L’artista Gemma Nogueroles exposa al Centre Júlia d’Escaldes-Engordany una col·lecció de fotografies que donen una nova textura a les esglésies romàniques del país. La mostra es podrà visitar fins al 30 de desembre.

–Com sorgeix l’exposició?
–La galeria Art al Set em va convidar a fer l’exposició, i de seguida vaig dir que sí. Sóc una enamorada del romànic, i Andorra és molt rica en esglésies d’aquesta època. Així que em vaig posar mans a l’obra. 

–Quina tècnica ha seguit?
–Pinto un vidre amb líquids transparents i llavors fotografio l’església a través d’aquest vidre. Sempre trasllado el vidre fins al lloc que vull retratar, per aquest motiu, en les fotografies que exposo no està enfocada l’església sinó més aviat la pintura que regalima pels vidres, i el paisatge o els edificis queden difuminats de forma màgica. També intento jugar amb la llum del sol, perquè considero que la llum d’Andorra és molt diferent de la del Mediterrani. Vosaltres la teniu més intensa i el blau queda molt més marcat.

–Ja coneixia les esglésies que ha retratat?
–Algunes sí, perquè he vingut moltes vegades al Principat i en alguna ocasió les he anat a visitar, però altres les vaig buscar per poder fer l’exposició. A més, vull dir que les teniu molt ben cuidades.

–Està satisfeta amb l’exposició?
–Sí. Hem exposat als centres Júlia i la gent no està acostumada a veure art dins d’una perfumeria, però a mi em sembla un escenari magnífic. Tinc obres a altres espais urbans, com el metro de Barcelona, i veig que cada vegada més les zones públiques són una nova oportunitat, perquè vas a una galeria i et trobes sol, no hi ha ningú, mentre que al carrer sempre hi ha gent.

–Ha fotografiat altres paisatges d’Andorra?
–Sí. Fa tres o quatre anys vaig fer una exposició utilitzant la mateixa tècnica però fotografiant zones urbanes del país. Em vaig posar darrere d’un aparador i des de dins vaig retratar el carrer. Abans feia obres més urbanes i sempre darrere d’un vidre fix, i ara agafo el vidre i me l’emporto a on jo vull.

–Per què aquest canvi?
–Perquè tinc més mobilitat. En estar darrere d’un aparador o una finestra estava tancada i el meu angle no era molt ampli. I ara he viscut un alliberament, perquè emportar-me el vidre em permet no tenir límits i poder anar molt més enllà.

–Avui dia es pot viure de l’art?
–És molt difícil. Actualment dono classes i em moc en altres àmbits, perquè només alguns afortunats poden viure de fer només exposicions.

–Quin consell donaria a un jove artista?
–Que si li agrada l’art, tiri endavant. No perquè no puguis viure d’això vol dir que no hagis de lluitar. A més, l’art és molt ampli: pots fer crítiques, escenaris, maquetacions, exposicions... L’art és molt lliure, perquè ningú et mana, pots fer el que tu sents i això és veritablement un autèntic privilegi. H