El Comú d’Andorra la Vella va rectificar la seva determinació inicial i va transmetre als sindicats la permissió per a perpetrar la consulta ciutadana ja encetada la setmana passada però interrompuda per la manca d’autorització per part de l’administració de la capital. La iniciativa, amb tan sols una setmana, ha recollit prop de 400 veus, la majoria de les quals es mostren favorables a la dació de dret de vot als residents no nacionalitzats al país a partir d’un període, de mitjana, d’un lustre.
 

Un dels representants de les agrupacions que van emprendre la iniciativa conjuntament, Guillem Fornieles, va ser l’encarregat de recollir el matí de dilluns la resposta al recurs presentat en contra de la desautorització, per part de l’òrgan comunal, per a recaptar signatures davant de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). El Comú va aixecar la prohibició –fonamentada en «queixes veïnals»– el passat divendres i va cedir, finalment, a la ubicació dels equips al davant dels punts sol·licitats. Zones que, a priori, són les més transitades del Principat.
 

Els grups formats per membres de la Unió de Sindicats d’Andorra (USdA), el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i el Sindicat de treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sidca), podran definitivament emplaçar-se al davant dels edificis administratius on, a principis d’aquest mateix mes, havien demanat permís al Comú per a poder-hi dur a terme la consulta ciutadana que ja varen anticipar amb la celebració del Dia Internacional del Treballador, el passat primer de maig, per tal que la societat es manifesti sobre la possibilitat d’obrir el procés participatiu als residents que, per anys d’estància al país, encara no poden optar a la nacionalitat andorrana o bé no han pensat fer-ho.
 

L’administració de la capital, que el darrer dilluns desallotjava els components sindicals instal·lats davant de l’edifici de la CASS amb la voluntat d’inaugurar la consulta ciutadana, va cedir finalment a la petició inicialment denegada en base als suposats planys per part dels estadants pel soroll i destorbs que s’ocasionaven amb l’acció.
 

Cada matí de dilluns a divendres, des de dos quarts d’onze i fins a la una de la tarda, membres dels tres sindicats impulsors de la iniciativa emplaçaran una taula al davant de la seguretat social i, alternativament, davant del Comú d’Andorra (a excepció dels dies en què s’hi desenvolupin esdeveniments socials o les activitats planificades).

 

Complaença amb l’acceptació/ A més de la satisfacció despresa per la rectificació del Comú, Fornieles va voler comunicar l’optimisme per la bona acollida que des de la ciutadania s’està donant al projecte. Per ara, gairebé quatre centenars de persones han donat la seva opinió al respecte de la qüestió plantejada des l’àmbit sindical. La majoria és del parer que els estrangers instal·lats des d’anys al país i arrelats en la societat andorrana haurien de poder participar de la vida política malgrat no comptar amb un document d’identitat autòcton. I,d’aquesta pràctica totalitat que veuria amb bons ulls involucrar el col·lectiu estranger als comissis comunals, una bona part creu que el termini apropiat per a poder-ho fer se situa en els cinc anys de residència. No obstant, les opinions varien: hi ha des dels que pensen que s’hauria de poder votar des del moment en què algú arriba al país fins als que creuen que no s’hauria de poder fer fins a acomplir una dècada de residència.

Des dels sindicats, i segons va explicar Fornieles, es creu convenient  situar el límit al lustre: «Des de la Comissió Europea i les institucions internacionals s’insta al Principat a reduir els anys obligatoris de residència (20 anys, actualment) per poder accedir a la nacionalitat andorrana»; el secretari del SAT és de l’opinió que això no trigarà en succeir i que, quan passi, es rebaixarà als deu anys, pel que el període òptim per poder votar «hauria de ser de la meitat de temps, 5 anys».
 

El sindicalista va defensar aquesta «necessitat democràtica» en el fet que «les minories no poden decidir en el nom de la majoria de la població», ja que «això no és democràcia». En aquesta línia, va argumentar que és inacceptable que «els residents tinguin els mateixos deures que els andorrans», fent principalment referència a les càrregues impositives i altres reglamentacions, «però per contra no comptin amb els mateixos drets que la minoria de la ciutadania». Els sindicats, que no descarten ampliar el termini de consulta després dels dos mesos preestablerts, traslladaran els resultats de les enquestes als partits tot esperant «que es pronunciïn amb contundència sobre el tema». L’objectiu són les 5.000 sol·licituds de rebaixa.