ESCALDES-ENGORDANY
L’Acord d’associació amb la UE: oportunitats i reptes per a Andorra
Afers Exteriors negocia actualment el marc institucional i després tractarà els sectors individualment
Andorra no forma part de la Unió Europea (UE) però el 1990 va firmar l’acord amb la Comunitat Econòmica Europea que va establir la unió duanera (excepte per als productes agrícoles) i l’any 2011 va firmar l’acord monetari amb la UE. L’acostament amb la UE, per tant, s’ha anat fent progressivament. Des de fa uns anys s’està gestant un possible Acord d’associació amb la UE que, tot i que no convertirà el Principat en un membre de ple dret de la unió d’Estats, sí que li permetrà accedir al mercat europeu i gaudir de la llibertat de circulació de serveis, persones, productes i capital (no s’hi inclouen les polítiques agrícoles, fiscals ni d’estrangeria).
Actualment, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, està negociant el marc institucional de l’acord, que es debat conjuntament amb Mònaco i San Marino, que també volen tancar un Acord d’associació amb la UE. El marc institucional aclareix com cada país incorporarà la normativa europea a la seva jurisdicció, és a dir, permet anticipar problemes i preveure temes d’inconstitucionalitat.
L’altre nivell de negociacions, que s’iniciaran quan el marc institucional estigui molt avançat, serà el dels acords sectorials. Andorra haurà de discutir les condicions per a mercaderies, persones, serveis i capital, però hi ha unes línies vermelles que no vol traspassar i que defensarà amb ungles i dents, ja que el país no es pot permetre perdre les seves especificitats i quedar engolit en un gegant de 28 Estats amb 400 milions de persones.
Quant a les mercaderies, el Govern vol mantenir l’acord duaner del 1990, amb l’exclusió dels productes agrícoles. La llibertat de circulació de les persones també s’haurà de debatre ja que Andorra vol mantenir el seu sistema de quotes per als treballadors. Un país de 75.000 habitants, dels quals més de la meitat són estrangers amb residència efectiva de llarga durada, es mereix un tracte específic. Aquesta qüestió serà el principal escull a negociar amb la Comissió Europea –l’organisme que ha rebut el mandat de negociació amb Andorra, Mònaco i San Marino– ja que el control de la immigració i la lliure circulació de persones és un dels temes més impopulars.
Per als diversos serveis es demanarà un període d’adaptació, és a dir, s’haurà de definir una agenda per a cada sector. Per a les empreses andorranes serà una oportunitat ja que accedirà a un mercat interior immens. Finalment, el Govern també vol mantenir l’acord monetari acordat l’any 2011.
Modernització econòmica / La literatura que des de fa 15-20 anys s’escriu sobre l’apropament d’Andorra a Europa argumenta que un Acord d’associació amb la UE va íntimament lligat amb el procés d’obertura econòmica. Un cosa no s’entén sense l’altra. L’obertura a Europa suposarà mobilitat per al mercat laboral, empresarial i per als estudiants. Actualment, un universitari andorrà o una persona que vulgui anar a treballar a la UE es topa amb moltes dificultats ja que brandar un passaport andorrà no és cap bicoca, ans al contrari. L’associació amb la UE podria evitar els casos de doble nacionalitat, prohibits per llei però que proliferen d’amagatotis.
A l’hora de valorar els pros i els contres per abraçar la UE, les institucions han elaborat, probablement, un DAFO, un quadre que identifica les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats que suposarà l’apropament, Per al Govern –de fet, els primers que ho van començar a moure va ser el breu Executiu socialdemòcrata (2009-2011)– hi ha més beneficis que reticències i, per tant, s’ha apostat per continuar endavant amb la negociació.
Disposar d’un Acord d’associació amb la UE significarà sotmetre’s a les seves regles del joc i disposar d’un segell, d’una marca, d’una garantia, per anar pel món. Amb tot, el principal handicap amb què es trobarà Saboya i la delegació que negociï els punts de l’acord serà la defensa de les especificitats del Principat, unes particularitats que es volen preservar dins d’un marc global.
