Escaldes-Engordany
De tràmit a tràmit i tiro perquè em toca
Per sol·licitar l’autorització d’inici d’activitat econòmica la paperassa va dels comuns al Govern i torna als comuns
Ser treballador per compte propi no és cap bicoca. Les despeses mensuals són molt elevades i s’ha de facturar una xifra d’almenys tres zeros per complir amb els pagaments fixos i treure’n un sou decent. Alguns autònoms només aconsegueixen cobrir despeses. Però obtenir la paperassa que t’autoritzi a iniciar la teva activitat professional sense ser assalariat es pot convertir en un autèntic malson digne de Les dotze proves d’Astèrix (¿Recordeu la historieta en què Astèrix i Obèlix inicien un periple burocràtic en un ministeri romà buscant l’inexistent imprès A-38?).
La Maria (nom fictici) és una dona de 35 anys, de nacionalitat espanyola, que es va instal·lar amb la seva família a Andorra fa uns mesos. El seu marit treballa en el sector financer i ella, titulada en medicina oriental per la Universitat de Beijing, es va decidir a obrir un centre de medicina xinesa. Com que llogar un local abans de tenir clientela fixa és una despesa molt arriscada, la Maria va optar per fer-se autònoma i utilitzar una de les cambres del seu pis com a local per realitzar les teràpies.
L’odissea va començar a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, on va anar a informar-se i a recollir documentació. «Que quedi clar que a tot arreu el personal m’ha atès perfectament i m’ha ajudat molt», ha volgut subratllar la testimoni. El pas següent va ser anar al Comú d’Escaldes-Engordany, parròquia on viu, per demanar «els formularis per obrir negoci propi». Per ser treballador per compte propi necessites domiciliar el teu lloc de feina i, com en molts casos, la Maria va optar per posar la seva adreça. «Vaig trigar un temps a aconseguir l’autorització del propietari del pis on visc, que és llogat», aclareix. Paper en mà va tornar al Comú per registrar el nom comercial. El sol·licitant proposa fins a tres noms, la corporació ho envia al Govern i, si s’accepta, torna a l’administració comunal. Ah, per aquest tràmit va pagar uns 5 euros.
Fins aquí tot correcte. Però la Maria es va trobar un escull: «la legislació andorrana no permet la inserció d’agulles –acupuntura– si no ets metge o infermer titulat. A Espanya no està homologat però pots exercir la medicina xinesa». El seu cas va ser avaluat amb molt de detall i, des de Govern, li van aconsellar que no seguís endavant amb el tràmit –que val més de 400 euros– perquè li tombarien. Descartada la medicina xinesa, la Maria va optar per oferir servei de massatges «sempre que no siguin terapèutics», li van advertir. La paraula «teràpies» no pot aparèixer enlloc i s’ha hagut de substituir per «tècniques». La Maria va optar per inscriure la seva activitat com a «massatge no terapèutic, drenatge limfàtic i reflexoteràpia podal», que li ha estat autoritzada. Un altre entrebanc ha estat el nom comercial. Si es vol utilitzar «Andorra» o «AND» també s’ha de pagar. «Durant tot el procés m’han atès i assessorat molt bé», ha insistit.
Un cop aclarit el nom comercial i l’activitat, la Maria va poder reprendre el tràmit, el de 403,33 euros, i des del Govern li van donar el vistiplau. La documentació va tornar al Comú d’Escaldes-Engordany i la sol·licitant disposava de tres mesos per iniciar l’activitat en un local (o pis) si no volia tornar a començar la burocràcia. Mentre resolia els dubtes, la Maria va contactar amb un centre mèdic i terapèutic disposat a llogar-li un despatx, però l’administració no li ho va permetre perquè és un espai on es realitza una activitat mèdica. Descartat el centre, la Maria es va centrar en el seu pis, i va haver de donar d’alta un butlletí elèctric, contractar un servei d’extintors, etcètera.
Per obtenir el certificat definitiu d’inici d’activitat va optar pel tràmit simplificat al Comú d’Escaldes-Engordany, que atorga el permís en tan sols 24 hores, a partir de les quals un autònom pot començar a facturar. Paral·lelament, la Maria també va anar al departament de Tributs per aconseguir el seu Número de Registre Tributari (NRT) i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per donar-se d’alta com a treballador per compte propi i començar a cotitzar. Els autònoms cotitzen en base al salari mitjà (2.042 euros), és a dir, uns 400 euros mensuals, però la Maria s’ha acollit a la reducció del 50% durant el primer any (també hi ha una opció de pagar el 75% durant dos anys).
