Eudald Guillamet porta tota una vida dedicant-se a la restauració i a la conservació de patrimoni. És reconegut a escala mundial en el seu àmbit i ha treballat en països com Bolívia, Egipte, Espanya o França. També ha fet missions per l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). A Capçanes, unes pintures rupestres a El Priorat que es van començar a documentar el 2008, Guillamet va trobar una escena inèdita: una matança. Ara, a milers de quilòmetres de la localitat catalana, ha assolit una altra fita, Guillamet ha trobat un camell que té entre 14.500 i 37.700 anys a Kapova, una cova al sud dels Urals. És la primera vegada que es troba la imatge d’un camell en art rupestre. 

–Aquesta és a la cinquena campanya que va. Com va començar aquesta cooperació?
– Va començar perquè volien declarar la cova Patrimoni de la Humanitat i inscriure-la en el patrimoni de la Unesco, però quan hi van anar els tècnics van dir que estava deixada:  bruta, plena de grafitis i amb argila per a tota arreu. Llavors, treballadors de patrimoni rus van visitar coves i museus a Europa per veure com treballen.  

–Llavors el contacten a vostè?
– Sí, em van recomanar. Primer em van convidar a un simposi a Ufa, Rússia. Un cop allà, vaig establir contacte, vaig visitar durant tres dies l’estat de conservació de la cova i vam fer unes proves d’eliminació de grafitis i vam veure que es podien treure. En total, vam fer quatre campanyes per treure grafitis i els hem tret tots. Els vam catalogar, apuntar els noms, fotografiar… Més que res pel fenomen sociològic.

–Fenomen sociològic, per què? 
– Per l’ètnia d’allà que són baskirs, que és una ètnia túrquica de tribus nòmades de centre Àsia. Per ells la cova és mística i fan peregrinacions a la cova. Durant molts anys, van anar deixant grifitis de carbonet, que eren noms.

–En quin sentit és mítica? 
– Hi ha una llegenda de la formació dels Urals que diu que hi havia dos germans: l’Urals, que era el bo, i Shulgan, que era el dolent. El seu pare va portar  a Shulgan a les entranyes de la terra per una cova. De fet, la cova amb rus es diu Kapova i en baskir Shulgan-tash i es creu que per aquí és on va descendir Shulgan.  

–Com ha extret els grafitis?
– Amb aigua de la cova, polvoritzant aigua, amb raspallets i vam anar traient. No pots fer malbé res. Has de ser molt curós. Teníem un equip de cinc allà.

–Un cop van treure els grafitis, van començar a explorar els murals?
–La cova està catalogada en l’àmbit federal, pel Govern rus. Llavors, Moscou ens va donar l’autorització per poder començar a treballar amb les pintures. Hi ha tres panells molt grans amb pintures i vam ordenar els fons, dels dos més importants. El tercer és on hem treballat aquest any, ja havien sortit una mica de  dibuixos sota una capa de calcita, que havien tret a cops de martell els anys setanta.

–Encara hi havia calcita?
– Sí, n’hi havia i en vam haver de treure. Quan ho van netejar als anys setanta ho van fer a cop de martells i bisturí. Van deixar molts trossos i trossos malmesos. Això s’havia de netejar. 

–I com va ser la troballa?
–Vam veure dues línies i pensàvem que era un antropomorf. Al final, les dues línies resulta que eren les potes de darrere del camell. 

–Us esperàveu trobar-la? 
–No, és completament inesperat. És el primer cop que es troba la figura d’un camell de l’època paleolítica.

–Normalment pensem que els camells estan en climes de calor i els Urals són freds, és normal?
–El clima i la vegetació d’aquella època era molt diferent del d’ara. Llavors, tot era estepa en aquesta zona i era molt més fred. Pel que es veu a les pintures, a fora de la cova hi havia mamuts, rinoceronts, però eren peluts, cavalls, bisons i camells. Aquest tipus de camells avui en dia encara n’hi ha en estat salvatge en el desert del Gobi, que arriben a temperatures de vint sota zero. El dibuix del camell té la gepa de darrera quadrada com els que hi ha avui a Mongòlia. També t’he pintat els pèls de la panxa, línies i punts.

