Pintat censura la negociació amb la UE i Portugal en període electoral
El candidat liberal expressa el seu descontentament per actuacions que «mostren la prepotència de DA»
Josep Pintat va desplegar ahir tota l’artilleria per atacar verbalment el Govern de DA. El cap de llista de Liberals d’Andorra es va mostrar molt molest amb que en ple procés electoral l’Executiu demòcrata estigui negociant un Conveni de no Doble Imposició (CDI) amb Portugal i que hi hagi data per a una reunió amb Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea. Pintat va ser contundent: «Això no són maneres d’actuar perquè es menysprea a la ciutadania. Són inacceptables aquests tipus d’actuacions que mostren la prepotència que ha caracteritzat els quatre anys de govern de DA».
L’excònsol lauredià va continuar la seva crítica al·legant que «s’ha governat des de la impunitat i fragmentant la societat, deixant Andorra al mig d’una tempesta perfecte amb un timoner que no sap on és el timó». Pintat es va permetre titllar l’etiqueta progressista que abandera DA com un valor «que ens porta al passat», i va tornar a lamentar que el Consell General s’hagi convertit en una màquina d’aprovar lleis «que no poden ser absorbides per les institucions ni el teixit productiu».
Ja en clau de propostes, el candidat liberal va detallar algunes de les iniciatives que es concretarien en cas que Ld’A aconsegueixi una majoria per governar. Pel que fa al comerç, suprimir tràmits; lluitar contra l’estacionalitat del turisme, i mantenir una actitud ferma per defensar la ramaderia i agricultura i evitar «que en els acords amb la Unió Europea no es posin en dubte l’actual acord duaner».
Ja en matèria de fiscalitat, el candidat a cap de Govern va lamentar que «no s’hagi fer res per optimitzar la despesa de l’Estat en funció dels recursos», i va considerar que s’ha implementat un model fiscal que no s’ajusta a la realitat del país. En aquest punt, Pintat va matisar que no n’hi ha prou amb signar CDI «electoralistes que generen dubtes i que posen en risc futurs convenis fiscals a nivell internacional». La seva proposta: quantificar la despesa de l’Estat en tant per cent del PIB per determinar quina pressió fiscal és necessària.
El seu número dos, Jordi Gallardo, va ser l’encarregat d’ampliar aquesta qüestió. En la línia de dies passats es va desmarcar de la política de l’actual Govern per defensar que la inversió estrangera, al seu parer, no acaba d’aterrar per la inseguretat jurídica que crea el cabal de lleis aprovades al Consell General «que no dóna tranquil·litat», i perquè els inversors «decideixen marxar» perquè no troben una resposta ràpida a les seves iniciatives. A més, Gallardo va posar en dubte els 150 milions d’euros que el Govern quantifica com a inversió estrangera perquè «el volum de negoci que ens volen fer creure es basa més en la declaració que fan les empreses i no tant en l’impacte real».
En aquest paquet d’inseguretat, Gallardo hi va afegir «lleis copiades d’Espanya que no ens serveixen, i lleis que s’han aprovat sabent que s’hauran de modificar». Ld’A, segons Gallardo, hagués afrontat la negociació dels CDI des d’una altra perspectiva «començant per altres països que no fossin Espanya i França i d’aquesta manera disposar d’una experiència negociadora i un model ja instaurat que facilitaria que els països veïns haguessin estat més transigents». El número dos de la llista, però, va defensar els CDI com una oportunitat de negoci, encara que vinculats a un altre IRPF «de baixa tributació».
Agència Tributària/ En relació a l’Agència Tributària, Gallardo va tornar a criticar que estigui inspirada en Espanya i que no està preparada per donar resposta al seu caràcter fiscalitzador. El polític liberal va coincidir amb Pintat en mostrar la seva incertesa sobre que la UE intenti una revisió de l’acord duaner: «Ningú pot assegurar a dia d’avui que no serà així». Així mateix, va lamentar que Andorra estigui «en el mateix sac» que Mònaco i San marino en les negociacions amb Europa perquè «seria molt important una negociació directa».
Sobre el mercat laboral, els liberals són partidaris d’un Servei d’Ocupació que tramiti les demandes dels aturats temporals mentre que els de llarga durada rebin una atenció social.
Majoral constata la «desmotivació» dels agents del cos de Policia
La seguretat ciutadana és un dels actius d’Andorra i cal continuar garantint-la. És el posicionament de la candidatura territorial de Sant Julià de Lòria de Liberals d’Andorra+Unió Laurediana. El seu número 1, Josep Majoral fer ahir una passejada pels carrers de la parròquia en companyia dels altres quatre membres de la llista, Carine Montaner, Anna Marfany, Meritxell Baró i Rossend Duró. «Primerament volem felicitar els funcionaris del cos de policia per la feina que fan en unes condicions tan adverses per la postura del Govern. Liberals d’Andorra ens asseurem a dialogar amb ells, no els prometrem res que no podrem complir i els dotarem dels mitjans necessaris perquè puguin fer la seva feina en les millors condicions», va indicar Majoral. De fet, la candidatura liberal ha constatat durant aquests dies que els funcionaris del cos de policia, estan força desmotivats per totes les retallades, la llei de jubilacions, la manca de diàleg per part del Govern i perquè han de fer la seva feina en unes condicions «certament precàries pel que fa al material de què disposen». «I tots aquests factors van en detriment de la seguretat dels ciutadans i ciutadanes del país», es va assegurar ahir des d’UL.
