El candidat de Demòcrates per Andorra, Antoni Martí, en una placeta a tocar del carrer de la Unió, entre Escaldes-Engordany i Andorra la Vella Foto: TONY LARA

Ha estat cònsol d'Escaldes-Engordany durant vuit anys, entre el 2003 i el 2011. Per concórrer a les eleccions comunals del 2007, es va desempallegar del paraigües del PLA –havia estat conseller general liberal del 1993 al 2003– i va fundar la Unió del Poble. Una decisió que li va permetre cultivar una imatge més de centre i que li va valer una victòria rotunda a les parroquials. Ara torna a la política nacional, conscient dels punts forts que se li han reconegut com a mandatari comunal: capacitat de diàleg i de consens i, sobretot, proximitat amb els electors.

–¿Amb quin missatge es presenta Demòcrates per Andorra?

–Ho hem estat dient: sí a Europa, sí a la inversió estrangera, sí a buscar una adequació amb Europa al tomb del Tractat de Lisboa. Però el primer que hem de fer és ajudar la realitat d'Andorra i ajudar els que estan patint. Tenim uns pilars de l'economia, que són el turisme, el comerç, la construcció, i les petites i mitjanes empreses. Mirem amb futur cap a Europa, però mirem amb realisme cap a Andorra. I aquí hi ha gent que està patint.

–Han dit que doblaran el pressupost en promoció turística.

–És una idea. No renunciem a fer, en un futur, l'Arxiu Nacional. El que passa és que hi ha altres prioritats. Tenim els diners que tenim i em sembla que els ciutadans se n'han adonat, de quina és la situació. I se n'adonen perquè estan patint el dia a dia. I també està patint, a nivell d'ingressos i de l'economia en general, el Govern d'Andorra. Per tant, cal prioritzar, i una de les prioritats és, efectivament, multiplicar per dos el que destinem a la promoció turística a l'exterior.

–Sembla que estan d'acord amb el Partit Socialdemòcrata en diverses qüestions programàtiques.

–És que, quan Demòcrates per Andorra hem hagut de dir que estem d'acord amb el Partit Socialdemòcrata, ho hem dit. En aquests quinze dies, també hem vist com el Partit Socialdemòcrata estava d'acord amb algunes de les propostes de Demòcrates per Andorra. N'hi ha que es pensen que tenen la veritat absoluta. Nosaltres volem compartir les idees. Cadascú té el seu estil.

–¿Això hauria d'afavorir una entesa al Consell General?

–Som el primer partit que hem dit molt clarament que oferirem un pacte d'Estat, fins i tot si tenim la majoria absoluta. Ara es veu que el Partit Socialdemòcrata també ho havia dit abans... No hi ha cap problema, si al final es fa. En tot cas, nosaltres sí que el proposarem. Ja veurem si el senyor Jaume Bartumeu i el Partit Socialdemòcrata fan aquest gest si aconsegueixen quinze consellers.

–¿Oferiran un pacte d'Estat per a la legislatura o només per als temes més importants?

–Un pacte d'Estat de legislatura, però un pacte d'Estat a favor d'Andorra, a veure si ens entenem. La legislatura és l'estabilitat política, però el que vol Andorra és pau, tranquilitat, deixar fora la crispació, deixar fora vexar la gent i, sobretot, un altre diàleg, una altra manera de fer política. Miri, ha estat una campanya dura, però per a nosaltres ha estat una campanya constructiva i la gent ho ha percebut.

–Durant l'última campanya ja es va parlar de consens i, a l'hora de la veritat, n'hi ha hagut ben poc. ¿Aquesta vegada seran capaços d'entendre's amb el senyor Bartumeu?

–A mi el senyor Bartumeu, al marge que ara estiguem en campanya, em mereix el màxim de respecte.

–Això no vol dir que s'entenguin…

–Ja hem demostrat amb les nostres llistes que nosaltres som gent d'unió, i ho demostrarem si governem. A mi el que em sap greu és que tota cosa que sigui positiva per Andorra resulti que, des de les files del PS, diuen que ja ho havien dit ells. Si fos així, segurament no seríem on som, a les portes d'unes eleccions.

