Gilbert Saboya va jurar el passat mes de juliol com a ministre d’Economia i Innovació. Enrere deixava més de tres anys i mig al capdavant de la cartera d’Afers Exteriors. 

–Quines són les primeres línies que s’han dut a terme?
–La veritat és que hi ha dos vessants sempre en un ministeri: la del dia a dia i la d’una visió més estratègica. Aquests  primers mesos han servit per apuntar unes línies estratègiques que marquin una visió més àmplia d’aquesta legislatura que es pot  inscriure en una visió de llarg termini. 

–Com quines?
–La part de mobilitat que enriqueix una mica alguns dels projectes que ja s’havien dut a terme en altres ministeris. En concret a Ordenament Territorial i Medi Ambient, que són dos ministeris que havien treballat projectes que tenen molt a veure amb la mobilitat. El que hem intentat és treballar amb ells per trobar un concepte més ample i que tingui una perspectiva de futur més ambiciosa tot donant resposta a problemes concrets. 

–Un dels reptes del seu ministeri és obrir un Institut Oncològic i estan treballant en el plec de bases. Quan estarà llest?
–El desembre el que podríem tenir són les consideracions que podria tenir el plec de bases, perquè això és bastant més complex que no una definició d’un plec de base per una plataforma de mobilitat.

–Vindrà l’Institut Baselga?
–No ho sabem. Quan nosaltres vam rebre la voluntat de l’Institut Baselga d’explorar la capacitat de tenir una presència aquí a Andorra, evidentment, ens va complaure molt que un institut d’aquest nivell firmi un memoràndum d’entesa per explorar la seva capacitat d’estar aquí a Andorra. A partir d’aquí, qualsevol formulació d’un servei integral d’oncologia que presti que organitzi i coordini  l’oncologia a Andorra, ha de venir de la mà d’un concurs públic.

–Tenen altres propostes? 
–Esperem que pugui atreure entitats de prestigi com l’Institut Baselga. Tant de bo es presentin molts, perquè asseguri una competència que ens asseguri del millor resultat possible.

–Un altre dels projectes en matèria de salut és l’institut de fertilitat. En quin punt es troba?
–Des de la problemàtica de la fertilitat hem avançat molt en el marc legal en tots els temes relacionats amb la reproducció assistida. I des d’aquest punt de vista tenim un text base que està pràcticament tancat i que hem d’acabar de valorar l’adequació d’alguns punts de vista jurídics, que estem pendents d’uns informes jurídics que ens haurien d’arribar aviat. Hauríem de ser capaços aquest desembre de presentar al Govern el projecte de llei de reproducció assistida i després al Consell, més una ronda inicial amb els diferents grups parlamentaris per explicar el text.

–Com és el text?
–Segurament és un text amb una certa complexitat i que ha d’aconseguir un bon equilibri amb els  temes ètics, però que realment hi hagi una viabilitat en temes empresarials basat en aquesta normativa i després ha de garantir una plena adequació en el marc constitucional que tenim. Realment, el treball amb el Ministeri de Salut ha avançat molt bé i el mes de desembre estarem amb la disponibilitat de tenir un projecte acabat.

–Per què són tan complexos aquests projectes de salut?
–Els projectes de salut són complexos. Alguns requereixen desenvolupaments normatius que no són fàcils, d’altres perquè l’encaix de tot el que suposen amb un ecosistema de salut tampoc és evident. A ningú se li escapa que tot i reconeixent la complexitat, tots aquests projectes no estan avançant amb la velocitat que voldríem. Som els primers que estem frustrats de no poder fer encaixar algunes possibilitats que se’ns obrien amb entitats de primer ordre com l’ institut Baselga en el cas d’oncologia, l’institut Marques en el cas de fertilitat, o el doctor Brugada en la part de cardiologia. 

–L’intercanvi automàtic d’informació es va començar a implementar aquest gener. S’ha traduit amb una major confiança amb els bancs?
–A partir del moment que Andorra es va declarar partícep de la transparència i de l’intercanvi automàtic d’informació, en el moment que agafes el compromís, la gent ja dona per descomptat que ets capaç i que faràs la feina que t’has compromés a fer i ja t’agafen confiança. 

–Des del cas BPA, el sector financer està en crisi. Us plantegeu  alguna mesura per reactivar-lo? 
–Quan valorem la crisi de BPA, dos anys després de trobar-nos en aquella situació parlar que encara hi ha una crisi em sembla una paraula excessiva, perquè el que era una crisi era en aquell moment. El sistema financer andorrà es va veure abocat en una situació límit. Jo crec que en aquell moment les decisions que vam prendre els diferents estaments, que érem els responsables de gestionar la situació, ens ha portat a tenir una resolució d’aquella situació que se’ns feia difícil d’imaginar. No vol dir que l’impacte no hagi estat i que la banca, amb tots els seus processos de compliments, ha extremat tots els processos de vigilància.

–Segueix havent-hi crisi al sector?
–El que sí que hem de fer és que els bancs andorrans tinguin la capacitat de competir en el futur. Això passa pels processos d’homologació com l’intercanvi automàtic o l’acord d’associació, que garanteixi que des d’Andorra es pugui oferir tots els serveis a altres places. Això ha de fer que els llocs de treball quedin aquí i les matrius de les entitats financeres  o d’altres sectors també estiguin aquí i paguin els seus impostos a Andorra. És prescindible que tanquem l’acord d’associació també pel sector financer, que és una activitat que aporta el 20% del PIB.

–Els canvis amb el tracte especial que té el tabac que puguin esdevenir de l’acord d’associació amb la Unió Europea requereixen de trobar noves fonts d’ingressos per l’Estat. En quin punt es troba l’estudi per diversificar l’economia?
–En l’àmbit de serveis és on creix més l’economia global i, per tant, és l’àmbit de serveis i dels serveis turístics els que s’han de potenciar amb la innovació. La iniciativa que hem de desenvolupar a Andorra és la indústria. No hem de descartar tenir indústries lleugeres aquí a Andorra. 

–Quina indústria lleugera podria ser?
–Ja hem tingut iniciatives en aquest sentit i podem potenciar àrees com cosmètica, farmàcia o parafarmàcia. Malta ha estat un exemple d’èxit en aquest sentit. Tots ells, però, depenen d’un mateix condicionant i és que tinguem aquí les normes legals que et facin accessible al mercat que tens al voltant. En absència d’això, ningú invertirà en un projecte d’aquestes característiques.

–Parlem d’una altra qüestió. El concurs de les línies de busos es va declarar desert. Per què?
–Crec que aquest mes de desembre tindrem el projecte a punt i el podrem sotmetre a Govern i treure’l. El nou concurs públic de línies de busos estarà llest aquest mes de desembre. A partir d’aquí, donarem temps a les empreses perquè puguin valorar aquest nou plec, que va molt lligat també a la tasca que està fent FEDA de la plataforma tecnològica. 

–Resoldrà els problemes de l’antic plec, que el van portar a la Batllia?
–Intentarem que en el nou, hi hagi el mínim de problemes possibles i arreglar els que ja hi havien.

–Per últim, un dels projectes que ha portat més polèmica. Hi haurà edifici The Cloud?
–Sí, i em consta que s’està treballant amb l’enderroc de la part primera de l’edifici on hi havia Andorra Telecom. És un projecte emblemàtic i molt dinamitzador de la zona. No tan sols des del punt de vista de dinamitzador comercial, sinó també Andorra que està faltada d’espais d’oficines que puguin ser valorats des d’un punt de vista d’innovació. Aquest punt de vista que té de dinamització i projecció, dona una nova imatge d’Andorra de cara els reptes que tenim en el futur.