Els dibuixos de la vigatana Pilarín Bayés ompliran la sala d’exposicions el Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria fins al proper 24 de maig. La il·lustradora ha cedit obres seves des de que va començar a pintar als anys 60 per crear una antologia on es fa un repàs de les diferents èpoques dividides en sis dècades arribant fins a l’actualitat, on es comprova l’evolució del seu procés estilístic seguint sempre, això sí, les línies bàsiques que fan característics els seus dibuixos. 
 

Amb més de 130 peces originals i sota el títol d’El circ de la Pilarín, fent referència al món de l’espectacle que sempre ha captivat a la vigatana i que és molt present en les seves obres, la dibuixant fa patent la seva llarga relació amb Andorra i presenta, entre d’altres, imatges del llibre infantil educatiu Petita Història del Museu del Tabac, escrit per Núria Parés. Bayés va recordar amb humor quan la seva filla li deia que se’n anava a Sant Julià a estudiar i «s’ho passava pipa tot l’estiu». A més, la relació és especialment estreta amb la família Reig i amb la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, qui patrocina l’exposició. 
 

Pocs reptes li queden a la dibuixant als 73 anys, tot i que continua treballant en varis projectes. Durant la presentació que va fer ahir abans de la inauguració oficial, Bayés va explicar que actualment està fent les il·lustracions per a un llibre de ciències i es va mostrar orgullosa d’haver complert un dels seus desitjos: donar vida a la Biblia a través dels seus dibuixos. Bayés va afegir que una de les coses que li agradaria fer és il·lustrar de forma pedagògica els grans invents de la història. 

 

Treballar per a nens / Una de les característiques que més destaquen de Bayés és que, tal i com ella reconeix, «el 98% dels dibuixos» els ha fet per a nens, ja siguin per il·lustrar contes infantils o amb finalitats més específicament didàctiques. Per la dibuixant hi ha dos factors essencials que l’han marcat per acabar dedicant-se gairebé exclusivament al públic infantil: d’una banda, perquè gaudeix posant imatge a les històries per a nens i considera que és necessari dotar-les de dibuixos per fer-les més comprensibles i amenes; d’altra banda, segons Bayés, acostumant als més petits a les il·lustracions «s’obre el gust estètic i es crea el camí perquè quan siguin grans apreciïn l’art» i ajuda també «a que els adults recordin quan eren nens». 
 

Sis dècades d’història / L’antologia que repassa l’exposició comença amb els primers dibuixos de Pilarín Bayés després d’estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a principis dels anys 60. El primers dibuixos són corresponents a Romancero gitano, una obra inèdita i de les poques destinades a un públic adult i que anava dedicada al qui acabaria sent el seu marit, Joan M. Sala, i on homenatjava el llibre de poesia de García Lorca. 

Els 70 van ser «una època d’esplendor perquè es començava a viure» gràcies al final del franquisme. En aquesta època va fer el primer llibre destinat a les festes i tradicions dels catalanoparlants, incloent els andorrans, valencians, algueresos... I als 80, amb una producció ja considerable i el seu estil propi consolidat, Bayés va continuar en la mateixa línia representant tradicions explicades de forma didàctic als més petits, a més de potenciar l’ús de quadre per poder-se expressar sense dependre d’un text. 
 

Els 90 van estar marcats pels Jocs Olímpics de Barcelona i els 500 anys del descobriment d’Amèrica, pels quals va fer il·lustracions on mostrava la barreja cultural. A més, va ser una dècada molt productiva perquè va crear un dels seus llibres més venuts: La Alhambra contada a los niños, que segueix venent-se als voltants del monument de Granada. 
 

A partir del canvi de mil·lenni la maduresa de Bayés la va portar a nous projectes com la il·lustració dels mapes del Delta de l’Ebre o de la ciutat de Bruges, sempre amb el seu estil i la vessant didàctica. Agafa força el món del circ i acaba amb un sorprenent autoretrat de la dibuixant on se la veu bevent tinta mentre de les mans li surten pinzells, sota l’atenta mirada dels nens.