ANDORRA LA VELLA
Nomen manté que l’AREB ha triat l’opció més destructiva per a BPA
La compra parcial i la reestructuració evitarien els acomiadaments i la pèrdua dels dipòsits
Un grup de treballadors i clients de Banca Privada d’Andorra (BPA), encapçalats per l’economista Eusebi Nomen, defensen que la solució menys perjudicial per a la resolució de BPA és la creació de la banca cooperativa Raifeissen.ad, que passaria a ser una societat anònima en què tota la clientela és sòcia de l’entitat bancària. El col·lectiu vol convèncer la majoria dels treballadors i clients perquè se sumin a la iniciativa ja que el rumb que ha pres l’AREB, el de la creació de l’entitat pont Vallbanc, és «la més destructiva». La banca cooperativa garantiria tots els llocs de feina i els diners dels clients.
Nomen, acompanyat per quatre persones involucrades en el projecte –asseguren que n’hi ha més però que no donen la cara perquè «tenen por»– van detallar ahir que «l’objectiu de Raiffeisen.ad és trobar alternatives per minimitzar la destrucció de valor per a clientela, per als treballadors i per als accionistes que s’està produint a BPA». «Les nostres autoritats estan obligades per llei a minimitzar la destrucció de valor en el procés de reestructuració/resolució de BPA», va subratllar l’economista. L’article 3 de la Llei 8/2015 de resolucions i reestructuracions diu que «la consecució dels objectius de reestructuració i resolució ha de procurar en tot cas minimitzar el cost de la reestructuració o resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible». Per tant, els impulsors de la cooperativa consideren que «les autoritats andorranes hauran de demostrar que el camí que han agafat és aquell que permet evitar la destrucció de valor i si no van per aquest camí hauran de demostrar que era imprescindible, altrament estaran incomplint la llei».
Durant la presentació del projecte Raiffeisen.ad Nomen va exposar les tres alternatives possibles per a BPA. En la primera, la de Vallbanc, l’escenari en què es treballa actualment, les preferents quedaran a zero i els saldos dels clients es veuran afectats, potser perdran entre el 10-20% del que tenen. L’AREB ha manifestat que la minusvàlua de BPA serà d’entre 584 i 313 milions d’euros, el que reduirà els saldos de clients entre 24 i 295 milions d’euros. Nomen va insistir en què «és normal que hi hagi 20, 30 o 40 entitats interessades en comprar Vallbanc ja que hi ha molt diner a guanyar, el mateix de la gran destrucció de valor inicial».
Amb tot, Nomen i companyia van puntualitzar que per quantificar exactament les destruccions de valor cal conèixer primer quina serà la minusvàlua que l’AREB aplicarà a les transmissions d’actius de BPA a Vallbanc i quants clients superen l’auditoria que realitza PricewaterhouseCoopers.
Els afectats per la intervenció de BPA necessiten la informació prèvia per decidir si se sumen a la iniciativa de Raiffeisen.ad. L’esborrany dels estatuts de la banca cooperativa ja estan redactats, la marca està registrada i Nomen confia que «les autoritats ens faran cas». Ara s’iniciarà una ronda de contactes amb l’AREB, clients, empleats, accionistes i grups parlamentaris per exposar-los les dues alternatives viables, les dos solucions menys dramàtiques, sobretot la de la reestructuració.
Les altres dos alternatives a Vallbanc són que es pugui comprar una part de BPA o reestructurar l’entitat i convertir-la en Raiffeisen.ad per garantir tots els llocs de feina i els saldos dels clients. Això sí, la pèrdua dels 140 milions d’euros en què s’han valorat les accions de Banco Madrid ja estan perduts, en qualsevol de les tres opcions plantejades.
«Nosaltres obrim un debat constructiu, no podem jutjar perquè no s’han valorat les altres opcions», va admetre Nomen. En tot cas, els impulsors de la banca cooperativa no entenen perquè s’ha optat «per una gran destrucció de valor i donar molts beneficis a tercers».
Nomen, acompanyat per quatre persones involucrades en el projecte –asseguren que n’hi ha més però que no donen la cara perquè «tenen por»– van detallar ahir que «l’objectiu de Raiffeisen.ad és trobar alternatives per minimitzar la destrucció de valor per a clientela, per als treballadors i per als accionistes que s’està produint a BPA». «Les nostres autoritats estan obligades per llei a minimitzar la destrucció de valor en el procés de reestructuració/resolució de BPA», va subratllar l’economista. L’article 3 de la Llei 8/2015 de resolucions i reestructuracions diu que «la consecució dels objectius de reestructuració i resolució ha de procurar en tot cas minimitzar el cost de la reestructuració o resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible». Per tant, els impulsors de la cooperativa consideren que «les autoritats andorranes hauran de demostrar que el camí que han agafat és aquell que permet evitar la destrucció de valor i si no van per aquest camí hauran de demostrar que era imprescindible, altrament estaran incomplint la llei».
Durant la presentació del projecte Raiffeisen.ad Nomen va exposar les tres alternatives possibles per a BPA. En la primera, la de Vallbanc, l’escenari en què es treballa actualment, les preferents quedaran a zero i els saldos dels clients es veuran afectats, potser perdran entre el 10-20% del que tenen. L’AREB ha manifestat que la minusvàlua de BPA serà d’entre 584 i 313 milions d’euros, el que reduirà els saldos de clients entre 24 i 295 milions d’euros. Nomen va insistir en què «és normal que hi hagi 20, 30 o 40 entitats interessades en comprar Vallbanc ja que hi ha molt diner a guanyar, el mateix de la gran destrucció de valor inicial».
Amb tot, Nomen i companyia van puntualitzar que per quantificar exactament les destruccions de valor cal conèixer primer quina serà la minusvàlua que l’AREB aplicarà a les transmissions d’actius de BPA a Vallbanc i quants clients superen l’auditoria que realitza PricewaterhouseCoopers.
Els afectats per la intervenció de BPA necessiten la informació prèvia per decidir si se sumen a la iniciativa de Raiffeisen.ad. L’esborrany dels estatuts de la banca cooperativa ja estan redactats, la marca està registrada i Nomen confia que «les autoritats ens faran cas». Ara s’iniciarà una ronda de contactes amb l’AREB, clients, empleats, accionistes i grups parlamentaris per exposar-los les dues alternatives viables, les dos solucions menys dramàtiques, sobretot la de la reestructuració.
Les altres dos alternatives a Vallbanc són que es pugui comprar una part de BPA o reestructurar l’entitat i convertir-la en Raiffeisen.ad per garantir tots els llocs de feina i els saldos dels clients. Això sí, la pèrdua dels 140 milions d’euros en què s’han valorat les accions de Banco Madrid ja estan perduts, en qualsevol de les tres opcions plantejades.
«Nosaltres obrim un debat constructiu, no podem jutjar perquè no s’han valorat les altres opcions», va admetre Nomen. En tot cas, els impulsors de la banca cooperativa no entenen perquè s’ha optat «per una gran destrucció de valor i donar molts beneficis a tercers».