Carles Verdaguer Pujantell, de 59 anys, es dedica a la pagesia de tota la vida i d’una casa, Mas Berenguer, documentada des de l’any 902, i té una visió fosca del futur del sector al Principat. A nivell general veu com el tabac, salvaguarda de la pagesia al país durant mols anys, pot arribar a la seva fi amb els nous tractats internacionals. A nivell particular no té relleu generacional d’una ocupació a la que la seva família s’hi dedica des de fa més de 1.000 anys.

–Com era l’ofici de la ramaderia i l’agricultura abans?
–Abans era molt dur, tot era manual. Ara és diferent, hi ha més maquinària per treballar en espai petit o gran, tal i com es porta avui dia la microproducció

–Ha empitjorat l’ofici en els darrers anys?
-En aquest país, mentre les vaques, les cabres o les ovelles han «menjat tabac» tothom ha anat bé. En el moment que això s’acabi ja podem plegar. Costarà molts diners al Govern, o el que és el mateix, a l’administrat, poder mantenir l’agricultura i la ramaderia al país.

–Què és el millor i pitjor d’aquesta feina?
–Sobretot la llibertat que tens de viure al teu ritme. Si que de vegades has de treballar 12 hores, o 14 o 16, però altres dies només en treballes 4. Si plou, t’estàs a casa o fas alguna cosa d’interior. Però tens una llibertat personal. No és allò de 8 a 5, i dissabtes i diumenges no tens festa. Sobre tot si tens bestiar, estàs més obligat perquè per Nadal no els pots donar 5 euros a les vaques i que se’n vagin al restaurant.

–Cada cop hi ha menys pagesos?
-No és fàcil trobar avui gent que vulgui ser esclau dels animals o del temps. La joventut que ve ara diu que vol cobrar un tant fix i no en vol saber res de si plou o pedrega o gela o si baixa o puja el preu del tabac. És el canvi generacional que ha fet avui el sistema. És molt difícil trobar gent que vulgui treballar a la pagesia o en tasques al camp.

–Es guanyava més abans que actualment?
–No, abans es guanyava per viure. Avui hi ha hagut moments que s’ha guanyat bé i s’ha pogut recaptar alguns cèntims. Nosaltres tenim un patrimoni que val el que val però no és com un hotel o un supermercat o un banc. Nosaltres no podem dir «he de guanyar tant cada mes», hi haurà mesos que guanyaràs més, o anys que es guanyarà menys, tot depèn de la climatologia, de si el Govern et vol ajudar... El tabac en aquests darrers anys ha baixat més d’un 20 %. Això repercuteix a les arques de Govern, dels productors,  de la indústria dels fabricants i de molta gent que hi treballava i que avui dia no tenen feina. Si ens carreguem això no se què haurem de fer. Aquesta és la pregunta del milió.

–El producte ha canviat? Vol una altra cosa el client?
–Tant consumidors com productors, busquem un producte complementari. El que és l’agricultura del quilòmetre zero, s’hi està treballant des de la pagesia amb alguns restaurants i ho anem buscant. Des de Govern tampoc veig que hi hagi una decisió al respecte que promocioni el quilòmetre zero. Estic segur que hi serà d’aquí a poc temps, més aviat que tard . Tots treballem per a que la gent quan vingui, com que ja no és el turisme del Duralex, del Ricard i del sucre, es trobi unes alternatives. Amb el vi fem unes guies enoturístiques a veure si entre tots ens en sortim, perquè això canvia. Però tampoc és la solució, és un complement, però no una reforma agrària. Si acabem amb el tabac les vaques marxen i se’n va tot. Pots fer vi, trumfes o el que sigui, però no és una alternativa, només un complement. La gent es vendrà el patrimoni i marxarà fora.

–És millor la feina a altres llocs que no siguin tan durs?
–Al contrari. Nosaltres som petits i no tenim tants problemes. Quan fas una vinya parles d’una hectàrea i mitja. A Espanya parlem de mínim 200 o 300 hectàrees i han aparellat molts cultius. Aquí treballem els cultius sigui quin sigui i ho fem amb un màxim respecte amb el medi ambient.

–Afecta físicament?
–Això depèn del bruto que siguis. Tot depèn de si vols aixecar un sac de 50 quilos o de 25. Avui en dia tots tenim una maquinària però és molt obligat l’esforç físic.

–Recomanaríeu aquest feina a un jove?
–Si té ganes de ser una mica lliure si, però li ha d’agradar. Fer una feina que no t’agradi... és que ni de cambrer.