Escaldes-Engordany
Els bancs dotaran amb 30 milions l’Agència Estatal de resolucions
Les entitats Crèdit Andorrà, MoraBanc, Banc de Sabadell i Andbank aportaran 7,5 milions cadascuna
Les quatre entitats bancàries que actualment operen amb normalitat (Crèdit Andorrà, Andbank, Banc de Sabadell i MoraBanc) hauran d’aportar 30 milions d’euros en conjunt –7,5 milions d’euros cadascuna– per dotar de pressupost el Fons andorrà de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, una de les principals novetats que inclou el projecte de llei de mesures urgents per a la reestructuració i resolució de les entitats bancàries que es vota avui al Consell General.
Com EL PERIÒDIC va avançar en l’edició d’ahir, l’article 66.1 del text estableix que l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries (ARREB) «ha de recaptar, almenys anualment, contribucions ordinàries de les entitats». El ministre de Finances, Jordi Cinca, va comparèixer ahir per avançar alguns dels detalls de la norma que es debat avui al Parlament. Cinca va insistir que tota la llei es basa en la Directiva europea 2014/59, a la qual Andorra tenia previst adaptar-se en els pròxims dos anys. L’esclat del cas BPA ha precipitat l’adaptació a la directiva.
Cinca va explicar que en cirucmstàncies normals el fons s’hauria dotat de 30 milions d’euros en els pròxims deu anys, amb aportacions anuals de les entitats bancàries, però els fets obliguen a que la dotació es faci efectiva en el moment en què la llei entri en vigor i es creï l’ARREB, l’organisme que decidirà quin és el destí de BPA. «Necessitàvem el fons dotat des del primer moment», va insistir el ministre, «no podíem esperar fins al 2024».
El ministre va assegurar que la resta d’entitats bancàries «saben que s’ha de preservar la plaça financera andorrana» i l’esforç que se’ls demana «el poden assumir».
EL FUTUR DE LA PLANTILLA / Cinca va anunciar que el text legal inclou que quan es creï el banc bo o l’entitat pont –on es traspassaran tots els actius i passius de BPA que no estiguin contaminats pel blanqueig de capitals– tota o el màxim de la plantilla de BPA s’hi traslladaran «conservant l’antiguitat». El futur del banc bo és, però, incert, perquè totes les opcions estan obertes: la venda, la fragmentació i la liquidació. El ministre va aclarir que serà l’ARREB qui decidirà la solució però va advertir que prendrà «mesures realistes». Si el banc bo –que estarà temporalment sota la supervisió estatal– s’acaba dissolent, «s’indemnitzarà els treballadors segons l’antiguitat».
Finalment, Cinca va matisar que actualment conviuen «dos processos paral·lels»: d’una banda, la investigació sobre si ha circulat diner il·lícit per l’entitat i identificar quins són els actius dolents (que realitza una entitat externa) i, d’altra banda, el procés judicial iniciat que investiga la presumpta mala praxis de BPA i la implicació de persones involucrades o facilitadores del delicte. Per tant, la investigació financera determinarà si hi ha i quins són els actius tòxics, i la fiscalia dictaminarà si hi ha hagut blanqueig de capitals procedents del crim organitzat i del finançament de terrorisme.
Com EL PERIÒDIC va avançar en l’edició d’ahir, l’article 66.1 del text estableix que l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries (ARREB) «ha de recaptar, almenys anualment, contribucions ordinàries de les entitats». El ministre de Finances, Jordi Cinca, va comparèixer ahir per avançar alguns dels detalls de la norma que es debat avui al Parlament. Cinca va insistir que tota la llei es basa en la Directiva europea 2014/59, a la qual Andorra tenia previst adaptar-se en els pròxims dos anys. L’esclat del cas BPA ha precipitat l’adaptació a la directiva.
Cinca va explicar que en cirucmstàncies normals el fons s’hauria dotat de 30 milions d’euros en els pròxims deu anys, amb aportacions anuals de les entitats bancàries, però els fets obliguen a que la dotació es faci efectiva en el moment en què la llei entri en vigor i es creï l’ARREB, l’organisme que decidirà quin és el destí de BPA. «Necessitàvem el fons dotat des del primer moment», va insistir el ministre, «no podíem esperar fins al 2024».
El ministre va assegurar que la resta d’entitats bancàries «saben que s’ha de preservar la plaça financera andorrana» i l’esforç que se’ls demana «el poden assumir».
EL FUTUR DE LA PLANTILLA / Cinca va anunciar que el text legal inclou que quan es creï el banc bo o l’entitat pont –on es traspassaran tots els actius i passius de BPA que no estiguin contaminats pel blanqueig de capitals– tota o el màxim de la plantilla de BPA s’hi traslladaran «conservant l’antiguitat». El futur del banc bo és, però, incert, perquè totes les opcions estan obertes: la venda, la fragmentació i la liquidació. El ministre va aclarir que serà l’ARREB qui decidirà la solució però va advertir que prendrà «mesures realistes». Si el banc bo –que estarà temporalment sota la supervisió estatal– s’acaba dissolent, «s’indemnitzarà els treballadors segons l’antiguitat».
Finalment, Cinca va matisar que actualment conviuen «dos processos paral·lels»: d’una banda, la investigació sobre si ha circulat diner il·lícit per l’entitat i identificar quins són els actius dolents (que realitza una entitat externa) i, d’altra banda, el procés judicial iniciat que investiga la presumpta mala praxis de BPA i la implicació de persones involucrades o facilitadores del delicte. Per tant, la investigació financera determinarà si hi ha i quins són els actius tòxics, i la fiscalia dictaminarà si hi ha hagut blanqueig de capitals procedents del crim organitzat i del finançament de terrorisme.