–¿Aleshores augura o no un consens general després de les eleccions?

–És el que desitjo. El que auguro, no ho sé… El que està clar és que per mi no quedarà. La història és a la inversa: ¿estan preparats al Partit Socialdemòcrata, si no guanyen les eleccions, a fer aquest pacte d'unitat? Que cadascú ho jutgi amb la trajectòria de cadascun dels caps de llista.

–Les sigles DA són noves, però la llista és plena de gent que porta anys en política.

–Quan parlem de pacte d'Estat, hem de dir que el pacte de la societat civil ja l'hem fet, amb Demòcrates per Andorra. Perquè el número dos de la llista havia estat un militant de gran prestigi dins del Partit Socialdemòcrata. Alguns hem sabut sumar i els altres segueixen sent els mateixos.

–Quan va començar a moure's en públic amb aquest projecte, va dir que sumaria, però no a qualsevol preu. ¿Se n'ha sortit o ha hagut de cedir?

–No he cedit res. Però és que ningú no ha hagut de cedir res. Dels catorze que formem la llista nacional, només n'hi ha un que repeteix de l'antic Consell, que és el senyor Ladislau Baró, de qui ningú no pot dir que sigui una persona que clami la crispació. Hem unit gent que, en el fons, som de sensibilitats afins, que al final ens hem retrobat. I ens hem retrobat en un moment que és d'urgència per a Andorra.

–¿La diversitat de procedències, els pot dificultar el funcionament com a grup parlamentari?

–Això és el que ha dit el Partit Socialdemòcrata quan ha fet el porta a porta. Nosaltres hem fet la demostració que, davant de la urgència nacional, ens unim. Això és una garantia que el nostre pacte és sincer perquè aquest país avanci dins de l'estabilitat.

–Parlem d'infraestructures. ¿Quines són les prioritàries per al país?

–El que és prioritari és començar a parlar clar i arribar a un acord. Perquè el fet és que no tenim els diners per acabar de finançar el túnel dels Dos Valires i el túnel de Sant Julià de Lòria. La societat andorrana es mereix saber la veritat. Per tant, el que ens cal és rigor... Això sí, diguem-ho clar: ho farem guardant totes les prestacions socials perquè, en aquests moments, la gent ho necessita. Em sembla molt bé voler canviar el món. Però el món es canvia evidentment amb idees, però es canvia també amb diners. I són diners el que no tenim.

–¿No hi ha prou diners per acabar aquestes dues infraestructures?

–No dic això. El que dic és que hem de buscar finançament. Aquestes infraestructures les acabarem –més faltaria que no les acabéssim!– i en farem d'altres. Però als ciutadans els hem d'explicar la realitat de la situació. És un moment en què hem de resistir tots junts.

–Sobre la reforma fiscal. ¿Quines són les diferències amb el Partit Socialdemòcrates?

–Molt poques. Si el Partit Socialdemòcrata planteja un tipus general del 4,5% i nosaltres del 4%, això no ha de fer perillar un acord al Consell General. Deixem de voler fer polèmica de tot.

–¿I l'IRPF?

–L'IRPF s'ha de pensar. Ara, de moment, hem d'enllestir la imposició indirecta, amb el TVA. Temps hi haurà per veure si afegim més pressió fiscal... Però que ningú no s'enganyi: en aquests moments, és molt difícil que els ciutadans assumeixin encara més pressió. A partir d'aquí, el que volem nosaltres és que els pilars econòmics, que són el comerç, el turisme i la construcció, es mantinguin. I prou feina tindrem amb això. Aquests dos últims anys hem vist que s'ha parlat molt d'Europa i ens hem ocupat molt poc de les qüestions d'aquí.

–¿Com veuen l'acord amb Europa?

–En primer lloc, hem de recordar que el Tractat de Lisboa ja va reconèixer l'especificitat dels petits estats. Això també cal dir-ho i cal felicitar la diplomàcia andorrana per la feina que va fer. En segon lloc, no hi ha tants camins. Hi ha un camí marcat, però el podem fer d'una manera o d'una altra: o sent proactius o sent passius. Jo sóc dels que penso que hem de ser proactius. El marge de maniobra serà petit, però encara serà més petit si no ens unim i no tenim una veu unitària des d'Andorra. Però no parlo d'unitat únicament des d'un punt de vista polític. També hem de compartir-ho amb la societat civil. Hi ha molts ciutadans que, quan parlem d'això, no en tenen ni idea del que estem dient. La primera cosa que hem de fer és pedagogia sobre què ens hi juguem, perquè en hi juguem molt.

–¿Quin marge de maniobra li queda a Andorra?

–Hem de mirar les clàusules de salvaguarda que la Unió Europea ens permeti. Amb cadascun dels acords que puguem signar –ja sigui un acord per a l'Espai Econòmic Europeu o un acord d'associació–, hem de valorar l'impacte de cadascuna de les directives que haurem d'aplicar. Les hem d'avaluar nosaltres i fer-ho saber a l'opinió pública. Per tant, això ja és una manera de fer molt diferent. No és llevar-se un dia al matí i prendre una decisió des del Govern.

–¿Què passarà amb l'acord monetari que està rubricat?

–L'acord monetari és un exemple de com no s'han de fer les coses. El senyor Bartumeu va decidir rubricar-lo gairebé de manera unilateral. Nosaltres no farem polèmica amb això, i mirarem si encara hi som a temps per aconseguir un acord millor per Andorra i si podem incloure aquest acord monetari dins de la negociació general amb la Unió Europea. En tot cas, és una manera d'actuar del senyor Bartumeu, una vegada més, tancat als despatxos del Govern.

–Han parlat també d'optimitzar els recursos de l'Administració. ¿Com ho faran?

–Els comuns han rebaixat la despesa de béns corrents en un 20% de mitjana. Si els comuns ho hem aconseguit, ¿com és que el Govern d'Andorra no ho ha fet?

–Corre el fantasma d'una retallada a l'Administració.

–Són fantasmes. Perquè ni ho he dit, ni ho he pensat, ni ho penso fer. El que no faré és anar a una plaça pública i dir que no retallaré les prestacions del funcionaris. Els funcionaris han de votar el que els sembli, però el que els demano és que no votin intoxicats per coses que no són veritat.

–Com a cònsol d'Escaldes-Engordany passejava molt pels carrers. ¿Seguirà fent el mateix?

–Seguiré fent el mateix perquè no sé fer política d'una altra manera. Andorra és un país petit i és un país on podem fer participar la ciutadania de les decisions que prenem. El que no es pot fer és decidir-ho tot des d'una certa impunitat. Les decisions les pren el polític, ¿però quin mal hi ha que les compartim o que demanem l'opinió dels ciutadans? I això és vàlid pel que fa a l'encaix amb Europa, però també ho és per a molts altres temes. En aquests moments, tenim una Andorra desil·lusionada i immersa dins del pessimisme, però també hi ha una Andorra molt valenta, que vol lluitar, i els polítics hem d'estar a la seva alçada i saber-la acompanyar.

–El candidat d'ApC deia que la llista nacional de DA és de centreesquerra, però que les llistes parroquials són més de dretes.

–Llavors es pot dir que la llista en general, si ho sumem tot, és clarament de centre. Però una llista de centre en el bon sentit de la paraula. Per tant, la diagnosi del senyor Eusebi Nomen, a qui li tinc molt de respecte, l'encerta.

–¿No li fa por que el vot conservador en algunes parròquies vagi a a parar a ApC?

–Si hi ha una part del vot, més o menys conservador, que va a parar a l'Eusebi Nomen, és que és una persona més cridada a sumar per Andorra. No hi ha més polèmica que aquesta.

–¿Quines proves tenim que són de centre de debò?

–Quan es parla de subsidi d'atur, nosaltres diem que el mantenim. Quan es parla de llibertats sindicals i del codi de relacions laborals, nosaltres som plenament conscients que s'han de reformar. Quan parlem d'aquestes coses obertament, queda clar que oferim una altra manera de veure les coses. Estic molt content de com va la campanya perquè, passi el que passi a les urnes, hem dit la veritat a la gent. Hem dit com estava la Seguretat Social, hem dit com estan les arques de l'Estat i no hem promès coses que no puguem complir. Si abans s'havien fet volar coloms, ara els coloms estan a la gàbia perquè la societat andorrana està passant per moments difícils. Ens hem d'adaptar a les circumstàncies que tenim, i els primers que hem de demostrar rigor som els que estem a les institucions públiques.

–¿Guanyar les eleccions, vol dir guanyar-les amb escons? ¿Guanyar-les amb vots? Havia manifestat que qui guanyi a la llista nacional és qui hauria de ser cap de Govern.

–Les enquestes oficials del Govern en funcions indiquen que la llista nacional de Demòcrates per Andorra seria la més votada. I espero que el marge de diferència, amb la campanya, s'hagi anat ampliant No és veritat, el tòpic que la majoria social és sempre del Partit Socialdemòcrata. Per tant, si això es concreta, voldrà dir que el nostre missatge ha passat des dels alts funcionaris fins a l'últim planxista o picapedrer –posem-hi una mica d'humor. I això ho hem fet amb gent de casa, sense aportacions exteriors, perquè la realitat d'Andorra és l'esforç de la gent que vivim i convivim aquí.

–Aquests anys en què no ha estat vinculat a cap gran partit, també ha parlat de canviar la llei electoral perquè sigui més proporcional, més nacional i amb menys pes del territori.

–Aquestes idees, el Toni Martí les té. No són la gran prioritat, però sóc una persona de principis i, per tant, ja veurem… Són idees que s'han de compartir amb la societat andorrana perquè jo no sóc algú de «mano i ordeno».

–¿Quin Toni Martí ens hem de creure: el que fa una dècada era president del grup liberal o el d'ara?

–La gent em coneix i, després de set anys al Comú d'Escaldes-Engordany, encara més. A partir d'aquí, en aquesta campanya hi ha hagut qui ha mirat contínuament al retrovisor. Jo sempre he mirat cap endavant. Gràcies a Déu, tots fem una evolució al llarg de la vida.

–Fa la impressió que feia un paper que no li tocava, per idees i conviccions.

–No sé si feia un paper que no em tocava. El que sé és que ara estic en un paper que no sé si em toca o no, però en el qual hi estic molt de gust.

–Fem política ficció. Si el dia 3 guanya amb una majoria relativa i ha de triar entre un suport d'ApC o del PS, ¿què farà?

–Ja he dit que proposaré un Govern d'unitat.

–Però ApC ja ha dit que, del Partit Socialdemòcrata, no en vol saber res.

–Si Demòcrates per Andorra som el partit més votat, donem temps al temps. Quan es volen compartir les idees, tot canvia.

–¿I si no guanyen?

–La veritat és que és un escenari que m'agrada menys. El primer que faré serà saludar el senyor Jaume Bartumeu i donar-li l'enhorabona. Però no canviarem la nostra manera de pensar. Serem molt proactius per Andorra.

–Aquí, quan es perden les eleccions, els partits es desfan.

–Aquest és un partit amb vocació de governar ara. Si els electors no ens fan confiança, potser serà un partit per governar més endavant. En tot cas, encara que sembli molt utòpic, no és qüestió de fer-ne una obsessió.

–DA espera el suport de funcionaris, treballadors, petits empresaris… Però és cert que també el segueixen els agents i els poders econòmics d'aquest país.

–Les eleccions es guanyen amb la gent treballadora, amb el petit i mitjà comerciant, amb els assalariats...

–Però vostè ha fet quadrar els factòtums d'aquest país. És com el flautista d'Hamelín.

–A mi ja m'han dit de tot: flautista d'Hamelín, que semblo del Cirque du Soleil… El que vull dir als ciutadans és que, si volen que Toni Martí sigui cap de Govern, donin suport també a les llistes parroquials. Dóna la sensació que la llista nacional va endavant, però si les llistes parroquials no hi van, no hi haurà govern per a Demòcrates per Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.