Através de la història en tots els esports i ha hagut un rei. O uns quants. Les seves aptituds en un camp, una pista, un tartan, una piscina o allà on s’hi desenvolupi li han valgut el sobrenom de qui porta la corona per el millor de la seva època. Al Principat hi ha dos coprínceps com a figura institucional, però en l’esportiva només un. Marc Blanch, per tot el que va mostrar a la pista en la temporada de l’ascens a l’ACB es va guanyar amb escreix aquesta denominació, convertint-se en ídol de l’afició. Però l’aler català ja no tornarà a vestir la samarreta del BC MoraBanc Andorra.
 

Després de tres temporades, el club decideix no comptar més amb els seus serveis. «Sabia com havia anat aquesta temporada. Podia passar, però estic una mica decebut perquè m’esperava seguir. Però ells són els que manen i decideixen», comenta Blanch, que el curs passat va tenir un paper testimonial en els partits al llarg de la temporada. «Tots els jugadors volen jugar més, però només poden ser cinc a la pista. M’hagués agradat participar més i ajudar l’equip».
 

Lamenta haver de donar per tancada una etapa en la que ha estat molt a gust, no només a nivell esportiu: «La meva família i jo hem estat molt bé a Andorra i integrats al país. També ens hem identificat molt amb el club». Són tres anys els passats a Andorra, on les ha vistes de tots colors. Des d’aquell ascens frustat a la Lliga Endesa en el darrer partit de la final dels play-off amb el Lucentum d’Alacant, a aconseguir de forma contundent l’any següent el premi de ser equip del millor campionat del continent. Després, haver tornat a tenir l’oportunitat de jugar entre els millors anys després d’haver-hi debutat. De tots els records que li passen pel cap, en recorda dos de forma ben especial. Un és evidentment, «l’ascens», però tampoc oblida el que va significar aquella primera temporada al club, tot i el dolorós final que va tenir. «Em quedo en haver vist créixer el projecte i que Andorra es cregués que podia ser a la Lliga Endesa. Vam enganxar molta gent. No havia vist mai el poliesportiu ple abans», exposa.

 

Espera ofertes

A ningú se li escapa que la situació actual es podia produir i ja hi ha clubs que fa dies estudien l’opció de fitxar-lo. «Hi ha interès de diferents equips, però no m’ha arribat cap oferta formal», admet Blanch, que no confia en poder seguir jugant a la Lliga Endesa, «per la temporada que he tingut i perquè no tinc gaire experiència a l’ACB és quasi impossible que tingui ofertes de la categoria. La LEB Or serà el meu destí». Té clar quina serà la lliga en la que jugarà i en les pròximes setmanes «valoraré les opcions que hi ha». Això sí, té la intenció d’anar a «un equip competitiu». Perquè aquets és el seu caràcter. Qualsevol que hagi estat alguna vegada a les graderies del poliesportiu d’Andorra coneix la seva ambició. 

 

Els millors desitjos

Aquest és un comiat, però Blanch és ben conscient que tindrà sempre les portes obertes de l’entitat i sobretot l’estima de l’afició, que en moltes ocasions han corejat el seu nom. I sempre han mostrat una simbiosi que els ha fet millors. El jugador confia en què l’equip «continuï molts anys a l’ACB i que pugui aspirar a cotes més altes».