Publicitat

Entrevistes

MARIE PAGÈS: «Se n’ha parlat molt, però no tenim clar el que és ‘Balena blava’ i que no»

Marie Pagès Directora del Departament d’Inspecció i Qualitat Educativa

Arran que, recentment, es detectés un cas de Balena blava en el Principat, Marie Pagès, Director del Departament d’Inspecció i Qualitat, explica com es poden prevenir aquestes situacions i quin paper han de jugar les escoles o els pares. A més, relata el protocol de prevenció i atenció de víctimes d’assetjament escolar. En aquest context, el Govern va aprovar l’octubre de l’any passat el decret de prevenció i assetjament escolar, per tal de prevenir els abusos entre els menors. D’altra banda, aquest abril es va posar en marxa el Pla de Prevenció per l’assetjament escolar del Principat del 2016.

–Com es pot detectar un cas de Balena blava?
–És un tema una mica particular. Això és un fenomen que es genera a les xarxes socials, no és un fenomen específic d’un país, si no que va començar a Rússia i es va expandir i, ara, n’hem sentit a parlar en molts països del món. En concret, es tracta de superar reptes. El jove rep un repte en forma d’accions. Aquests reptes posen els menors en situacions amb un cert perill, incomoditat. A més, ha de demostrar que els està complint via foto o xarxa social.

–Què en sabem d’aquest fenomen?
–Cal destacar que tot el que coneixem de la Balena blava, ho llegim via les xarxes socials, premsa, però de molt concret encara no hi ha gaires evidències. És una cosa una mica volàtil. Se n’ha parlat molt, però no tenim clar el que és Balena blava o no.

-Com s’ha d’actuar en aquestes situacions?
–Recomanen no fer-ne massa propaganda, és important que la gent estigui informada. Així doncs, se’ns recomanen ser molt prudents en aquest sentit. Sobretot informar, però no causar alarma. La mateixa propaganda en el col·lectiu dels adolescents pot generar que la notícia es transformi en viral i es converteixi en una certa forma de moda i incrementi més l’atenció dels joves. Això podria afavorir que uns nois que no estarien ni interessats o no n’havien sentit a parlar, en algun moment donant els pogués atreure aquest efecte moda.

–Com poden detectar els pares un possible cas de balena blava?
–És important estar alerta a veure si els joves tenen un canvi d’hàbit, comportament o humor, així com un malestar. Per això, es demana als pares una sèrie d’indicadors perquè la família estigui alerta, com si el veuen trist o esvarat. Els canvis de comportament es poden traduir en una situació conflictiva, un risc que pot portar a una situació preocupant.

–Com combatre aquest fenomen?
–Tant sigui per la Balena blava com que el nen pateixi assetjament o qualsevol risc, el que és important és que des del nucli familiar o el més proper al nen estigui alerta. Si passa tota la nit sense dormir no vol dir que estigui enganxat a la Balena blava, evidentment que no, però és un indicador que alguna cosa està passant. No és normal que un nen de 14 o 15 anys es passi fins les tres o quatre de la matinada despert, connectat amb el mòbil.

–Quin rol han de jugar els pares?
–Han de parlar amb els fills. Així doncs, el més important per prevenir i estar alerta és parlar molt amb els fills i tenir una comunicació de confiança, fluida, regular, diària i habitual i no comunicacions ocasionals.

–És difícil la comunicació entre els pares i els fills?
–Als adolescents no els hi agrada gaire parlar amb els pares. A més, tenen molta tendència a deixar-se atrapar pels grups. Ara bé, tampoc és un risc voler estar amb els amics i voler estar moltes hores amb ells, però entre això i la connexió a les xarxes socials o els mòbils, fa que els joves renunciïn a una part de la comunicació familiar. Per això, els pares són els que han de crear un clima comunicatiu amb els fills.  

