PUBLICITAT

El primer banc de sang i teixits privat del sud d'Europa s'obrirà a la tardor

  • L'objectiu es convertir-se en un «centre de primera línia» al continent, també en el camp de la investigació biogenètica
  • El projecte també inclou una Fundació i acords amb l'UdA per formar professionals en medicina regenerativa
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Marfany, al seu despatx, explica el projecte per a EL PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

Els prínceps d'Espanya, Felipe i Letizia, van decidir congelar les cèl·lules mare dels cordons umbilicals de les seves filles, Leonor i Sofia. Però van haver de fer tot el procediment i posteriorment enviar aquests cordons als Estats Units, ja que no existeix al sud d'Europa cap laboratori d'aquestes característiques. Aquesta situació, però, canviarà a partir de la tardor, gràcies a una iniciativa impulsada per l'exdirector del Banc de sang i de teixits de Catalunya, Ramon Pau Pla, i el metge andorrà Miquel Àlvarez Marfany. Fa 15 dies que han començat les obres del que s'ha de convertir en el primer banc de sang i de teixits privat del sud d'Europa. Els treballs s'acabaran al juliol, per tal que el banc pugui ser plenament operatiu a partir del proper mes de setembre.

El laboratori s'ubicarà a Sant Julià de Lòria, en un polígon dins la zona de la borda del Germà, al costat del supermercat Sant Eloi. Ocuparà tres plantes de 300 m2 cadascuna. Allà s'emmagatzemarà la sang procedent dels cordons umbilicals de les famílies que hagin optat per aquesta opció. Un i altra es diferencien perquè, en el cas del privat, «el teixit, el cordó, és propietat exclusiva de la família que la guarda», va explicar Marfany, de manera «que tens cèl·lules pròpies que es podran utilitzar en cas de necessitat de trasplantaments per malalties que puguis tenir al futur», va afegir. Bé, per a la persona originària del cordó i també per a la seva família. «Amb les persones que genèticament són amb parentiu hi ha més possibilitats que les cèl·lules del cordó umbilical siguin aprofitables», van explicar els dos doctors impulsors d'aquest projecte.

L'empresa ja ha iniciat els contactes amb hospitals d'Espanya, Portugal, França i Itàlia. També s'està tancant l'acord amb l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell per tal que les mares andorranes puguin optar a guardar els seus cordons en aquest nou banc privat (des de fa poc més d'un any que també es pot fer la donació al Banc de Sang i Teixits de Catalunya, en aquest cas públic). De moment les negociacions amb els centres hospitalaris avancen a bon ritme, de manera que quan es posi en funcionament l'empresa «ja tindrem un bon camp d'hospitals adherits», va assegurar Marfany.

Pel que fa a la procedència dels pacients, seran bàsicament del sud d'Europa, on no hi ha cap altre banc d'aquestes característiques. «Cal tenir en compte que el cordó ha de ser processat en molt curt termini», van exposar els doctors, «des del moment que obtens el cordó fins que el processes s'ha de ser ràpid, sinó la seva viabilitat es posa en perill». En aquest sentit, es considera Andorra «una zona òptima per rebre aquest cordó en molt poc temps: en menys de 48 hores».

Emmagatzematge i recerca / Però el laboratori de Sant Julià no només servirà com a planta de criogènia, és a dir, d'emmagatzematge pòstum de teixits i cèl·lules mare, tot en unes condicions de qualitat altament controlades. En una segona etapa d'aquest projecte, el qual s'emmarca sota el nom de Cimera, es treballarà en el processament del que s'ha guardat per utilitzar-ho per a la fabricació i producció de teixits. És a dir, en donar valor a les cèl·lules i teixits emmagatzemats per tal que es puguin utilitzar per a possibles trasplantaments, ja sigui hemoatopoieic (de la sang) o per regenerar d'altres teixits, en casos de malaltia. Cal tenir en compte que a més d'emmagatzemar cèl·lules del cordó, es podrà fer el mateix també amb teixit adult, per a la mateixa finalitat.

Una fundació / Finalment, Cimera tindrà dues potes més. Per tal de potenciar aquest laboratori, per tal de donar-lo a conèixer i que pugui treballar en les màximes condicions en el camp de la recerca de la medicina regenerativa, es crearà una Fundació, com a entitat diferenciada de la pròpia empresa i amb patronal pròpia.

La Fundació tindrà dos objectius. Per una banda, potenciar la recerca en medicina regenerativa i per altra, la vessant educacional. I és aquí on es vol comptar amb la participació de tots els ens públics del país, en especial de la Universitat d'Andorra.

Així, es formarien a professionals per a la investigació i per a la pràctica de la medicina regenerativa. Marfany i Pau Pla van assegurar que una de les bases importants del projecte «és comptar amb la participació dels professionals del país», tenint en compte que hi ha «molta gent que està derivant els seus estudis en la biotecnologia». També serà una manera, per tant, de generar llocs de treball a Andorra, això si, molt tècnics.

Finalment, la darrera fase del projecte Cimera serà l'aplicació clínica. Amb el que s'aconsegueixi de la Fundació i amb personal especialitzat, «tenim plantejat fer un centre de medicina regenerativa per aplicar tractaments en aquest camp», van explicar. Aquesta darrera etapa es farà a Escaldes, aprofitant convenis amb l'hospital i amb d'altres centres mèdics de dins el país.

Els dos metges van exposar que es tracta d'un projecte ambiciós, però que ha començat amb bon peu, gràcies a les facilitats que els ha posat el Govern. Tots els permisos ja estan concedits i tampoc hi haurà cap problema per als tràmits duaners.

Això si, malgrat ser un projecte nou no escatimaran en donar-li el màxim de garanties. «El pla de qualitat serà molt alt», va assegurar Pau Pla, «una situació poc habitual als altres bancs ubicats al nord d'Europa». De fet, «el pla de qualitat serà el mateix que qualsevol banc públic de primer nivell». L'objectiu, és convertir-se en «un banc de primera línia dins d'Europa». D'aquesta manera, se situarà Andorra «com un referent de la medicina regenerativa a tot el vell continent».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT