Escaldes-Engordany
PS anuncia que es presentarà a Canillo en les pròximes comunals
Alcobé (DA) celebra la decisió de Ricart (Junts) en el segon debat televisiu
El segon debat territorial emès ahir per RTVA era dedicat a les llistes de Canillo. Jordi Alcobé per part de DA i Sergi Ricart per part de PS+Verds-IC-Independents van intentar exposar de la manera més clara possible els projectes de les seves candidatures, però entre tot el que es va dir va quedar la insistència de Ricart en afirmar que el seu partit es presentarà en les pròximes eleccions comunals.
Així ho va fer quan Alcobé va disparar una de les seves bales, directa al PS, assegurant que aquest partit podria haver exposat les seves queixes en el seu moment i en el Comú canillenc –Ricart parlava en aquell moment «d’escombreries» i una ineficient «treta de neu a Soldeu»–, però que no ho va fer per no tenir representació. «Ens presentarem, estarem en les següents eleccions», va dir Ricart, que fins i tot en el seu discurs final va insistir en la necessitat que Canillo «tingui més d’una veu, per salut democràtica». «Hem fet un gran esforç per presentar aquesta candidatura», va recordar el candidat del PS pel que fa a les generals. Alcobé es va limitar a donar la benvinguda a la decisió del seu rival.
Temes parroquials i de país / En el debat, estricte en temps com cadascun dels que es faran per la televisió nacional, es va parlar tant de política de país com parroquial. Ricart va acusar el Govern de DA d’apostar per espectacles que atrauen al públic només en «les parròquies centrals», i «no en les parròquies altes», però després va semblar contradir-se quan va assegurar, referent a la promoció d’algunes parròquies i d’altres no tant, segons ell: «En quant una parròquia millori, la resta també ho farà». Per la seva part, Alcobé va tirar de recursos econòmics oferint constantment dades d’atur, de visitants i d’inversions, traient pit –«No hem invertit artificialment en rotondes i asfalt», va dir–, seguint la tàctica del seu partit en aquesta campanya, per la feina feta. Això sí, quan Ricart va acusar DA de permetre que els bancs «no paguin», es va veure un Alcobé una mica més agressiu. «La seva política és perillosa», va respondre tot pensant en els marges amb que es mouen altres països com Luxemburg. En tot cas, més enllà d’algun as en la màniga –«Vostè és més del PP que els peperos», va dir Ricart; «Jo represento Demòcrates per Andorra», va respondre Alcobé–, la cosa va quedar en taules.
Així ho va fer quan Alcobé va disparar una de les seves bales, directa al PS, assegurant que aquest partit podria haver exposat les seves queixes en el seu moment i en el Comú canillenc –Ricart parlava en aquell moment «d’escombreries» i una ineficient «treta de neu a Soldeu»–, però que no ho va fer per no tenir representació. «Ens presentarem, estarem en les següents eleccions», va dir Ricart, que fins i tot en el seu discurs final va insistir en la necessitat que Canillo «tingui més d’una veu, per salut democràtica». «Hem fet un gran esforç per presentar aquesta candidatura», va recordar el candidat del PS pel que fa a les generals. Alcobé es va limitar a donar la benvinguda a la decisió del seu rival.
Temes parroquials i de país / En el debat, estricte en temps com cadascun dels que es faran per la televisió nacional, es va parlar tant de política de país com parroquial. Ricart va acusar el Govern de DA d’apostar per espectacles que atrauen al públic només en «les parròquies centrals», i «no en les parròquies altes», però després va semblar contradir-se quan va assegurar, referent a la promoció d’algunes parròquies i d’altres no tant, segons ell: «En quant una parròquia millori, la resta també ho farà». Per la seva part, Alcobé va tirar de recursos econòmics oferint constantment dades d’atur, de visitants i d’inversions, traient pit –«No hem invertit artificialment en rotondes i asfalt», va dir–, seguint la tàctica del seu partit en aquesta campanya, per la feina feta. Això sí, quan Ricart va acusar DA de permetre que els bancs «no paguin», es va veure un Alcobé una mica més agressiu. «La seva política és perillosa», va respondre tot pensant en els marges amb que es mouen altres països com Luxemburg. En tot cas, més enllà d’algun as en la màniga –«Vostè és més del PP que els peperos», va dir Ricart; «Jo represento Demòcrates per Andorra», va respondre Alcobé–, la cosa va quedar en taules.