SALVÀ
- L’acordionista de la formació Els pescadors de l’Escala. Foto: EL PERIÒDIC
Albert Prat i Vila és un dels integrants de segona generació de la formació Els pescadors de l’Escala. Al llarg dels anys, ha donat a conèixer i innovat en el món de les havaneres des d’una de les agrupacions més conegudes d’aquest gremi. La formació serà l’encarregada de donar el tret de sortida –22 hores a la Plaça dels Arínsols– a les Nits d’Estiu encampadanes.
–¿Com va començar la història de Els pescadors de l’Escala?
–Realment eren persones que es dedicaven al mar. En els dies de tempesta es refugiaven a l’Estartit. Un cop a Cal Negre, es dedicaven a tocar la guitarra esperant al bon temps. La mateixa gent d’aquella zona els va anar anomenant Els pescadors de l’Escala.
–¿Què es pot esperar, el públic del Principat?
–Aquest any en fa 45 que es va formar oficialment el grup i presentem un disc nou amb un DVD i una breu història de la formació. Ara podem dir que els músics que la conformen són de segona generació. A més de fer un canvi per l’edat, ara tots som intèrprets professionals.
–Vostès no només fan temes populars.
–Fa anys que oferim composicions noves, és com una marca personal. S’ha d’innovar una mica, tot i que la gent sempre demana els temes més coneguts. Intentem aportar alguns ritmes nous, uns tocs de temes cubans, per exemple. A vegades, fins i tot discutim els arranjaments amb algun dels meus alumnes més avantatjats. Com es diu normalment: renovar-se o morir.
–El públic sempre demana les mateixes cançons.
–Sí, són les típiques, les havaneres tenen regust de coses antigues. Hi ha grups que han deixat de banda aquesta part del seu repertori i han acabat perdent la base. Nosaltres tampoc fem una programació predeterminada, depenem de les reaccions del públic i els preguntem.
–Tenen un públic fidel
— Sí, realment les persones que ens segueixen tenen de 40 anys cap amunt i, a l’estiu també ve la parelleta. Ens passa que la gent s’hi va afegint quan es va fent gran. A més, també hi ha vegades que els alumnes i els pares ens vénen a veure i també ens segueixen.
–¿El món de les havaneres evoluciona?
–Va haver-hi una eclosió de formacions fa pocs anys. Tothom s’atrevia a cantar i tocar i vam arribar a ser uns 170 grups. Per sort, ara s’ha reduït el nombre d’agrupacions musicals. La veritat és que disposem d’un circuit bastant reduït. A l’hora de treure un CD nou també ho hem de pensar, perquè tenim un sostre per segons quins invents. El nostre món es va renovant, però no s’amplia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