Aquest cas es pot extrapolar a moltes altres activitats autònomes. El de la Maria ha estat més complex per la qüestió mèdica, però la burocràcia és la que és. En d’altres casos, els tràmits se superen més ràpidament, com en el cas de la Dolors Jiménez, de Comptes Exactes, treballadora per compte propi que realitza una activitat comercial de «comptabilitat, gestió empresarial i assessoria fiscal». L’inici d’activitat li va ser relativament senzilla, però ara volia afegir un servei de corredoria d’assegurances que si vol exercir l’obliga a «l’obertura d’un nou comerç», com si fos dos autònomes en una. Jiménez té el despatx a casa perquè no el pot compartir ja que necessita «un accés, una porta, pròpi».
La Maria (nom fictici) és una dona de 35 anys, de nacionalitat espanyola, que es va instal·lar amb la seva família a Andorra fa uns mesos. El seu marit treballa en el sector financer i ella, titulada en medicina oriental per la Universitat de Beijing, es va decidir a obrir un centre de medicina xinesa. Com que llogar un local abans de tenir clientela fixa és una despesa molt arriscada, la Maria va optar per fer-se autònoma i utilitzar una de les cambres del seu pis com a local per realitzar les teràpies.
L’odissea va començar a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, on va anar a informar-se i a recollir documentació. «Que quedi clar que a tot arreu el personal m’ha atès perfectament i m’ha ajudat molt», ha volgut subratllar la testimoni. El pas següent va ser anar al Comú d’Escaldes-Engordany, parròquia on viu, per demanar «els formularis per obrir negoci propi». Per ser treballador per compte propi necessites domiciliar el teu lloc de feina i, com en molts casos, la Maria va optar per posar la seva adreça. «Vaig trigar un temps a aconseguir l’autorització del propietari del pis on visc, que és llogat», aclareix. Paper en mà va tornar al Comú per registrar el nom comercial. El sol·licitant proposa fins a tres noms, la corporació ho envia al Govern i, si s’accepta, torna a l’administració comunal. Ah, per aquest tràmit va pagar uns 5 euros.
Fins aquí tot correcte. Però la Maria es va trobar un escull: «la legislació andorrana no permet la inserció d’agulles –acupuntura– si no ets metge o infermer titulat. A Espanya no està homologat però pots exercir la medicina xinesa». El seu cas va ser avaluat amb molt de detall i, des de Govern, li van aconsellar que no seguís endavant amb el tràmit –que val més de 400 euros– perquè li tombarien. Descartada la medicina xinesa, la Maria va optar per oferir servei de massatges «sempre que no siguin terapèutics», li van advertir. La paraula «teràpies» no pot aparèixer enlloc i s’ha hagut de substituir per «tècniques». La Maria va optar per inscriure la seva activitat com a «massatge no terapèutic, drenatge limfàtic i reflexoteràpia podal», que li ha estat autoritzada. Un altre entrebanc ha estat el nom comercial. Si es vol utilitzar «Andorra» o «AND» també s’ha de pagar. «Durant tot el procés m’han atès i assessorat molt bé», ha insistit.
Un cop aclarit el nom comercial i l’activitat, la Maria va poder reprendre el tràmit, el de 403,33 euros, i des del Govern li van donar el vistiplau. La documentació va tornar al Comú d’Escaldes-Engordany i la sol·licitant disposava de tres mesos per iniciar l’activitat en un local (o pis) si no volia tornar a començar la burocràcia. Mentre resolia els dubtes, la Maria va contactar amb un centre mèdic i terapèutic disposat a llogar-li un despatx, però l’administració no li ho va permetre perquè és un espai on es realitza una activitat mèdica. Descartat el centre, la Maria es va centrar en el seu pis, i va haver de donar d’alta un butlletí elèctric, contractar un servei d’extintors, etcètera.
Per obtenir el certificat definitiu d’inici d’activitat va optar pel tràmit simplificat al Comú d’Escaldes-Engordany, que atorga el permís en tan sols 24 hores, a partir de les quals un autònom pot començar a facturar. Paral·lelament, la Maria també va anar al departament de Tributs per aconseguir el seu Número de Registre Tributari (NRT) i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per donar-se d’alta com a treballador per compte propi i començar a cotitzar. Els autònoms cotitzen en base al salari mitjà (2.042 euros), és a dir, uns 400 euros mensuals, però la Maria s’ha acollit a la reducció del 50% durant el primer any (també hi ha una opció de pagar el 75% durant dos anys).
Aquest cas es pot extrapolar a moltes altres activitats autònomes. El de la Maria ha estat més complex per la qüestió mèdica, però la burocràcia és la que és. En d’altres casos, els tràmits se superen més ràpidament, com en el cas de la Dolors Jiménez, de Comptes Exactes, treballadora per compte propi que realitza una activitat comercial de «comptabilitat, gestió empresarial i assessoria fiscal». L’inici d’activitat li va ser relativament senzilla, però ara volia afegir un servei de corredoria d’assegurances que si vol exercir l’obliga a «l’obertura d’un nou comerç», com si fos dos autònomes en una. Jiménez té el despatx a casa perquè no el pot compartir ja que necessita «un accés, una porta, pròpi».