La política lligada als actes socials és una realitat que suposa que també pot donar grans titulars. Dissabte es va celebrar la festa de Canòlich, diada que Sant Julià de Lòria i gran part del país viu amb moltes ganes, i que compta amb els polítics de la parròquia en l’escenari per estar amb la gent. Allà, a més, s’aprofita per fer poble, i a més de repartir pans als ciutadans –uns 6.000, de pans–, també es parla de la política diària, de la local però també de la nacional, i de la que vindrà. Aquest any, Canòlich va donar per molt.
 

De les coses que cal destacar, les declaracions d’intencions de Montserrat Gil, cònsol major laurediana, que preguntada pel seu futur polític va obrir la porta a la seva marxa. «Primer hi ha el partit, si dóna suport a una continuïtat, i després sóc jo, que tinc altres expectatives a nivell laboral i ho tindré en compte», va manifestar Gil, que va ser clara com l’aigua: «Porto des del 2001 amb una trajectòria política bastant intensa i la veritat és que necessito respir, potser ha arribat aquest moment». I en política, ja se sap, que quan es diu un ‘potser’ és que la idea és pensada, tot i que la cònsol va assegurar que encara ha de parlar amb el partit i prendre una decisió sobre la seva sortida de la vida política parroquial: «Potser ha arribat aquest moment, però també necessito que el partit em doni el vistiplau i esperaré al mes de setembre perquè en puguem parlar tots plegats».
 

Mentrestant, la resta de partits, també comencen els moviments, tot i que insisteixen que els acords es produiran després de l’estiu, seguint la línia, allunyada de la sorpresa, de la resta de polítics que saben que fins passades les vacances qualsevol cosa a dir seria precipitada. D’una banda el conseller socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, va exigir que «s’acabin de mullar d’una vegada per totes» els que «creuen en el nostre projecte i la nostra manera de fer política». D’altra banda, el ministre d’Afers Exteriors i membre lauredià de Demòcrates per Andorra (DA), Gilbert Saboya, va avançar que «s’ha d’anar treballant en els pròxims mesos per articular una alternativa». En aquest sentit, Areny va manifestar que membres de l’executiva de DA li han assegurat que no han descartat un possible acord per impulsar una plataforma multicolor contra Unió Laurediana (UL) en les eleccions vinents i es va mostrar confiat que els demòcrates s’hi sumaran. En tot cas, la paciència d’Areny comença a veure’s afectada, perquè considera que ja fa temps que es podria haver fet el pas per engegar el projecte per canviar el Comú: «Hi ha ganes que el color polític canviï i la manera de fer canviï; el que passa és que nosaltres estem picant pedra des de fa molts anys i aquelles persones que nosaltres volem que s’acabin de mullar d’una vegada per totes, perquè sabem que creuen en el nostre projecte polític i la nostra manera de fer política, de moment no ho estan fent».
 

 

Però a banda de la política parroquial, també se’n va parlar de la nacional. En aquest sentit va entrar Josep Pintat, president del grup parlamentari liberal al Consell General, que va demanar reflexió de cara a les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea «vistes les comunicacions trameses pel Govern al consolat nord-americà i les conseqüències que ens han portat». 
 

Aquestes declaracions les va fer en referència a les novetats comunicades pel ministre d’Afers Exteriors, Gilber Saboya, a la comissió legislativa d’Afers d’Exteriors del Consell General, buscant la complicitat dels grups per negociar l’acord amb «una sola veu» a Brussel·les, que «és un negociador molt fort davant nostre», com va explicar el mateix Saboya a la diada. El ministre va recordar que el Govern ha marcat unes línies polítiques, com la preservació de l’acord duaner, l’eliminació d’obstacles per als nacionals andorrans a l’hora d’estudiar i treballar a la UE, o una gestió «eficient» dels fluxos d’immigració al país, que «d’entrada ens semblaven importants al Govern». Pintat, per la seva banda, va insistir que la seva posició era «no córrer tant amb l’acord d’associació» i que «per nosaltres les línies vermelles que posem són saber quins són els interessos del país, de les persones i què ens pot aportar estar allà [associat amb la UE]». El líder liberal va criticat que, segons ells, el Govern no ha parlat fins ara sobre la qüestió amb la societat civil.
 

 

La diada de Canòlich, però, va servir per veure un any més la devoció dels lauredians per aquesta festa. El seguiment dels actes va ser massiu, sobretot al migdia, i molts ciutadans es van adreçar a la zona de l’ermita tant per la senda habilitada –i tot i el fang que va deixar la pluja del dia anterior–, o bé aprofitant els autobusos que va posar el Comú. Tot, per molt més que la missa, perquè Canòlich dóna per molt.