Ordino és la parròquia tranquil·la. El «maldecap» més important que té és l’estació d’Ordino-Arcalís, a la qual se li ha de donar la volta com un mitjó. Paral·lelament, el comú negocia la revisió de les competències i transferències i té sobre la taula diversos temes que afecten,en general, totes les parròquies, com la tributació única i el cens d’ADN dels gossos. / Per Esther Jover Martin.

 

–Bé, hi ha hagut problemes tècnics, però ho tenim sobre la taula i intentarem tancar-ho el més aviat possible. 

 

–Sí, el fet que tots els comuns i el Govern utilitzin sistema diferents fa que no sigui fàcil.

 

–No puc donar una data. N’anem parlant a les reunions de cònsols. 

 

–Sí, sí, n’anem parlant. I anem avançant! Ho està liderant Medi Ambient però hi estem d’acord.

–Bé, tot el patrimoni de Casa Rossell és del Govern, i ara estem estudiant quina utilitat podem donar-li a la casa, però ha de ser alguna activitat que ens diferenciï i dinamitzi la parròquia, en aquest cas, el centre. 

 

–La reforma a l’interior es farà depenent de l’ús. De fet, la propietat va desfer l’interior i no té cap valor històric. És un avantatge a l’hora d’adaptar-ho a qualsevol ús.

 

–Què hi voldria Ordino?

–Bé, com deia, alguna cosa que dinamitzi la parròquia. S’està estudiant i d’aquí sortiran diverses opcions, i s’escollirà la més adient. Hi estem treballant amb el Govern i Patrimoni.

 

–Seguim buscant el finançament. Totes les inversions que es fan a Arcalís ens compta com a endeutament del comú –perquè és una societat participada cent per cent pel comú– i, per tant, estem mirant com instrumentalitzar aquestes inversions. Secnoa va aprovar el pla de viabilitat i anirem fent les inversions segons el pla. El primer ha de ser la construcció del telecabina des de la part baixa de l’estació, a l’Hortell, fins a la Coma, per poder desenvolupar el projecte de debutants a la Coma, un dels més importants que hem previst.

 

–No, l’objectiu és per a la següent, 2018-2019. S’ha de preparar el projecte i instal·lar-lo, requereix temps.

 

–I tant, hem fet reunions i hi ha gent interessada. A veure com acaba, però està ben encarrilat. És evident que si no fem inversions a Arcalís difícilment podrem aguantar molts més anys. La tendència s’ha canviat, estem obtenint resultats positius en comparació amb d’altres temporades, de fet, des de fa unes quantes temporades i això vol dir que no és fruit de la casualitat si no que es constata que hi ha hagut un canvi important. I això, lligat al pla de viabilitat ens dona força. Jo soc optimista i estic convençut que el projecte d’Arcalís el tirarem endavant.

 

–En resum: es munta una societat en la qual participen diferents actors, en aquest cas, per exemple, podrien ser un banc, el constructor del giny mecànic i l’empresa que executa l’obra civil. Ells financen la construcció del giny i els reverteix econòmicament en funció de l’ús: com més gent pugi, més cobren. A nosaltres ens va bé perquè ens obliga a pagar segons la utilització, ni més ni menys, i no anem escanyats. 

 

–No, no, entra en el preu del forfet, però l’estació calcularà quanta gent l’utilitza. Tots aquest detalls els estem avaluant ara. 

 

–Sí, el sector de la Coma és un dels millors del país per a debutants, el que passa és que està mal aprofitat. Ara només tenim el telecadira de la Basera, que té més de 20 anys, i si s’espatlla no podrem comunicar la Coma. La zona de debutants ara està al sector més baix de l’estació i en anys de poca neu no el podem obrir, mentre que la Coma està plena de neu. Amb el telecabina, els debutants hi tindran un accés directe, i a l’estiu es podran potenciar les activitats a la zona. 

 

–No, no, entra en el preu del forfet, però l’estació calcularà quanta gent l’utilitza. Tots aquests detalls els estem avaluant ara. 

 

–A veure, no hi ha d’haver cap problema, com alguns han insinuat, perquè hi ha la pista verda, que és la carretera. Els debutants sempre han baixat per aquí. 

