ESCALDES-ENGORDANY
Per què una cooperativa?
Els impulsors de Raiffeisen.ad asseguren que és l’opció més senzilla i que podria operar en unes setmanes
El mes d’agost ha agafat mig país de vacances, però en els pròxims dies la clientela i treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) hauran de valorar la proposta llençada de crear un banc cooperatiu, Raiffeisen.ad, seguint el model de Raiffeisen, banca creada l’any 1899 a Suïssa per Johann Traber i que, actualment, té 305 bancs i 1,8 milions de socis. Un grup d’empleats, exempleats i clients de BPA, amb l’economista Eusebi Nomen de cara visible, informaran amb detall els afectats per la resolució/liquidació de BPA del que creuen que és la millor alternativa.
Nomen argumenta que una banca cooperativa és la millor solució per als conflictes sorgits arran d’una nota del FinCEN, com ha passat amb BPA, i posa com a exemple el cas de la banca suïssa Béguelin, que va quedar resolt gràcies a la garantia que dóna una banca cooperativa amb 1’8 milions d’associats.
Un banc cooperatiu és un banc en què els clients en són els socis. La legislació andorrana estableix que una entitat bancària té la forma societària d’una societat anònima i que una cooperativa pot tenir tant activitats socials com econòmiques, entre les quals hi ha la tinença d’accions d’un banc. Per tant, si prospera la societat cooperativa Raiffeisen.ad, aquesta serà la propietària d’accions del banc Raiffeisen.ad i tots els clients de l’entitat bancària seran membres de la cooperativa. Segons els impulsors, la nova banca té per objectiu «minimitzar la destrucció de valor per als clients, empleats i accionistes», que haurien d’acceptar que el seu capital es destini a la cooperativa.
Amb tot, Nomen ha subratllat que amb qualsevol de les alternatives plantejades hi ha una destrucció de valor que no es pot evitar, i que consisteix en els 140 milions d’euros resultants de la liquidació de Banc Madrid, la filial de BPA que es va liquidar ràpidament després d’emetre’s la nota del FinCEN.
L’ENTITAT PONT /Si es continua amb l’opció de l’entitat pont, que consisteix en transferir a Vallbanc els actius i passius lícits de BPA amb el seu valor minusvaluat, la destrucció de valor de BPA serà de la totalitat de les preferents (unes accions sense venciment vinculades a l’obtenció de beneficis), que sumen 64 milions d’euros i es quedaran a zero, i els saldos dels clients –aquells diners que no estan en comptes corrents i que no s’han pogut anar recuperant a raó de 2.500 euros setmanals– es veuran afectats amb una pèrdua d’entre 24 i 295 milions d’euros (segons el valor que l’AREB acabi donant a BPA, entre 313 i 584 milions d’euros negatius). A tot això se li han de sumar les pèrdues de capital i reserves i altres saldos.
L’opció del banc pont suposarà que, si una entitat compra Vallbanc, n’absorbirà els seus actius i passius i podrà liquidar ordenament els crèdits, hipoteques, etcètera, i, a més, obtindrà beneficis d’entre 180 i 450 milions d’euros. «És normal que hi hagi 20, 30 o 40 entitats interessades en comprar-ho perquè hi ha molt diner a guanyar, el mateix de la destrucció de valor que es produeix prèviament i que han de suportar els clients, accionistes i empleats de BPA».
L’AUDITORIA I LA VENDA PARCIAL/ La segona alternativa és comprar una part del negoci de BPA, però abans cal saber quants dels comptes que estan sent avaluats són lícits. «Imaginem que una tercera part dels comptes, un passiu de BPA, no supera l’auditoria que fa PricewaterhouseCoopers», diu Nomen, «el que passaria és que un terç del passiu de comptes es quedaria a BPA i, per tant, un terç de l’actiu també es quedaria a BPA. Els actius que es podrien quedar a BPA podrien ser aquells que en cas de transmissió tinguessin les majors minusvàlues». Nomen aclareix que «depèn de quants comptes es quedin captius dins de BPA per problemes d’hipotètic blanqueig [és a dir, que no superin l’auditoria de PwC] canviarà totalment l’escenari.
Per tot això, Nomen exposa la segona opció: la de la venda parcial d’una part del negoci de BPA. En aquest cas, la destrucció de valor de la part adquirida seria de 0 euros. Amb aquesta alternativa l’escenari no és assumir les pèrdues d’una liquidació sinó que s’ha de maximitzar el preu de venda. De fet, una part del negoci es podria vendre i l’altra transferir-la a l’entitat pont.
L’economista argumenta que l’única pèrdua serien els 140 milions de Banco Madrid, inevitables; després, «l’aportació a la societat cooperativa Raiffeisen.ad dels drets sobre les preferents i sobre un percentatge dels saldos de BPA, de manera que aportaríem a l’actiu de la cooperativa els drets sobre 140 milions (...) i el passiu de la cooperativa estaria format per l’aportació de 140 milions al capital de la societat cooperativa Raiffeisen.ad».
