ANDORRA LA VELLA
El centre de dia per a malalts amb demència estarà abans del previst
L’equipament serà concertat i permetrà que els pacients cognitius mantinguin l’autonomia
Probablement no caldrà esperar fins a l’any 2017 perquè els pacients amb deteriorament neurocognitiu (alzheimer o algun tipus de demència) disposin d’un centre de dia. El president de l’Associació Andorrana de Malalts d’Alzheimer (AAMA), Pere Valls, va anunciar ahir que abans que acabi l’any «podrem anunciar la creació d’un centre de dia concertat». «No és un caprici», va subratllar Valls, «l’equipament permetrà que els afectats es trobin en un espai, atesos per professionals, però mantenint certa autonomia». El centre de dia serà per als malalts no institucionalitzats ja que al país només s’ofereix «resposta geriàtrica», va aclarir. Valls va puntualitzar que el centre de dia «està ben encarrilat però que el canvi de Govern ho ha endarrerit».
Com que no es disposa d’un cens oficial d’afectats per malalties o discapacitats, des de l’AAMA s’ha fet una recerca a través dels socis de l’entitat i del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i s’ha comptabilitzat grosso modo «unes 400 persones afectades de malalties neurodegeneratives, la majoria de les quals d’Alzheimer». La xifra podria ser molt més elevada ja que «a molta gent gran no se’ls fa proves o d’altres no ho volen fer visible», va matisar Valls. El president de l’entitat va remarcar que «la demència no té a veure amb l’edat, ja s’ha demostrat que no existeix la demència senil sinó que hi ha diversos tipus de demència, provocades per diverses causes, com les vasculars, i s’ha d’estudiar el perquè de les pèrdues de memòria».
Actualment, els pacients i afectats de les malalties que destrueixen el cervell no disposen de cap tipus d’eines per afrontar-ho. «No hi ha eines però sí esforç i voluntat», va aclarir Valls. «Els cuidadors del SAD en són un exemple, donen molt d’afecte a aquests pacients, però has de fer-ho bé». Entre el SAD (el servei domiciliari que depèn dels comuns) i el PAD (Programa d’Atenció Domiciliària), que depèn del SAAS, hi ha una vintena de cuidadors que atenen pacients a casa.
Els malalts depenents acostumen a estar ingressats al Cedre, «el nostre centre de referència», i a Sant Vicenç d’Enclar. El problema és que el personal ha d’atendre els pacients amb deteriorament cognitiu i els que no ho pateixen, i no tenen els recursos ni la formació per atendre’ls d’una forma especialitzada.
La presidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya, Eulàlia Cucurella, va explicar en una conferència a Andorra que «el familiar creu que millor que ell ningú tindrà cura del malalt», va recordar Valls, «però el familiar no té les eines i es desespera, i quan la malaltia avança, es desmunta». Per això, «s’ha de prevenir que els cuidadors i familiars acabin esdevenint malalts, afectats per una depressió o problemes psiquiàtrics», va argumentar Valls.
L’AAMA ha contactat amb totes les instàncies (ministeris de Salut i Educació, cap de Govern, Universitat d’Andorra, i les fundacions Alzheimer Catalunya i Pasqual Maragall) per aconseguir progressos.
Com que no es disposa d’un cens oficial d’afectats per malalties o discapacitats, des de l’AAMA s’ha fet una recerca a través dels socis de l’entitat i del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i s’ha comptabilitzat grosso modo «unes 400 persones afectades de malalties neurodegeneratives, la majoria de les quals d’Alzheimer». La xifra podria ser molt més elevada ja que «a molta gent gran no se’ls fa proves o d’altres no ho volen fer visible», va matisar Valls. El president de l’entitat va remarcar que «la demència no té a veure amb l’edat, ja s’ha demostrat que no existeix la demència senil sinó que hi ha diversos tipus de demència, provocades per diverses causes, com les vasculars, i s’ha d’estudiar el perquè de les pèrdues de memòria».
Actualment, els pacients i afectats de les malalties que destrueixen el cervell no disposen de cap tipus d’eines per afrontar-ho. «No hi ha eines però sí esforç i voluntat», va aclarir Valls. «Els cuidadors del SAD en són un exemple, donen molt d’afecte a aquests pacients, però has de fer-ho bé». Entre el SAD (el servei domiciliari que depèn dels comuns) i el PAD (Programa d’Atenció Domiciliària), que depèn del SAAS, hi ha una vintena de cuidadors que atenen pacients a casa.
Els malalts depenents acostumen a estar ingressats al Cedre, «el nostre centre de referència», i a Sant Vicenç d’Enclar. El problema és que el personal ha d’atendre els pacients amb deteriorament cognitiu i els que no ho pateixen, i no tenen els recursos ni la formació per atendre’ls d’una forma especialitzada.
La presidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya, Eulàlia Cucurella, va explicar en una conferència a Andorra que «el familiar creu que millor que ell ningú tindrà cura del malalt», va recordar Valls, «però el familiar no té les eines i es desespera, i quan la malaltia avança, es desmunta». Per això, «s’ha de prevenir que els cuidadors i familiars acabin esdevenint malalts, afectats per una depressió o problemes psiquiàtrics», va argumentar Valls.
L’AAMA ha contactat amb totes les instàncies (ministeris de Salut i Educació, cap de Govern, Universitat d’Andorra, i les fundacions Alzheimer Catalunya i Pasqual Maragall) per aconseguir progressos.