• El Col·legi es compromet a controlar la gestió però reclama penalitzacions per als pacients que abusin del sistema

Touceda i González, al despatx del Col·legi de Metges Foto: TONY LARA

El debat sobre el sistema sanitari i com gestionar una despesa a l'alça ha estat àmpliament tractat tant al ministeri de Sanitat com al propi Consell General, i també al Consell Assessor de Salut, òrgan independent creat per millorar el sistema. Però en tot aquest entramat també hi ha un col·lectiu implicat que es mostra partidari a donar el seu suport per treballar en aquesta millora sanitària. Això sí, defensa que no són «els dolents» de la situació, si no «un pilar més» del sistema sanitari. Paral·lelament, acusen el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) de ser un dels principals culpables de l'estat actual, juntament amb una mala gestió els darrers anys i l'aplicació de la llei de la CASS del 2009, que ha estat «nefasta». En relació al SAAS, segons el president del Col·legi de Metges, el doctor Manel González, és a dia d'avui «una màquina de gastar incontrolable».

González va exposar que els darrers anys dins el SAAS s'han anat creant nous centres de salut i s'ha anat augmentant la despesa de moltes prestacions, que superen les d'alguns centres privats de Barcelona. La situació actual és que «cada vegada es fan menys coses i cada vegada són més cares». Per aquest motiu, consideren que s'han d'emprar mecanismes per «demanar responsabilitats als seus gestors», va apuntar el president del Col·legi. González va plantejar que la qualitat «no millora pel nombre de persones, sinó per la qualitat del servei» que s'ofereix, i per aquest motiu, considera que sobren persones en alguns sectors.

Malgrat la crítica, però, el Col·legi és conscient que l'optimització i les mesures de control s'han de fer entre tots els implicats en sanitat. Per aquest motiu, van assegurar que es «comprometen a controlar» tot el relacionat amb el col·lectiu mèdic, una postura, però, que ja estan realitzant els darrers anys, amb algunes penalitzacions a metges que han sobrefacturat inecessàriament, van explicar.

Amb tot, el secretari del Col·legi de Metges, Josep Antón Touceda, va assegurar que filaran «més prim» en aquesta gestió, però que no faran cap pas que impliqui reduir la qualitat del sistema sanitari. «Millorarem dins el millorable. El que no acceptarem és disminuir la despesa a base de tractar malament el pacient, no ens jugarem la seva salut», va destacar González.

Aprovació a les retallades / Pel que fa a les modificacions a la llei de la CASS anunciades per la ministra el passat 8 de novembre, el Col·legi va manifestar que no havien estat informats i que se n'han assabentat per la premsa. Per aquest motiu, van exposar que no poden opinar sobre la repercussió real que tindran. Malgrat tot, donen un vot de confiança al ministeri, sempre que aquest hagi tingut en compte «ajudes per a les persones que no puguin accedir a les prestacions», va manifestar Touceda. En relació a si aquestes accions afectaran el funcionament diari del metges, el Col·legi assegura que a qui afectarà és «a l'usuari, que és el que paga».

Hi ha dos temes, però, que sí que els afecten directament i que han comportat una menció explícita per part de la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez. Per una banda, la ministra va anunciar un control més exhaustiu del personal mèdic que factura més que la mitjana dins la seva especialitat. En aquest sentit, el Col·legi defensa que s'hauria d'analitzar «cas a cas», ja que «dins de la mateixa especialitat hi ha professionals que fan actes més cars que d'altres», va assegurar Touceda. Va posar l'exemple dels professionals que realitzen cirurgies de columna o de pròtesis, de les més cares dins l'especialitat de traumatologia. «¿Està sobrefacturant aquest metge?, No, està fent la seva feina» va plantejar.

Penalitzar el pacient / L'altre aspecte que els implica és la duplicitat de proves. En aquest cas, el col·lectiu mèdic exposa que la culpabilitat és més del pacient que no pas seva. Si hi ha dues o fins i tot tres proves no és per voluntat del metge, «perquè nosaltres no hi guanyem res», va exposar Gonzàlez. La culpa, en gran part dels casos, seria del propi pacient, que no avisa al seu metge que ja s'ha realitzat aquesta prova. Per aquest motiu, el Col·legi demana que també se'ls apliquin penalitzacions: «Aquest abús també ha de ser penalitzat per la CASS, perquè les segones opinions són un luxe que no té per què pagar la Seguretat Social», van plantejar.

Tot això passa per un major control, que si fos el cas, també podria penalitzar els metges si es considerés escaient. El Col·legi assegura que es tracta d'una tasca que ha de dur a terme la CASS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.