PUBLICITAT

Narvik com a destí o inici final

JOSEP ANTON ROSELLL PUJOL // Periodista

Avui podria finalitzar una història o començar una narració. Narvik és l'objectiu del viatge. Una ciutat petita, lloc ideal per descobrir aurores boreals. Situat en un fiord en el que es van desenvolupar fins a tres batalles entre les tropes nazis i les forces aliades. Noruega va resistir amb força la revolució nazi, sobretot perquè la raça víking podia ser una referència obligada al feixisme de Hitler i la defensa de la raça pura.

Narvik, a més de cent milles al nord del cercle polar, sorgeix del mar fent un arxipèlag en forma de grans muntanyes de granit negre que es troben tapades per un barret blanc que és la neu. Prop estan les illes Lofoten i el seu mercat del bacallà o el Maelstron, entre les illes de Maskens i Maskenes. Del seu port els alemanys exportaven el ferro i també l'aigua present, imprescindible per subministrar la seva potent artilleria. No va ser fàcil la conquesta aliada, en la que, en el moment final, van intervenir espanyols –la majoria soldats republicans– que es van enrolar a la Legió Estrangera i van formar part del contingent que va combatre en la campanya d'Àfrica. Per mèrits de guerra un d'aquest soldats va arribar a Brigadier. Estava ja llicenciat quan el van enviar a ell i els seus homes, a través de Suïssa –on van experimentar amb la neu i la muntanya– fins a Noruega.

Allí van desembarcar –ajudats per la flota britànica– a Narvik en una operació militar que va començar a mitjanit i va ser la més sagnant que es pugui imaginar. Els pocs que van sobreviure van ser rellevats pels polonesos. La majoria estan en el cementiri de Franske Kirkegarr, on es troben també tombes jueves i alemanyes. Els espanyols estan enterrats separadament com homenatge a la seva gesta. Un poeta els hi va dedicar uns versos que diuen: «Tombes de neu/amortallades de fred/ sota els estels del Nord/ i la neu sobre elles/ i l'oblit.../ per a ells al sud d'Europa/ creixent plors i moren lliris». La primera tomba es la del brigadier. El seu nom a la lapida hi posa Ramon Pujol de Villalonga. És el meu oncle. Un personatge digne dels herois de Scott Fitzgerald.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT