–Hi ha un abans i un després en l’obertura del museu Carmen Thyssen a Andorra?
 

–Potser a dia d’avui encara no, però crec que ho notarem en un futur. De fet, era un art i una forma de cultura que no trobàvem aquí al país, la gent quan venia aquí podia visitar els museus que tenim, que reflecteixen la nostra història i formen part del nostre patrimoni, però també es busca un altre tipus de cultura i jo crec que amb la obertura del museu Carmen Thyssen podem gaudir d’aquesta altra oferta cultural que s’afegeix a tot el que tenim al país. D’aquí a un any, quan realitzem el balanç de la primera exposició, podrem corroborar-ho i dir que sí que hem tingut un abans i un després en la cultura andorrana.

 

–I què en pensa que sigui un museu impulsat per una dona?
 

–Carmen Thyssen volia obrir un museu a Andorra per ensenyar la seva obra.  Sempre ha manifestat que ha estat molt a gust a Andorra i la vam ajudar perquè això es fes realitat. Crec que aquesta col·laboració que s’ha fet entre pública i privada és una forma d’oferir més cultura i actes al país.

 

–Parlem d’esports. Creu que s’ha de fomentar encara més i donar un impuls a l’esport femení?
 

–Tenim la sort a Andorra que en els diferents àmbits les dones estan molt presents, per tant, en el món esportiu també. La setmana passada estàvem a San Marino i l’equip de natació estava format exclusivament per quatre noies. Potser sí que s’hauria de fomentar més, però tot i així, crec que estem bastant coberts. Al món de l’esquí també hi ha moltes noies. En el primer equip potser només hi ha la Mireia Gutiérrez, però actualment en els equips inferiors hi trobem noies que estan pujant molt fortes.

En l’atletisme també, com la Cristina Llovera i diferents noies que estan pujant molt valentes. En política el mateix, a la legislatura passada teníem varietat al parlament. En general, crec que les noies aquí a Andorra són molt valentes i s’atreveixen amb tots els àmbits.

 

–Nosaltres ho intentem reflectir cada mes a la revista En Femení. Com veu el futur de la nostra revista?
 

–La revista té un format diferent, potser més pràctic, haurem de veure com evoluciona el contingut, però el cas és seguir treballant i a veure si d’aquí a uns anys podem venir a celebrar els cent números.