–Amb quins materials el van pintar?
–Amb ocre vermell barrejat amb pols de carbó. La persona que ho va fer va preparar molt bé la pintura perquè ho va barrejar amb pols de carbó per donar més  intensitat  a l’ocre vermell. 

–Com pot ser que una pintura d’aquest estil perduri tant de temps?
–Són tot materials inorgànics. De la mateixa manera que aguanta una argila vermella enmig del camp, doncs el mateix. Són òxids de ferro.  

–Per què és important la imatge?
–Perquè no n’hi ha cap més al món. Hi ha unes restes que ho podrien ser i un altre a Mongòlia, però aquest el tenim datat. 

–El camell està datat de fa entre 14.000 i 37.000 anys, per què és tan difícil precisar una data específica?
–En la pintura hi ha diverses capes de calcita. N’hi ha una darrera del dibuix i una sobre.  La de sobre de la pintura està datada en fa 14.500 anys i la de darrera fa 41.200. Per això, es dona aquesta franja. En la capa de sota la pintura, darrere en té dues més. Jo crec que deu ser de fa uns 16.000 anys.

–Quants dies van passar fins que va trobar el camell?
–22 dies dins de la cova. És dur. Surts moll i a fora estàs a -20 graus. Ara estem molt ben condicionats perquè en el parc natural hi ha unes casetes pels restauradors, els investigadors i la gent que treballa al parc. Tinc una habitació per mi amb wifi i tot.  

–T’he pensat tornar?
–Al juny haig de tornar. Hem de fer també l’estudi policromàtic. Allà treballo amb l’Acadèmia de Ciències de Rússia, l’Institut d’Arqueologia i amb la Universitat de Moscou.  

–Com és treballar amb un equip de russos?
–Són molt bons. Jo ja sabia que ho eren, però com que publiquen poc no te’n fas càrrec, però són molt bons. Porten equipaments que aquí no tenim com càmeres 3D d’última generació com les que tenen els Estats Units. 

–Quant de temps pot tardar a restaurar tot el mur i veure que més hi ha?
–Ja veurem perquè també hem de valorar si val la pena continuar o no, ja que hi ha problemes d’aigua. S’ha de veure l’estat també de les pintures. 

–Espera trobar més camells?
–No. Espero trobar més figures, però més camells no. M’estranyaria, però preferiria trobar una figura que tampoc s’hagi trobat mai, com el camell.

–El dibuix ens indica alguna cosa de la societat del moment?
–Ens indica que tenien unes creences. Però no està clar perquè pintaven. Hi ha moltes teories. Primer es deia que eren cerimònies per propiciar benestar a la casa, però quan trobes lleons, rinoceronts i ossos, doncs no està clar. L’estructuralisme de Levi Strauss va dir que eren signes masculins i femenins, que estaven repartits en la cova. Avui en dia hi ha les teories xamàniques i que eren rituals. La veritat és que no se sap en absolut perquè pintaven. 

–No es pot desprendre res d’aquestes pintures.
–El que està clar és que intentaven pintar amb el màxim de fidelitat possible el que veien. A més,  preparaven molt bé els pigments, per la qual cosa tenien tècnica. Eren persones molt bones pintant, que havien practicat molt i que coneixien els materials de pintura i la tècnica. A l’Ascó, a França, tens unes pintures de bous que estan fetes amb quatre tècniques diferents, que són de fa 16.000 anys. Eren molt més sofisticats i evolucionats del que ens pensem.

–Com era l’home d’aquella època?
–Com nosaltres i ja tenien una intel·ligència important. 

–Una vida dedicada a la conservació, per què és important?
–Hem de deixar història per a les generacions que venen. A més, s’ha de difondre. S’ha de saber que existeixen aquestes pintures.

–És essencial conèixer el que va passar en aquella època per entendre el present?
–Si no preserves el passat, no pots entendre el futur. El que passa és que no sembla que serveixi de massa cosa perquè estem repetint els mateixos errors des de fa 2.000 anys o més. No escarmentem. 

–Amb tots els anys de carrera, quina és la troballa que més l’impressionat?
–El camell perquè és una cosa única i el pintor era molt bo.