• El càsting per poder ubicar tots aquells que hi vulguin participar serà aquest cap de setmana

imatge del Pessebre Vivent d'Engordany. Foto: JOAN BURGUES I MARTICELLA

Finalment ha arribat el moment de recuperar un dels referents històrics del país. L'oportunitat l'ha brindat el Centenari d'Esteve Albert, i els escaldencs han decidit no deixar-la escapar i recuperar, després de 52 anys, el Pessebre Vivent (l'última representació va ser el 1962). Però no només per a l'ocasió, sinó recuperar-lo com a tradició. La consellera de Cultura del Comú d'Escaldes, Núria Barquín, va explicar que la idea es començar a fer-lo aquest any, «que vagi agafant nom i que hi hagi una continuïtat». El Comú torna a impulsar aquest projecte amb la «voluntat de recuperar tots aquells valors que neixen de la cultura popular» i ho farà amb la col·laboració de la directora de l'Escena Nacional Andorrana, Irina Robles, a càrrec de la direcció artística amb l'ajudant de direcció Jessica Casals.

El Pessebre Vivent d'Engordany, una de les iniciatives pioneres del turisme andorrà, es va poder realitzar gràcies a la participació de la gent del poble: «No hi ha actors; hi ha la gent, tal com s'ha incorporat espontàniament – en cos i ànima –un acte de fe, de fidelitat a aquells costums»; tal i com explicava Albert, aquesta era l'essència, i es vol mantenir: «volem que sigui, tal i com era, el pessebre del poble, amb la participació de la gent del país que se'l va fer seu», de fet, recuperar el projecte era el desig de molta gent que ja hi havia participat a l'època, «i que estem segurs que hi tornaran», va afegir Barquín.

Així doncs, ha de ser «un espectacle popular i es convida a tota la gent de la parròquia i d'Andorra a que hi participi», va dir Robles. Aquest cap de setmana comencen els càstings, entesos en el sentit de «trobar el lloc per a tots». De personatges que parlin n'hi ha entre trenta i quaranta, de figurants n'hi poden haver tants com participants. Així doncs, tots aquells que vulguin formar part d'aquest projecte hauran d'anar als càstings. Primer serà el torn dels adults (majors de 16 anys) aquest divendres de 19 a les 21 hores i dissabte de les 10 a les 12 hores a la sala d'actes del comú. Per als infants seran el 27 d'octubre, de 11 a 13 hores.

Les representacions seran el 20 i 21 de desembre i el 3 i 4 de gener.

L'ESCENARI, A LA PART ALTA/ L'escenari natural de l'Andorra dels anys 50 va ser el que va inspirar Albert per realitzar aquest esdeveniment artístic i cultural, ara, però, «el context ha canviat». La solana d'Engordany, on, no per casualitat, ara hi ha l'avinguda del Pessebre, ja no ofereix la mateixa visió. Precisament la «complexitat de la ubicació» era un dels motius pels quals des del Comú «no trobàvem com dur-lo a terme», però, «de la manera més inesperada» van descobrir la solució per a la localització, va afirmar Barquín, tot i que no la va voler concretar. Això sí, serà per la Part Alta d'Escaldes. De moment, cap més detall.

Barquín també va insinuar que l'atrezzo necessari és important, sobretot pel que va sonorització i il·luminació.

NOU ORMAT / Robles va explicar ahir que la idea és «reviure el pessebre», i no crear-ne un de zero, i per tant, la base del text és la d'Esteve Albert. Ara bé, «alguns aspectes s'han hagut de revisar per adaptar-los i dona'ls-hi sentit avui en dia».

El format, però, no serà el mateix que el dels anys 50. Les novetats principals: no serà itinerant i el públic també hi participarà, «formant part del pessebre». A diferència amb l'original, doncs, «els espectadors no estan asseguts i calentets', estaran de peu i formaran part de la representació»; estarà ple de sorpreses, segons va explicar Robles, i «constanment en acció».

L'espectacle serà tancat i «està concebut per veure des de l'inici fins al final». Encara no s'ha decidit si serà de pagament, de totes maneres, la consellera de cultura va explicar que «si es cobra alguna cosa per l'entrada serà simbòlic, amb l'objectiu de controlar l'aforament». Es realitzarà un passi de la funció al dia i durarà aproximadament uns 75 minuts.

Gran part del vestuari la proporcionarà l'Esbart, ara bé, «benvingudes totes les cosidores que hi vulguin ajudar». De fet, el vestuari és una de les diverses picades d'ullet que Robles farà a Albert, mantenint els vestits dels pastors, que anaven com els andorrans de principis de segle, i no disfressats com a pastors de Judea. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.