Els veïns d’Escaldes-Engordany, si més no els que es van llevar més tard a vuit del matí d’ahir, es van poder dutxar amb normalitat després que a aquesta hora es restablís el subministrament d’aigua a la parròquia. Una aigua, que en un primer moment, seguia sense ser potable, malgrat que a simple vista a la majoria de les llars, aquesta sortida clara i no pas tèrbola com quan es va restablir el subministrament la setmana passada.

Aquest nou tall va passar tot just una setmana després del primer. Després d’un debat ciutadà i polític sobre un tema que mai havia suscitat abans tanta atenció, la captació d’aigua d’Escaldes des de la vall del Madriu. Aquest segon tall, amb menys afectació que el primer, va ser motiu de preocupació, especialment les primeres hores, pels veïns de la zona. El fet que el tall s’anunciés gairebé a les vuit  del vespre, va deixar sense marge de reacció molts ciutadans que volien comprar garrafes d’aigua i no van poder-ho fer perquè els comerços estaven ja tancats. Això va fer que ja entrada la nit, les fonts públiques que funcionaven s’omplissin de ciutadans amb galledes i garrafes per endur-se-les plenes cap a casa. És el cas de la font que hi ha a la cantonada de l’avinguda de les Escoles amb l’avinguda Carlemany, que sobre les deu de la nit de dijous, era envoltada de gent que volia omplir els seus cubells per tal de fregar plats, anar al lavabo o poder-se rentar una mica mentre continués el tall. En aquella zona d’Escaldes s’hi van concentrar ben bé una vintena de persones.

Les crítiques a la situació, però, no van trigar tanta estona, el conseller de l’oposició Aleix Mañosas es queixava, visiblement indignat, que això tornés a passar a tan pocs dies del primer tall, sense acabar d’entendre quin n’ha estat el motiu, i com pot ser que no s’hagin depurat encara responsabilitats. Mentrestant, a les xarxes socials, també bullia la indignació, aquells veïns que veiem que un dia més es quedaven sense poder dutxar-se, sense rentar plats o rentar roba. Alhora, el dijous a la nit, un hoteler comentava al periòdic, visiblement desesperat, que amb el seu establiment ple de gent, i menjar per una quinzena de dies als congeladors de l’establiment, no es podia permetre el luxe de tornar a perdre aquest menjar, col·locat a uns refrigeradors que funcionen precisament amb aigua.