L’excònsol lauredià va continuar la seva crítica al·legant que «s’ha governat des de la impunitat i fragmentant la societat, deixant Andorra al mig d’una tempesta perfecte amb un timoner que no sap on és el timó». Pintat es va permetre titllar l’etiqueta progressista que abandera DA com un valor «que ens porta al passat», i va tornar a lamentar que el Consell General s’hagi convertit en una màquina d’aprovar lleis «que no poden ser absorbides per les institucions ni el teixit productiu».
Ja en clau de propostes, el candidat liberal va detallar algunes de les iniciatives que es concretarien en cas que Ld’A aconsegueixi una majoria per governar. Pel que fa al comerç, suprimir tràmits; lluitar contra l’estacionalitat del turisme, i mantenir una actitud ferma per defensar la ramaderia i agricultura i evitar «que en els acords amb la Unió Europea no es posin en dubte l’actual acord duaner».
Ja en matèria de fiscalitat, el candidat a cap de Govern va lamentar que «no s’hagi fer res per optimitzar la despesa de l’Estat en funció dels recursos», i va considerar que s’ha implementat un model fiscal que no s’ajusta a la realitat del país. En aquest punt, Pintat va matisar que no n’hi ha prou amb signar CDI «electoralistes que generen dubtes i que posen en risc futurs convenis fiscals a nivell internacional». La seva proposta: quantificar la despesa de l’Estat en tant per cent del PIB per determinar quina pressió fiscal és necessària.
El seu número dos, Jordi Gallardo, va ser l’encarregat d’ampliar aquesta qüestió. En la línia de dies passats es va desmarcar de la política de l’actual Govern per defensar que la inversió estrangera, al seu parer, no acaba d’aterrar per la inseguretat jurídica que crea el cabal de lleis aprovades al Consell General «que no dóna tranquil·litat», i perquè els inversors «decideixen marxar» perquè no troben una resposta ràpida a les seves iniciatives. A més, Gallardo va posar en dubte els 150 milions d’euros que el Govern quantifica com a inversió estrangera perquè «el volum de negoci que ens volen fer creure es basa més en la declaració que fan les empreses i no tant en l’impacte real».
En aquest paquet d’inseguretat, Gallardo hi va afegir «lleis copiades d’Espanya que no ens serveixen, i lleis que s’han aprovat sabent que s’hauran de modificar». Ld’A, segons Gallardo, hagués afrontat la negociació dels CDI des d’una altra perspectiva «començant per altres països que no fossin Espanya i França i d’aquesta manera disposar d’una experiència negociadora i un model ja instaurat que facilitaria que els països veïns haguessin estat més transigents». El número dos de la llista, però, va defensar els CDI com una oportunitat de negoci, encara que vinculats a un altre IRPF «de baixa tributació».
Agència Tributària/ En relació a l’Agència Tributària, Gallardo va tornar a criticar que estigui inspirada en Espanya i que no està preparada per donar resposta al seu caràcter fiscalitzador. El polític liberal va coincidir amb Pintat en mostrar la seva incertesa sobre que la UE intenti una revisió de l’acord duaner: «Ningú pot assegurar a dia d’avui que no serà així». Així mateix, va lamentar que Andorra estigui «en el mateix sac» que Mònaco i San marino en les negociacions amb Europa perquè «seria molt important una negociació directa».
Sobre el mercat laboral, els liberals són partidaris d’un Servei d’Ocupació que tramiti les demandes dels aturats temporals mentre que els de llarga durada rebin una atenció social.
Majoral constata la «desmotivació» dels agents del cos de Policia
La seguretat ciutadana és un dels actius d’Andorra i cal continuar garantint-la. És el posicionament de la candidatura territorial de Sant Julià de Lòria de Liberals d’Andorra+Unió Laurediana. El seu número 1, Josep Majoral fer ahir una passejada pels carrers de la parròquia en companyia dels altres quatre membres de la llista, Carine Montaner, Anna Marfany, Meritxell Baró i Rossend Duró. «Primerament volem felicitar els funcionaris del cos de policia per la feina que fan en unes condicions tan adverses per la postura del Govern. Liberals d’Andorra ens asseurem a dialogar amb ells, no els prometrem res que no podrem complir i els dotarem dels mitjans necessaris perquè puguin fer la seva feina en les millors condicions», va indicar Majoral. De fet, la candidatura liberal ha constatat durant aquests dies que els funcionaris del cos de policia, estan força desmotivats per totes les retallades, la llei de jubilacions, la manca de diàleg per part del Govern i perquè han de fer la seva feina en unes condicions «certament precàries pel que fa al material de què disposen». «I tots aquests factors van en detriment de la seguretat dels ciutadans i ciutadanes del país», es va assegurar ahir des d’UL.