–Com actua el Govern en els casos d’assetjament?
–Aquí tenim dos tipus d’intervencions. Des dels centres educatius i els diferents col·lectius es vol intentar actuar per prevenir i protegir els joves de possibles abusos. El que vam fer el 2016 és publicar el decret de prevenció i d’assetjament escolar. A partir d’aquí, se’ns posa o es formalitza tota una sèrie d’actuacions. Una part d’aquest decret fa referència a la prevenció, mentre que l’altre al tractament en el cas que es confirmi una sospita d’abús.

–Com es fa aquesta prevenció?
–Pel que fa a les accions de prevenció hi ha diferents nivells d’intervenció. Una primera intervenció és en el centre, de parlar amb els alumnes, amb diferents temàtiques, de fer un treball amb valors. Després hi ha una part de la prevenció que va al nivell més institucional i, en el marc d’això, l’abril passat vam presentar el Pla de prevenció per a l’assetjament escolar.

–I amb les famílies es fan intervencions?
–Sí, es fan accions amb les famílies. En aquest sentit, es realitzen xerrades, formacions o tallers tant amb les famílies com amb docents perquè coneguin les possibles situacions que es poden donar. En aquest sentit, tenim tallers sobre el bullying, el ciberassetjament, assetjament, violència de gènere, diferents temàtiques que els alumnes poden patir, ja sigui com a víctimes o observadors.

–Les víctimes d’assetjament ho denuncien?
–Depèn de la situació, de la intensitat o de la confiança que troben. A vegades, ens pot arribar per la mateixa víctima, el tutor de l’escola o ho expliquen a un company o al director del centre. Depèn una mica de la situació. Per exemple, quan l’alumne està patint de manera molt greu i no l’escolten a l’escola, cosa que és difícil, llavors recorren a casa dels pares o a un amic.

–Com són aquests assetjaments?
–A vegades pensem amb una situació física, però també pot ser emocional, psicològic, aïllant a la persona i no deixar-la participar en grup, hi ha la part de les xarxes socials.

–Com poden detectar aquests casos des de les escoles?
–El protocol de detecció, per una banda, serveix per identificar el que està passant. Recollir informació de l’alumne assetjat, dels assetjadors, de la classe, que no forma part de la situació pròpiament dita, però que si comparteixen l’espai o poden haver estat testimonis.

–Què es fa amb aquesta informació?
–S’analitza ben analitzada per veure si realment hi ha una situació d’assetjament o no. Perquè hi hagi assetjament no ha de ser una agressió puntual, hi ha d’haver una freqüència, una continuïtat en el temps. Si no es confirma assetjament, el que es fa és reforçar les mesures de prevenció, de tutoria, de parlar, de buscar informació. En canvi, si és confirma que existeix un abús, llavors s’activa el protocol pròpiament dit. Es comunica la situació al responsable del centre educatiu, a la inspecció educativa i, a partir d’aquí, en funció de la gravetat dels fets, es fa la denúncia directament a la Policia.

–I després d’això?
–Es fa un pla d’intervenció per corregir la situació. Això inclou una sèrie d’accions que es revisen cada 30 dies fins que desapareix la situació. Aquí ens podem trobar de tot. Una tutoria amb l’agressor o la víctima. També es recomana que les famílies portin els implicats a tractament o seguiment mèdic. Les mesures són molt diverses.

–A la víctima se li fa un tractament específic?
–El tractament de la víctima no és diferent al que se li fa als altres. El que no fem és castigar-la.

–I l’agressor?
–El que fem és identificar el perquè l’agressor ha arribat fins al punt de comportar-se d’aquesta manera i emprendre una sèrie d’accions perquè prengui consciència del patiment de l’altre i les conseqüències que té el seu  comportament. En algun moment els posem en contacte amb la víctima per fer un diàleg constructiu i evitar la part més agressiva. El que hem de fer és tornar la situació a la normalitat. Pensi que a vegades els agressors es deixen portar també per la força del grup i més en els adolescents. Per això hem de fer un canvi de clima en tot el grup. H
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

El contraban, una activitat que irrita als països veïns

  • 0
Publicitat

Opinions

Més opinions


Publicitat
Publicitat

Monogràfic

Business 50

Business 50 Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat