Tot allò pel que s’ha treballat  durant tota la temporada es decidiex en un sol partit. I l’hora de la veritat ja és aquí. Diumenge l’FC Andorra depèn únicament de si mateix per ser campió i assolir l’ascens a la Primera Catalana. Amb una victòria a Aixovall sobre el CF L’Albi serà un fet recuperar la categoria perduda fa un any, sense la necessitat de dependre del resultat de l’Atlètic Alpicat. En la darrera jornada hi ha horari unificat per a que no hi hagi cap avantatge de conèixer que fa el rival, ni els que s’estan jugant l’ascens ni el descens.
 

«Arriba el dia que desitjàvem en la situació que volíem. Ho tenim a tocar i no podem fallar», exposa l’entrenador tricolor, Justo Ruiz. Ell és el primer en no voler tirar campanes al vol, perquè és molt conscient que es necessiten tres punts més -sempre que l’Alpicat guanyi- per ser de nou a la Primera Catalana. La concentració que s’ha seguit en cada jornada la vol mantenir perquè «no podem sortir al camp pensant que no es juguen res i serà fàcil guanyar. Ens equivocaríem de ple» i el que pot ser un dia d’alegria i celebracions pot acabar en drama. Preveu que «la intensitat i responsabilitat ens farà sortir al camp una mica accelerats»contra l’Albi i avisa que la seriositat s’ha de mantenir, ja que «no es pot guanyar un partit en 10 minuts, però sí perdre’l». El missatge ha estat clar al llarg de la setmana: «Si no estem al 100% es pot complicar molt».
 

Davant tenen a un l’Albi que arriba amb l’únic objectiu de poder escalar de la vuitena plaça que ocupa actualment a la cinquena. En les últimes 10 jornades no coneix la derrota i arriba a Aixovall amb un parell de baixes destacades. «És un equip incòmode. Per plantilla és un dels que havia de lluitar per l’ascens, però per baixes i lesions s’han hagut de conformar a ser en la part tranquil·la de la classificació», assenyala Ruiz, remarcant que «tenen jugadors de nivell» i que sobretot, no sortirà al camp a ser una mera comparsa: «Vindrà a fer el seu partit, puntuar al camp del líder i amargar la festa». Per tant, des de que comenci a rodar la pilota «hem de demostrar al contrari que no podrà puntuar».
 

En convenciment de les pròpies opcions són plenes: «Els jugadors són conscients del que ha costat arribar on som. Hi ha molta confiança». Però això no vol dir que donin el partit per guanyat abans de jugar-lo. En els entrenaments «el missatge  ha estat d’enviar tranquil·litat i prendre la setmana normal, però és difícil treure del cap la importància del partit. El jugador té aquesta ansietat», que no pesa perquè ja hi està acostumat per exigència viscuda al llarg del curs: «El jugador s’ha acostumat a viure amb aquesta ansietat». Ruiz confia en els seus, perquè «l’equip ha respost sempre d’una manera excel·lent». L’única baixa que té és la de Juli Sánchez, que va patir un trencament muscular en un entrenament de la selecció.
 

Els jugadors no senten dins una altra cosa que guanyar. I per assolir el repte, la força del grup tornarà a ser clau per arribar a la victòria. «És una feina de tot l’equip, com portem fent tota la temporada», indica Riera, que destaca el joc col·lectiu per sobre les individualitats. És un matx en el que tots els que siguin al terreny de joc necessiten mostrar la seva millor versió. Hi ha ansietat per jugar i «tenim ganes que el partit arribi el més aviat possible», però tot i així «no hi ha més pressió». Si més no, no més que en qualsevol altre enfrontament: «Tota la temporada ha estat el mateix. En tots els partits hem tingut pressió per guanyar». El davanter, com la resta dels implicats, confia diumenge en tenir el màxim suport dels seguidors i que l’afició respongui per donar un cop de mà, ja que aquest «és un partit especial i esperem que Aixovall estigui ple».

Un any més, l’FC Andorra arriba a la darrera jornada jugant-se alguna cosa. El curs passat, malauradament, hi havia el descens en joc. Rebia el Balaguer a Aixovall, també depenent de si mateix per salvar-se. Qui vencia entre andorrans i els de la Nogeura aconseguien la permanència, però tot i posar-se per davant els tricolors, els lleidatans van remuntar en el tram final per quedar-se a Primera Catalana. Per l’entrenador aquella situació no té res a veure amb l’actual, ja que «la dinàmica aquest any que és completament diferent». És un capítol d’una altra pel·lícula molt diferenciada, on «l’equip va arribar molt tocat per tot el que havia passat», no només a nivell esportiu, sinó per tota la problemàtica que estar a punt de fer desaparèixer fins i tot el club. En canvi, veu més semblances en l’ascens que es va assolir tres temporades enrera, aquest cop en la promoció contra el Palafrugell: «Vam arribar amb una il·lusió que ens va fer passar per sobre el rival d’una manera increible», guanyant en l’anada i la tornada, sense rebre cap gol. Va ser un 0-2 en l’anada i 3-0 en la tornada per certificar l’ascens.