Escaldes-Engordany
Els germans Cierco estudien demanar l’anul·lació de la nota del FinCEN
Els propietaris majoritaris estan considerant emprendre mesures legals per tal de fer enrere l’acusació
Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), estan estudiant tirar endavant accions legals per tal de demanar al FinCEN la retirada de la nota que l’agència nord-americana va fer pública a principis del març passat i en la que acusava l’entitat financera de rentat de diners procedents del crim organitzat.
Els assessors legals dels germans Cierco, encapçalats pel prestigiós advocat Eric Lewis, del despatx Lewis Baach, volen dur a terme accions legals per demanar la rectificació o la retirada de la ‘Notice of Finding’ que el Departament del Tresor dels Estats Units va fer pública la primera setmana de març del 2015 i que va dur l’entitat a la situació actual de desprestigi i pèrdua de l’activitat.
La demanda de modificació de la nota es basa en la sentència que un jutge americà va emetre la setmana passada sobre el banc de Tanzània FBME, tot aturant el procés que s’està duent contra l’entitat arran d’una nota que l’agència americana va emetre el juliol de l’any passat qualificant aquesta entitat com a institució financera de preocupació primària per blanquejament de diners. El jutge aturava el procés perquè es vulneraven els drets de l’entitat bancària i dels seus propietaris, ja que el FinCEN no aportava dades suficients que fonamentessin les seves sospites en la publicació de la nota contra el banc.
Els serveis legals de la família Cierco pretènen enviar una missiva a la directora del FinCEN, Jennifer Shasky Calvery, explicant que la situació de l’entitat andorrana actualment és molt perjudicial a causa d’una nota que, en la línia del que succeïa amb el banc tanzà, no aportava més informació que la sospita de l’agència sobre unes pressumptes males pràctiques per part de l’entitat bancària. Per ara, aquestes acusacions no han estat corroborades per l’auditoria que se segueix duent a terme en l’actualitat més enllà dels processos judicials que ja havien estat oberts amb anterioritat. La sol·licitud dels Cierco demanarà, doncs, que el cas BPA sigui revisat i s’analitzi la possibilitat de retirar la nota.
La justícia americana revoca un cas similar a l’afer BPA
El mes juliol del 2014 el Departament del Tresor nord-americà emetia un comunicat pel qual advertia que el Federal Bank of the Middle East (FBME Bank) havia estat identificat «com a una entitat sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals», les mateixes paraules amb què comunicava a les autoritats andorranes unes sospites que causaven la intervenció de Banca Privada d’Andorra per part de l’Institut Andorrà Nacional de Finances (INAF). Arrel de la notificació del FinCEN, el FBME Bank, una entitat amb seu a Tanzània però que opera primordialment mitjançant les sucursals de què disposa a Xipre, veia com les institucions autoritzades locals li imposaven «mesures especials» de control, tot perdent la capacitat d’operar dins les fronteres d’Estats Units.
Un any després de veure parcialment interrompudes les seves activitats com a banc comercial i del desprestigi que suposa una acusació com l’emesa per les autoritats nord-americanes, un jutge del districte de Columbia dictava sentència tot revocant l’acusació per par del FinCEN el passat dia 29 d’agost.
Davant la manca d’aportació de proves per part de la institució que lluita contra el terrorisme i el blanqueig de capitals als EE.UU. i la inexistència d’evidències, més d’un any després de l’emissió de la nota, que corroborin les sospites de males pràctiques, un jutge revocava la nota del FinCEN amb què s’impedia el FBME mantenir relacions amb els corresponsals locals tot aixecant les «mesures especials» que se li imposaven arrel de la nota.
Arrel de la sentència, malgrat no exculpar l’entitat, el FBME recobrava la capacitat, ara fa una setmana, d’operar amb els bancs nord-americans. En el seu escrit, el magistrat concloïa que el FBME Bank havia contrarrestat les acusacions del FinCEN, a banda de la manca de proves per part d’aquest darrer.
Les claus sobre l’apartat 311 de la USA PATRIOT Act
Arran dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York, el govern nord-americà es va posar com a objectiu combatre enèrgicament el terrorisme, i poder-lo controlar. És per això que va promulgar la llei patriòtica l’octubre del mateix any, amb una majoria gairebé total de la Cambra de Representats i del Senat. L’objectiu de la llei era el de dotar de més poders i coordinació diverses agències nordamericanes per tal de combatre el terrorisme, així com endurir les lleis existents i les penes pels delictes. La llei ha estat durament criticada, tant dins com fora dels Estats Units, per restringir les llibertats i garanties constitucionals de la població sota la bandera de la protecció, i molts nord-americans la consideren un atemptat contra els drets humans i les llibertats civils.
L’article 311 de la llei, és el punt en que es destaca que el FinCEN pot arribar a sancionar a institucions financeres de qualsevol país en el cas que sospiti que poden dur a terme «crims financers». En virtut d’aquesta llei, el març passat el FinCEN va publicar una nota en què va acusar la Banca Privada de presumpte blanqueig de capitals a organitzacions criminals, i a partir d’aquí va arribar la seva intervenció per part de l’INAF i l’assignació d’uns administradors per tal de verificar les sospites del FinCEN.
Els assessors legals dels germans Cierco, encapçalats pel prestigiós advocat Eric Lewis, del despatx Lewis Baach, volen dur a terme accions legals per demanar la rectificació o la retirada de la ‘Notice of Finding’ que el Departament del Tresor dels Estats Units va fer pública la primera setmana de març del 2015 i que va dur l’entitat a la situació actual de desprestigi i pèrdua de l’activitat.
La demanda de modificació de la nota es basa en la sentència que un jutge americà va emetre la setmana passada sobre el banc de Tanzània FBME, tot aturant el procés que s’està duent contra l’entitat arran d’una nota que l’agència americana va emetre el juliol de l’any passat qualificant aquesta entitat com a institució financera de preocupació primària per blanquejament de diners. El jutge aturava el procés perquè es vulneraven els drets de l’entitat bancària i dels seus propietaris, ja que el FinCEN no aportava dades suficients que fonamentessin les seves sospites en la publicació de la nota contra el banc.
Els serveis legals de la família Cierco pretènen enviar una missiva a la directora del FinCEN, Jennifer Shasky Calvery, explicant que la situació de l’entitat andorrana actualment és molt perjudicial a causa d’una nota que, en la línia del que succeïa amb el banc tanzà, no aportava més informació que la sospita de l’agència sobre unes pressumptes males pràctiques per part de l’entitat bancària. Per ara, aquestes acusacions no han estat corroborades per l’auditoria que se segueix duent a terme en l’actualitat més enllà dels processos judicials que ja havien estat oberts amb anterioritat. La sol·licitud dels Cierco demanarà, doncs, que el cas BPA sigui revisat i s’analitzi la possibilitat de retirar la nota.
La justícia americana revoca un cas similar a l’afer BPA
El mes juliol del 2014 el Departament del Tresor nord-americà emetia un comunicat pel qual advertia que el Federal Bank of the Middle East (FBME Bank) havia estat identificat «com a una entitat sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals», les mateixes paraules amb què comunicava a les autoritats andorranes unes sospites que causaven la intervenció de Banca Privada d’Andorra per part de l’Institut Andorrà Nacional de Finances (INAF). Arrel de la notificació del FinCEN, el FBME Bank, una entitat amb seu a Tanzània però que opera primordialment mitjançant les sucursals de què disposa a Xipre, veia com les institucions autoritzades locals li imposaven «mesures especials» de control, tot perdent la capacitat d’operar dins les fronteres d’Estats Units.
Un any després de veure parcialment interrompudes les seves activitats com a banc comercial i del desprestigi que suposa una acusació com l’emesa per les autoritats nord-americanes, un jutge del districte de Columbia dictava sentència tot revocant l’acusació per par del FinCEN el passat dia 29 d’agost.
Davant la manca d’aportació de proves per part de la institució que lluita contra el terrorisme i el blanqueig de capitals als EE.UU. i la inexistència d’evidències, més d’un any després de l’emissió de la nota, que corroborin les sospites de males pràctiques, un jutge revocava la nota del FinCEN amb què s’impedia el FBME mantenir relacions amb els corresponsals locals tot aixecant les «mesures especials» que se li imposaven arrel de la nota.
Arrel de la sentència, malgrat no exculpar l’entitat, el FBME recobrava la capacitat, ara fa una setmana, d’operar amb els bancs nord-americans. En el seu escrit, el magistrat concloïa que el FBME Bank havia contrarrestat les acusacions del FinCEN, a banda de la manca de proves per part d’aquest darrer.
Les claus sobre l’apartat 311 de la USA PATRIOT Act
Arran dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York, el govern nord-americà es va posar com a objectiu combatre enèrgicament el terrorisme, i poder-lo controlar. És per això que va promulgar la llei patriòtica l’octubre del mateix any, amb una majoria gairebé total de la Cambra de Representats i del Senat. L’objectiu de la llei era el de dotar de més poders i coordinació diverses agències nordamericanes per tal de combatre el terrorisme, així com endurir les lleis existents i les penes pels delictes. La llei ha estat durament criticada, tant dins com fora dels Estats Units, per restringir les llibertats i garanties constitucionals de la població sota la bandera de la protecció, i molts nord-americans la consideren un atemptat contra els drets humans i les llibertats civils.
L’article 311 de la llei, és el punt en que es destaca que el FinCEN pot arribar a sancionar a institucions financeres de qualsevol país en el cas que sospiti que poden dur a terme «crims financers». En virtut d’aquesta llei, el març passat el FinCEN va publicar una nota en què va acusar la Banca Privada de presumpte blanqueig de capitals a organitzacions criminals, i a partir d’aquí va arribar la seva intervenció per part de l’INAF i l’assignació d’uns administradors per tal de verificar les sospites del FinCEN.