En les relacions socials és important –i molt, no ens enganyem– la primera impressió, i més ho és encara descobrir que hi amaga dins seu cada persona. El mateix passa amb la fotografia. Entendre una imatge, buscar el significat que amaga o el que sentia el fotògraf en el moment de disparar sovint és difícil, però, com tot, s’entrena. Conèixer la importància de l’alfabetització visual és una de les moltes assignatures pendents dins del món de la cultura –menyspreada per molts–. 
 

Una de les formes per entrar en la fotografia és crear un ambient sonor que faciliti la feina de transportar-se dins del que s’està ovbservant. Avui s’inaugura una exposició a la Galeria Pilar Riberaygua on les sinergies entre la imatge i el so creen un espai únic. Els artistes de l’exposició Poètica de la imatge-S poètiques són el fotògraf Pep Aguareles i el músic Lluís Casahuga, responsables d’una mostra ideada d’un forma que mai s’havia fet encara a l’espai d’art del casc antic d’Andorra la Vella. 
 

De les 60 fotografies que conformen la col·lecció, per a l’exposició se n’han imprès un total de 14, triades per Aguareles amb molta cura i sent conscient del que volia crear. Tres d’elles, a més, estan fetes al Principat. L’exposició va acompanyada d’un llibre on hi ha totes les imatges i un text –potser poema– escrit pel mateix fotògraf on expressa allò que li provoca cada imatge. En principi –a no ser que algú ho demani perquè realment el vol tenir i valorar– aquest llibre no estarà a la venta. 
 

Aquesta és la segona exposició del fotògraf a la Galeria Pilar Riberaygua. Això sí, en aquest cas «com en les darreres mostres, he intentat aportar alguna cosa més». La responsable de la galeria, Carme Tinturé, va afirmar que «el model de imatge i so s’està imposant en el món de l’art». Casahuga, per la seva part, s’estrena amb aquest tipus d’exposició tot i que abans ja ho havia fet a Madrid.
 

 

Aguareles treballa «la poètica de la imatge a través del concepte de l’apercepció». Busca commoure a través de les seves captures expressant una experiència emocional pròpia. L’autor durant gairebé tres anys ha buscat els llocs a priori més freds en els dies més buits. Ni rastre d’humanitat. O bé, millor dit, ni rastre de persones, però sí de l’efecte de l’home. La majoria d’instantànies han sigut captades en polígons industrials vistos un diumenge qualsevol. O no tant qualsevol perquè l’autor hi ha anat una vegada i una altra buscant el dia en què més cregués que l’espai expressava el sentiment que volia plasmar, amb la millor llum. 
 

El secret per endinsar-se en el món que proposen Aguareles i Casahuga està en seure, observar, escoltar i voler entrar, per exemple, en un dels contenidors de transport amuntegats per saber què hi ha allà dins. Per a Aguareles són imatges de «soledat o melancolia», però el concepte d’apercepció parla d’allò que «l’ull no pot veure directament però que la teva ment sap». Per tant, per a cada espectador les imatges generan una sensació diferent en funció del que el cervell n’extregui de les experiències viscudes. 

Tan absorbent com difícil d’explicar és la instal·lació sonora que ha creat Casahuga a partir de les fotografies d’Aguareles.  Gràcies a tota una vida estudiant música cloent amb un màster de composició electroacústica, Casahuga ha sigut capaç de crear els sons que les imatges li transmetien a partir d’enregistraments al carrer i de creacions des de zero a través d’interpretar longituds d’ones. És impressionant, per exemple, escoltar quin és el so que hauria de produir el sol en funció d’aquestes longituds d’ona. En sis mesos el músic ha creat una hora d’espai sonor que, a través de quatre altaveus –el que es coneix com a quadrifonia– i de la tècnica ambisonics –per generar espais virtuals–, aconsegueix envoltar l’espectador i l’ajuden a entrar dins les fotografies.
 

Tota una experiència sensorial –a la qual anar-hi predisposat a deixar-se portar– que es podrà visitar a la Galeria Pilar Riberaygua fins el proper 26 de juny.