L’última paraula, però, la tindrà el poble andorrà. Un cop s’hagi acabat el text, consensuat entre el Govern i la Comissió Europea, es presentarà al Consell General, dues tercers parts del qual l’haurà de ratificar. Si supera aquest tràmit, el text de l’Acord d’associació amb la UE se sotmetrà al vistiplau de la ciutadania: els andorrans diran si volen llençar-se als braços de la UE.
Actualment, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, està negociant el marc institucional de l’acord, que es debat conjuntament amb Mònaco i San Marino, que també volen tancar un Acord d’associació amb la UE. El marc institucional aclareix com cada país incorporarà la normativa europea a la seva jurisdicció, és a dir, permet anticipar problemes i preveure temes d’inconstitucionalitat.
L’altre nivell de negociacions, que s’iniciaran quan el marc institucional estigui molt avançat, serà el dels acords sectorials. Andorra haurà de discutir les condicions per a mercaderies, persones, serveis i capital, però hi ha unes línies vermelles que no vol traspassar i que defensarà amb ungles i dents, ja que el país no es pot permetre perdre les seves especificitats i quedar engolit en un gegant de 28 Estats amb 400 milions de persones.
Quant a les mercaderies, el Govern vol mantenir l’acord duaner del 1990, amb l’exclusió dels productes agrícoles. La llibertat de circulació de les persones també s’haurà de debatre ja que Andorra vol mantenir el seu sistema de quotes per als treballadors. Un país de 75.000 habitants, dels quals més de la meitat són estrangers amb residència efectiva de llarga durada, es mereix un tracte específic. Aquesta qüestió serà el principal escull a negociar amb la Comissió Europea –l’organisme que ha rebut el mandat de negociació amb Andorra, Mònaco i San Marino– ja que el control de la immigració i la lliure circulació de persones és un dels temes més impopulars.
Per als diversos serveis es demanarà un període d’adaptació, és a dir, s’haurà de definir una agenda per a cada sector. Per a les empreses andorranes serà una oportunitat ja que accedirà a un mercat interior immens. Finalment, el Govern també vol mantenir l’acord monetari acordat l’any 2011.
Modernització econòmica / La literatura que des de fa 15-20 anys s’escriu sobre l’apropament d’Andorra a Europa argumenta que un Acord d’associació amb la UE va íntimament lligat amb el procés d’obertura econòmica. Un cosa no s’entén sense l’altra. L’obertura a Europa suposarà mobilitat per al mercat laboral, empresarial i per als estudiants. Actualment, un universitari andorrà o una persona que vulgui anar a treballar a la UE es topa amb moltes dificultats ja que brandar un passaport andorrà no és cap bicoca, ans al contrari. L’associació amb la UE podria evitar els casos de doble nacionalitat, prohibits per llei però que proliferen d’amagatotis.
A l’hora de valorar els pros i els contres per abraçar la UE, les institucions han elaborat, probablement, un DAFO, un quadre que identifica les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats que suposarà l’apropament, Per al Govern –de fet, els primers que ho van començar a moure va ser el breu Executiu socialdemòcrata (2009-2011)– hi ha més beneficis que reticències i, per tant, s’ha apostat per continuar endavant amb la negociació.
Disposar d’un Acord d’associació amb la UE significarà sotmetre’s a les seves regles del joc i disposar d’un segell, d’una marca, d’una garantia, per anar pel món. Amb tot, el principal handicap amb què es trobarà Saboya i la delegació que negociï els punts de l’acord serà la defensa de les especificitats del Principat, unes particularitats que es volen preservar dins d’un marc global.
L’última paraula, però, la tindrà el poble andorrà. Un cop s’hagi acabat el text, consensuat entre el Govern i la Comissió Europea, es presentarà al Consell General, dues tercers parts del qual l’haurà de ratificar. Si supera aquest tràmit, el text de l’Acord d’associació amb la UE se sotmetrà al vistiplau de la ciutadania: els andorrans diran si volen llençar-se als braços de la UE.