 

–Penso que a les estacions d’esquí, independentment de la venda de forfets, un dels motors de negoci són els serveis, i la restauració és un dels més importants. Ja fa temps que s’aposta per la qualitat i hi ha hagut un canvi substancial. L’estiu passat vam recuperar el restaurant de les Portelles, que estava externalitzat, i aquesta temporada hem treballat amb el cent per cent de locals propis. Això ens ha permès planificar la qualitat, proposar diferent oferta, i hem obtingut una facturació molt important i beneficis.

 

–Tot arribarà! Hem d’anar pas a pas i prioritzar les inversions. L’important és la qualitat i el servei, que prima per sobre del preu.

 

–Només la part de la Coma, perquè no hem d’oblidar que hi ha els llacs de Tristaina i a l’estiu els visiten més de 100.000 persones. Obrim la restauració juliol i agost. 

 

–Sí, perquè des d’on es pot arribar amb vehicle fins al primer llac hi ha una caminada de 15-20 minuts. És de molt fàcil accés i hi van molts turistes. El paisatge compensa.

 

–Sí, des d’Ordino fins al Serrat a finals del 2019 han d’estar acabades. El problema greu el tenim des del Serrat fins a l’estació i s’estan fent estudis. El Govern ja ha avaluat la millora a part baixa del Serrat, però no es pressupostarà fins a la pròxima legislatura. El que sí s’ha aprovat és la zona dels allaus dels Corbs, que s’enllestirà en els dos pròxims estius, i ens permetrà mantenir l’estació oberta més dies. Hi ha temporades que hem hagut de tancar en plena temporada i ens perjudica molt la caixa. Com deia, soc optimista amb Arcalís perquè anem fent millores. 

 

–Arcalís té la capacitat que té, hi caben uns 3.500-4.000 esquiadors al dia. Per amortitzar un telecabina al Serrat hauria de moure una gran quantitat de gent, tanta que Arcalís no podria absorbir. La inversió seria ruïnosa. És factible? Sí, clar, als Alps ho fan, finançat pels hoteler. Si no hi ha una inversió de fora d’algú que en podria treure un retorn, és molt difícil que pugui prosperar perquè el telecabina del Serrat seria impossible d’amortitzar. 

 

–El problema és com ho pagues. Si no tens capacitat per absorbir la gent... On la poses? Arribarà a dalt i no tindrà lloc, i estaríem donant un mal servei. És impossible.

 

–Està marcada en el pla sectorial de carreteres, i la inversió l’ha de fer el Govern. Entenc que l’Executiu marca les seves prioritats, i que abans ho és Sant Julià, però també entenc que a Ordino tenim una necessitat, i també la Massana, que pateix trànsit dens constantment.

 

–Sí, perquè la gent a les hores punta se’n va per Anyós i l’Aldosa, però és una carretera secundària i cada vegada hi ha més trànsit. Ens cal una solució. O el desviament projectat, que és una inversió molt forta, o trobar una altra alternativa. N’hem de parlar –ja ho hem fet– amb el Govern per trobar una alternativa perquè és un problema evident tant per a Ordino com per a la Massana.

 

–Els hotels són una mancança important, cert. Ara estem en plena revisió del pla d’urbanisme, tenim encara unes 30 setmanes per acabar-la, i estem veient quines són les mancances de la parròquia i facilitar a la gent desenvolupar projectes que ens puguin interessar, sempre tenint en compte que a Ordino volem conservar la natura. Volem facilitar la construcció d’espais, com hotels o aparthotels, ja que la majoria d’esquiadors que van a Arcalís no dormen a la parròquia. Ho facilitarem al POUP per dinamitzar la parròquia.

 

–No, la llei del sòl no ho permet. Només podem construir edificis de serveis per a l’estació. Hauríem de canviar la llei del sòl! Però, estem a favor o en contra de construir a Arcalís? Hi ha molts tipus de construccions, haurien de ser sostenible, com es fa als Alps. No hem d’oblidar que Arcalís és una zona amb molts riscos d’allaus. És molt complex. I els inversors? Busquen un retorn, i només el poden obtenir del sector immobiliari.

 

–Hi estem d’acord, però hem de trobar l’equilibri, activitats que dinamitzin la parròquia, sempre respectant el nostre entorn. 

 

–Sí, ens ha beneficiat a les dues parts. No som competència, la nostra competència està fora d’Andorra, i ens complementem molt bé. Com que som diferents hem de fer dues comercialitzacions, i ens ha funcionat molt bé. Mantenim la marca paraigües, Vallnord.