El tercer pas seria l’adquisició dels actius i passius de BPA i l’aportació no dinerària de la cooperativa. Com? El banc Raiffeisen.ad seria una societat anònima amb llicència bancària, la propietat de la qual seria de la cooperativa, amb un import de 140 milions d’euros. «Tindríem totes les preferents i comptes dels cooperativistes, no perdrien res, per tant, tots els cooperativistes que se sumin a aquest projecte salvarien al 100% el valor de les preferents i dels seus comptes». L’economista matisa que «tindríem un banc absolutament solvent, amb enorme liquiditat i sense cap problema davant dels corresponsals i el FinCEN».
LA RECAPITALITZACIÓ / La tercera alternativa és la reestructuració, que es pot instrumentar mitjançant una recapitalització. En aquest cas, l’única destrucció per als accionistes serà la dels 140 milions d’euros de Banc Madrid, però no es perdrien ni llocs de feina ni saldos dels clients. Escollint aquesta via, i segons estableix la Llei de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, es pot fer una recapitalització interna: «Primer es reconeixeria la pèrdua dels 140 milions d’euros de les accions de Banco Madrid; seguidament, s’aportaria a la societat cooperativa Raiffeisen.ad els drets sobre una part dels saldos –no les preferents, perquè quedarien dins del banc– per valor de 140 milions i, per tant, tindríem una cooperativa amb 140 milions de drets al seu actiu i 140 milions d’aportacions no dineràries al seu passiu».
Finalment, caldria fer la reestructuració de BPA. Com? Nomen ho detalla: «Convertiríem els drets sobre els saldos en 140 milions de capital, per tant, la cooperativa Raiffeisen.ad passaria a ser l’accionista majoritari de BPA, i els antics socis quedarien en minoritaris amb 70 milions, que és la diferència que hi ha entre els 210 milions actuals de capital i reserves i els 140 milions». El nou banc BPA tindria una estructura de capital formada per dos terceres parts en mans de la cooperativa Raiffeisen.ad, i una tercera part en mans dels antics socis, que seria una minoria i no controlaria el Consell d’Administració.
El que caldria fer és, immediatament, canviar el nom del banc de BPA a Raiffeisen.ad i canviar la llicència. «Amb una operació francament senzilla de reestructuració aconsegueixes que la majoria de capital de BPA passi a estar controlat per la cooperativa i minimitzes la destrucció de valor», assegura Nomen. Els defensors de la cooperativa consideren que és la solució més senzilla, menys destructiva i més ràpida, que podria estar operativa en unes poques setmanes.
La creació de Raiffeisen.ad depèn de la confiança que clients i treballadors de BPA donin a la proposta i, com més gent s’hi sumi, es podria pressionar l’AREB perquè opti, finalment, per aquesta via i desestimi l’alternativa actual.
Nomen argumenta que una banca cooperativa és la millor solució per als conflictes sorgits arran d’una nota del FinCEN, com ha passat amb BPA, i posa com a exemple el cas de la banca suïssa Béguelin, que va quedar resolt gràcies a la garantia que dóna una banca cooperativa amb 1’8 milions d’associats.
Un banc cooperatiu és un banc en què els clients en són els socis. La legislació andorrana estableix que una entitat bancària té la forma societària d’una societat anònima i que una cooperativa pot tenir tant activitats socials com econòmiques, entre les quals hi ha la tinença d’accions d’un banc. Per tant, si prospera la societat cooperativa Raiffeisen.ad, aquesta serà la propietària d’accions del banc Raiffeisen.ad i tots els clients de l’entitat bancària seran membres de la cooperativa. Segons els impulsors, la nova banca té per objectiu «minimitzar la destrucció de valor per als clients, empleats i accionistes», que haurien d’acceptar que el seu capital es destini a la cooperativa.
Amb tot, Nomen ha subratllat que amb qualsevol de les alternatives plantejades hi ha una destrucció de valor que no es pot evitar, i que consisteix en els 140 milions d’euros resultants de la liquidació de Banc Madrid, la filial de BPA que es va liquidar ràpidament després d’emetre’s la nota del FinCEN.
L’ENTITAT PONT /Si es continua amb l’opció de l’entitat pont, que consisteix en transferir a Vallbanc els actius i passius lícits de BPA amb el seu valor minusvaluat, la destrucció de valor de BPA serà de la totalitat de les preferents (unes accions sense venciment vinculades a l’obtenció de beneficis), que sumen 64 milions d’euros i es quedaran a zero, i els saldos dels clients –aquells diners que no estan en comptes corrents i que no s’han pogut anar recuperant a raó de 2.500 euros setmanals– es veuran afectats amb una pèrdua d’entre 24 i 295 milions d’euros (segons el valor que l’AREB acabi donant a BPA, entre 313 i 584 milions d’euros negatius). A tot això se li han de sumar les pèrdues de capital i reserves i altres saldos.
L’opció del banc pont suposarà que, si una entitat compra Vallbanc, n’absorbirà els seus actius i passius i podrà liquidar ordenament els crèdits, hipoteques, etcètera, i, a més, obtindrà beneficis d’entre 180 i 450 milions d’euros. «És normal que hi hagi 20, 30 o 40 entitats interessades en comprar-ho perquè hi ha molt diner a guanyar, el mateix de la destrucció de valor que es produeix prèviament i que han de suportar els clients, accionistes i empleats de BPA».
L’AUDITORIA I LA VENDA PARCIAL/ La segona alternativa és comprar una part del negoci de BPA, però abans cal saber quants dels comptes que estan sent avaluats són lícits. «Imaginem que una tercera part dels comptes, un passiu de BPA, no supera l’auditoria que fa PricewaterhouseCoopers», diu Nomen, «el que passaria és que un terç del passiu de comptes es quedaria a BPA i, per tant, un terç de l’actiu també es quedaria a BPA. Els actius que es podrien quedar a BPA podrien ser aquells que en cas de transmissió tinguessin les majors minusvàlues». Nomen aclareix que «depèn de quants comptes es quedin captius dins de BPA per problemes d’hipotètic blanqueig [és a dir, que no superin l’auditoria de PwC] canviarà totalment l’escenari.
Per tot això, Nomen exposa la segona opció: la de la venda parcial d’una part del negoci de BPA. En aquest cas, la destrucció de valor de la part adquirida seria de 0 euros. Amb aquesta alternativa l’escenari no és assumir les pèrdues d’una liquidació sinó que s’ha de maximitzar el preu de venda. De fet, una part del negoci es podria vendre i l’altra transferir-la a l’entitat pont.
L’economista argumenta que l’única pèrdua serien els 140 milions de Banco Madrid, inevitables; després, «l’aportació a la societat cooperativa Raiffeisen.ad dels drets sobre les preferents i sobre un percentatge dels saldos de BPA, de manera que aportaríem a l’actiu de la cooperativa els drets sobre 140 milions (...) i el passiu de la cooperativa estaria format per l’aportació de 140 milions al capital de la societat cooperativa Raiffeisen.ad».
El tercer pas seria l’adquisició dels actius i passius de BPA i l’aportació no dinerària de la cooperativa. Com? El banc Raiffeisen.ad seria una societat anònima amb llicència bancària, la propietat de la qual seria de la cooperativa, amb un import de 140 milions d’euros. «Tindríem totes les preferents i comptes dels cooperativistes, no perdrien res, per tant, tots els cooperativistes que se sumin a aquest projecte salvarien al 100% el valor de les preferents i dels seus comptes». L’economista matisa que «tindríem un banc absolutament solvent, amb enorme liquiditat i sense cap problema davant dels corresponsals i el FinCEN».
LA RECAPITALITZACIÓ / La tercera alternativa és la reestructuració, que es pot instrumentar mitjançant una recapitalització. En aquest cas, l’única destrucció per als accionistes serà la dels 140 milions d’euros de Banc Madrid, però no es perdrien ni llocs de feina ni saldos dels clients. Escollint aquesta via, i segons estableix la Llei de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, es pot fer una recapitalització interna: «Primer es reconeixeria la pèrdua dels 140 milions d’euros de les accions de Banco Madrid; seguidament, s’aportaria a la societat cooperativa Raiffeisen.ad els drets sobre una part dels saldos –no les preferents, perquè quedarien dins del banc– per valor de 140 milions i, per tant, tindríem una cooperativa amb 140 milions de drets al seu actiu i 140 milions d’aportacions no dineràries al seu passiu».
Finalment, caldria fer la reestructuració de BPA. Com? Nomen ho detalla: «Convertiríem els drets sobre els saldos en 140 milions de capital, per tant, la cooperativa Raiffeisen.ad passaria a ser l’accionista majoritari de BPA, i els antics socis quedarien en minoritaris amb 70 milions, que és la diferència que hi ha entre els 210 milions actuals de capital i reserves i els 140 milions». El nou banc BPA tindria una estructura de capital formada per dos terceres parts en mans de la cooperativa Raiffeisen.ad, i una tercera part en mans dels antics socis, que seria una minoria i no controlaria el Consell d’Administració.
El que caldria fer és, immediatament, canviar el nom del banc de BPA a Raiffeisen.ad i canviar la llicència. «Amb una operació francament senzilla de reestructuració aconsegueixes que la majoria de capital de BPA passi a estar controlat per la cooperativa i minimitzes la destrucció de valor», assegura Nomen. Els defensors de la cooperativa consideren que és la solució més senzilla, menys destructiva i més ràpida, que podria estar operativa en unes poques setmanes.
La creació de Raiffeisen.ad depèn de la confiança que clients i treballadors de BPA donin a la proposta i, com més gent s’hi sumi, es podria pressionar l’AREB perquè opti, finalment, per aquesta via i desestimi l’alternativa actual.