Pots estar una mica més estressada en moments de molta feina quan veus que no arribes a tot i vols que el client surti satisfet.

–Recomanaríeu aquesta feina a un jove que comenci?
–Si és el que realment li agrada, endavant. Jo porto 18 anys en aquesta mateixa empresa i això vol dir alguna cosa. Però ha de ser conscient que els caps de setmana és quan més feina hi ha i quan més s’ha de treballar i no podrà passar temps amb la seva família o els amics. Jo sempre dic que els que exercim aquesta professió anem una mica al revés del món.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT