• El curs editorial ha resultat sorprenentment prolífic, amb el naixement de tres nous segells. L'últim, 2+1 Editors, s'estrena amb ?Històries de la nostra història'

Alfred Llahí estrenarà el nou segell 2+1 Editors amb una miscel·lània d'història local. Foto: EL PERIÒDIC

Semblava que l'adveniment del llibre electrònic els havia de donar l'estocada definitiva. Doncs no: el sector editorial andorrà –una indústria que fins aquest curs englobava mitja dotzena escassa de segells, que tiraven conjuntament deu títols l'any– no només no decreix, sinó que ha registrat aquest any l'arribada de tres nous germanets: els primers a néixer van ser A4 Edicions, amb el debut novel·lístic de Lucrezia Mameghani (9 mundos) i la monografia Carrer major de la Seu, de Carles Dalmau, i poqyes setmanes després, Aloma Editors, amb l'últim poemari d'Ester Fenoll: Agradezco tu amor, pero tengo otros planes.

Per si no n'hi havia prou, ahir es va fer oficialment públic el naixement de 2+1 Editors, sota el paraigua de l'empresa Cal Comunicació, que s'estrena amb Històries de la nostra història, la resurrecció literària d'Alfred Llahí. Oportunament subtitulat Un passeig per la història menys coneguda i anecdòtica del Principat d'Andorra, el volum proposa un recorregut en forma de petites pastilles per episodis pintorescos del nostre periple històric: des del primer cotxe que va entrar al país fins a la jornada andorrana de Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, durant la seva fugida de l'Espanya republicana, l'aterratge fantasma de la primera avioneta a Santa Coloma, l'estàtua eqüestre de Franco bastida per Viladomat i la invenció del Pessebre Vivent, obra del proteic Esteve Albert.

Un país, vuit segells

Històries de la nostra història es farà esperar encara uns dies: a les llibreries hi arribarà el 17 d'abril. Obrirà la col·lecció Cronos i ben aviat tindrà cosinets, perquè la intenció dels editors és llançar paral·lelament sengles col·leccions de ficció, gastronomia, salut, natura i infantil. I atenció, perquè això sí que és notícia, ho farà simultàniament en paper, com tota la vida, i en format electrònic, a través del portal del segell (encara inactiu, ja que ho demanen). Serà –si es compleixen els auguris– la primera editorial nacional que ensenya la poteta a l'oceà digital. I francament: ja era hora.

L'abundància de segells –als tres nouvinguts s'hi han de sumar els de –ehem– tota la vida: Editorial Andorra, Límits, Anem, Fundació Julià Reig i Edicions del Diari d'Andorra– no ha d'ocultar la paupèrrima realitat del sector: amb la molt meritòria excepció d'Editorial Andorra –que ben aviat tornarà ala càrrega amb una prometedora nova col·lecció de guies locals– la resta del sector sobreviu amb una escarransida producció que es limita –amb sort– a una novetat anual i una línia editorial que –amb una excepció, una– brilla per la seva absència. En aquestes condicions de precarietat i d'atomització, parlar d'indústria editorial sona a exagerada grandiloqüència. I en un moment de canvis estructurals en el negoci, la dispersió d'energies sembla la via més ràpida i segura cap al suïcidi empresarial. ¿Té sentit, que existeixin a Andorra vuit editorials? ¿De veritat?

Per a més informació consulti l'edició en paper.